Rialto

282.8

 

Lanfranc Cigala

 

 

 

 

Ges eu non vei com hom guidar si deia,

segon lo temps e la sazon que cor,

q’om de servir non a grat ni lauzor;

non dic eu ges per o q’om s’en recreia,

5

ni de tan pauc non es om offendenz,

si tot o fai desapensadamenz,

que [om] non sia malvolguz e blasmatz;

aiso me par ben iuecs desegalaz,

que·l bes sivals degr’esser grazitz tan

10

com es blasmaz lo mals a cels que·l fan.

 

Mas sazos es, pos dretz no segnoreia,

de mudar cor e de cambiar color,

e que senblon li leial trichador

e li plus fin iugador de correia;

15

mas lials hom com pot esser feingnenz?

Greus cauza es; mas adonc par sos senz

quan no·l sobra talanz ni voluntaz;

que·l savis hom, cant ve qu’es enianatz,

si l’enian pot revirar ab enian,

20

non pot miels far aparer so sen gran.

 

Dieus fon traitz; per que no·s taing qu’om creia

semblan ni ris ni salut de trachor,

car denan ri e mostra far honor,

e pois detras poing l’amic e·l guerreia;

25

non pot esser plus mortals faillimenz,

qar de Juda, qui s’enpendet als venz,

sap hom per cert que no·il fon perdonatz;

mas eu sivals meillor coven lur fatz,

sol pendan si li fals que trait m’an,

30

qu’ieu lur perdon mon enueg per lor dan.

 

S’ieu sui traitz, temps mi don Dieus qu’eu veia

que d’aital iuec posca iugar a lor,

e qui d’aizo mi tengues traidor,

pauc de saber auri’e trop d’enveia,

35

que segon dreg non es ges traimenz

trair traichor; qu’eu dic tot engalmenz

con es trair son amic malvestatz,

es son trachor trair pretz e bontatz;

per que non faill de ren, al meu semblan,

40

qui de trair son traichor a talan.

 

Non dic eu ges, pos lo traitz plaideia

ab son trachor, ni·l ten sa bon’amor,

que pois deia sercar sa desonor,

que dreitz no·l vol ni razos non l’autreia,

45

que pos hom fai perdon grazidamenz,

non entendatz del grat cui forsa venz ;

tot atressi taing que sia oblidatz

lo faillimenz, co s’anc iorn no fos naz;

e qui puois vai al trachor mal serchan

50

de blasme·l trai, e sobre si l’espan.

 

S’ieu sui traitz, ges no·i faig fin, ni·n fatz

perdon, per qu’eu non posc esser blasmatz;

mais, si venra sazos, ben ai talan

dels fals trachors trair que trait m’an.

 

 

 

Testo: Branciforti 1954 (XXIII). – Rialto 15.iv.2003


Mss.: F 52, I 94v, K 77v, a1 396, d 296, Dc 259 (solo la quinta strofa); nel foglio di guardia finale del ms. della Biblioteca Vaticana, Pal. Lat. 753, si trovano i vv. 18-20 (cfr. Luigi Sorrento, «Intorno alla fortuna del trovatore Lanfranco Cigala», Rendiconti dell’istituto lombardo di scienze e letterature, 67, 1934, pp. 681-694).

Edizione critica: Francesco Branciforti, Il canzoniere di Lanfranco Cigala, Firenze 1954, (Biblioteca dell’Archivum romanicum: s. I vol. 37), p. 214.

Altre edizioni: François Just-Marie Raynouard, Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours, 6 voll., Paris 1836-1844, vol. I, p. 476; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846-1853, vol. III, p. 126 (riproduce Raynouard); Edmund Stengel, Die provenzalische Blumenlese der Chigiana, Marburg 1886, p. 52.

Metrica: a10’ b10 b10 a10’ c10 c10 d10 d10 e10 e10 (Frank 592:7); cinque coblas unissonans di dieci versi seguite da una tornada di quattro versi. Due soli componimenti presentano lo stesso schema metrico e  rimico: il partimen BdT 236.8 = 250.1 tra Guillem de la Tor e Imbert (che come il nostro contiene rime in -an e potrebbe esserne il modello) e la cobla anonima BdT 461.186.

Note: sirventese d’invettiva morale contro i traditori della fiducia altrui, di tono personale. – L’edizione Branciforti si basa largamente sul gruppo  IKa1, che presenta un testo generalmente corretto, pur ricorrendo a F (o, nella quinta strofa, a FDc) in casi sporadici. Un intervento editoriale un po’ dubbio interessa il v. 51, in cui sia F (benché in forte sospetto di ipometria) sia IK presentano un testo perfettamente accettabile, contrapponendo ad una pacificazione nel passato un perdono nel presente: S’ieu fui traitz no·i fis fi ni fatz / perdon (F), S’ieu sui traitz ges n’ai (n’a a1) faig fin ni·n fatz / perdon (IKa1); la correzione di Branciforti che rende contemporanee le due azioni sembrerebbe quindi immotivata.

[sc]


BdT    Lanfranc Cigala