Rialto

293.13

 

Melodia

Marcabru

 

 

 

 

Bel m’es cant son li frug madur
e reverdeio li gaïm,
e·il auzel per lo temps escur
4 baisso de lor votz lo refrim,
tant redopto la tenebror –
e mos coratges s’enanza,
q’ieu chant per joi de fin’amor,
8 e vei ma bona speranza.
 
Fals amic, amador tafur,
baisson amor e levo·l crim;
e no·us cuietz c’amors pejur,
12 c’atrestan val con fetz al prim.
Totz temps fo de fina color
et ancse d’una semblanza;
nuls om non sap de sa valor
16 la fin ni la comensanza.
 
Qui vol si·s crez’a fol agur;
sol Dieus mi gart de revolim,
q’en aital amor m’aventur
20 on non a engan ni refrim;
qu’estiu et invern e pascor
estau en gran alegranza,
et estaria en maior,
24 ab un pauc de seguranza.
 
Ja non creirai, qi qe m’o jur,
qe vis non eisca de rasim,
et hom per amor no meillur,
28 c’anc un peiurar no·n auzim;
q’eu vail lo mais per lo meilhor;
e pero si·m n’ai doptanza,
qe no·m aus vanar, de paor,
32 d’aisso don ei ma speranza.
 
Greu er ja qe fols desnatur
et a foleiar non reling,

[R]

e fola que no·s desmezur;
36 e mals arbres de mal noirim
de mala branch’a mala flor;
e frug de mala poissanza
reverta·l mals otra·l peior,
40 lai on jois non ha sobranza
 
de l’amistat d’estraing atur,
falsa, del lignatge Caÿm,
qe met los sieus a malaür
44 car non tem anta ni blastim.
Lo strais d’amar ab sa douzor
met lo fol en tal erranza
q’el non remanria ab lor,
48 qi·l donava tota Franza.

 

 

 

Text: Gaunt, Harvey and Paterson, 2000 (XIII). – Rialto 2.i.2003.


Mss.: A (34r), I (121r), K (106v-107r), N (267v-268r), W (203) stanza I only, with melody, a1 (297-98).

Previous editions: Jean-Marie-Lucien Dejeanne, Poésies complètes du troubadour Marcabru, Toulouse, 1909, p. 53 (XIII); Simon Gaunt, Ruth Harvey and Linda Paterson, Marcabru: A Critical Edition, Cambridge, D. S. Brewer, 2000, p. 178.
Versification: a8 b8 a8 b8 c8 d7’ c8 d7’ (Frank: 407:16). Six coblas unissonans.

Notes: Nothing in this poem indicates its date of composition, unless links with BdT 293.35 are relevant. The figure behind lines 38-39 is probably Lamech (see Genesis, 4. 17-24), glossed in the Middle Ages as a figure of the sins of the world which would be washed away in the blood of Christ after seventy-seven generations of mankind: a cruel murderer, parricide, traitor, and bigamous adulterer.

[LP]


Foreword

BdT    Marcabru