282.8 |
Lanfranc Cigala
|
||
Ges eu non vei com hom guidar si deia, |
||
segon lo temps e la sazon que cor, |
||
q’om de servir non a grat ni lauzor; |
||
non dic eu ges per o q’om s’en recreia, |
||
5 |
ni de tan pauc non es om offendenz, |
|
si tot o fai desapensadamenz, |
||
que [om] non sia malvolguz e blasmatz; |
||
aiso me par ben iuecs desegalaz, |
||
que·l bes sivals degr’esser grazitz tan |
||
10 |
com es blasmaz lo mals a cels que·l fan. |
|
|
||
Mas sazos es, pos dretz no segnoreia, |
||
de mudar cor e de cambiar color, |
||
e que senblon li leial trichador |
||
e li plus fin iugador de correia; |
||
15 |
mas lials hom com pot esser feingnenz? |
|
Greus cauza es; mas adonc par sos senz |
||
quan no·l sobra talanz ni voluntaz; |
||
que·l savis hom, cant ve qu’es enianatz, |
||
si l’enian pot revirar ab enian, |
||
20 |
non pot miels far aparer so sen gran. |
|
|
||
Dieus fon traitz; per que no·s taing qu’om creia |
||
semblan ni ris ni salut de trachor, |
||
car denan ri e mostra far honor, |
||
e pois detras poing l’amic e·l guerreia; |
||
25 |
non pot esser plus mortals faillimenz, |
|
qar de Juda, qui s’enpendet als venz, |
||
sap hom per cert que no·il fon perdonatz; |
||
mas eu sivals meillor coven lur fatz, |
||
sol pendan si li fals que trait m’an, |
||
30 |
qu’ieu lur perdon mon enueg per lor dan. |
|
|
||
S’ieu sui traitz, temps mi don Dieus qu’eu veia |
||
que d’aital iuec posca iugar a lor, |
||
e qui d’aizo mi tengues traidor, |
||
pauc de saber auri’e trop d’enveia, |
||
35 |
que segon dreg non es ges traimenz |
|
trair traichor; qu’eu dic tot engalmenz |
||
con es trair son amic malvestatz, |
||
es son trachor trair pretz e bontatz; |
||
per que non faill de ren, al meu semblan, |
||
40 |
qui de trair son traichor a talan. |
|
|
||
Non dic eu ges, pos lo traitz plaideia |
||
ab son trachor, ni·l ten sa bon’amor, |
||
que pois deia sercar sa desonor, |
||
que dreitz no·l vol ni razos non l’autreia, |
||
45 |
que pos hom fai perdon grazidamenz, |
|
non entendatz del grat cui forsa venz ; |
||
tot atressi taing que sia oblidatz |
||
lo faillimenz, co s’anc iorn no fos naz; |
||
e qui puois vai al trachor mal serchan |
||
50 |
de blasme·l trai, e sobre si l’espan. |
|
|
||
S’ieu sui traitz, ges no·i faig fin, ni·n fatz |
||
perdon, per qu’eu non posc esser blasmatz; |
||
mais, si venra sazos, ben ai talan |
||
dels fals trachors trair que trait m’an. |
Testo: Branciforti 1954 (XXIII). – Rialto 15.iv.2003
Mss.: F 52, I 94v, K 77v, a1 396, d 296, Dc 259 (solo la quinta strofa); nel foglio di guardia finale del ms. della Biblioteca Vaticana, Pal. Lat. 753, si trovano i vv. 18-20 (cfr. Luigi Sorrento, «Intorno alla fortuna del trovatore Lanfranco Cigala», Rendiconti dell’istituto lombardo di scienze e letterature, 67, 1934, pp. 681-694).
Edizione critica: Francesco Branciforti, Il canzoniere di Lanfranco Cigala, Firenze 1954, (Biblioteca dell’Archivum romanicum: s. I vol. 37), p. 214.
Altre edizioni: François Just-Marie Raynouard, Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours, 6 voll., Paris 1836-1844, vol. I, p. 476; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846-1853, vol. III, p. 126 (riproduce Raynouard); Edmund Stengel, Die provenzalische Blumenlese der Chigiana, Marburg 1886, p. 52.
Metrica: a10’ b10 b10 a10’ c10 c10 d10 d10 e10 e10 (Frank 592:7); cinque coblas unissonans di dieci versi seguite da una tornada di quattro versi. Due soli componimenti presentano lo stesso schema metrico e rimico: il partimen BdT 236.8 = 250.1 tra Guillem de la Tor e Imbert (che come il nostro contiene rime in -an e potrebbe esserne il modello) e la cobla anonima BdT 461.186.
Note: sirventese d’invettiva morale contro i traditori della fiducia altrui, di tono personale. – L’edizione Branciforti si basa largamente sul gruppo IKa1, che presenta un testo generalmente corretto, pur ricorrendo a F (o, nella quinta strofa, a FDc) in casi sporadici. Un intervento editoriale un po’ dubbio interessa il v. 51, in cui sia F (benché in forte sospetto di ipometria) sia IK presentano un testo perfettamente accettabile, contrapponendo ad una pacificazione nel passato un perdono nel presente: S’ieu fui traitz no·i fis fi ni fatz / perdon (F), S’ieu sui traitz ges n’ai (n’a a1) faig fin ni·n fatz / perdon (IKa1); la correzione di Branciforti che rende contemporanee le due azioni sembrerebbe quindi immotivata.
[sc]