Rialto

293.8

 

Marcabru

 

 

 

 

Assatz m’es bel el temps essuig:

qand la douz gem e la fonz bruig

e son li prat reverdezit,

pesa·m de joven car s’en fuig,

5

c’a penas troba qui·l convit.

 

Ben son ist ganador destruig,

q’ant l’un pechat a l’autr’aduig,

el fuoc del malign esperit,

que fai dir de l’enfan: «So·m cuig,

10

mieus es» – ditz cel qe l’a noirit.

 

Savis es qui lo fuoc destreing

q’estra grat sobre lui non reing;

qe puois lo fuocs l’aura envazit,

son ardimen c’a, del sieu gieing,

15

tart remanra senes mal crit.

 

Moillerat, segon l’endeveing

qe·us es a venir vos enseing!

– Mas si m’ant [per] espaorit

c’usqecs n’a son coratge teing,

20

perque no m’es engal grazit.

 

Aco·m fo tant fer ni esqiu,

q’estrain qisesen autrui niu;

mas aras s’en son esbaudit

si q’el camin descobertiu

25

van assegurat e plevit.

Tant cremon lo feu q’ieu vos diu:

la flama, la brasa e·l caliu,

c’ar de tant se son enfrezit –

qe bravas en son e braidiu

30

las moillers e·il drut e·il marit!

 

Qui m’entend ja si eu dic be?

Q’ara·m membra... De qe·m sove?

D’un volpillatge e d’un ardit

c’ai agut puois fui pros ancse,

35

et ancaras no m’a giquit.

 

De sol la paor ai faich fre,

qe maiormen aura faich me

plus fort d’un caval arabit;

e si l’agues faich d’autra re,

40

mos ardimens m’agra enriquit.

 

Mon volpillatge teing tant car

q’el m’enseigna de cui mi gar:

de gran fol e d’enfan petit;

e deu me tres vetz doctrinar

45

mon affar anz que sia auzit.

 

Mon ardimen non dei laissar,

n’i creire de tot mon affar;

ni nuills autre no m’a desdit

qe leu de mon privat disnar,

50

c’aventur’a de joi partit.

 

Moillerat, tuich estes a frau,

que chascus rendetz mau per mau;

mas tot vos er contramerit;

et ieu guiarei vas Angau!

 

55

«Guianna!» cridon en Peitau,

«Valia dissend contra vau!»

E qui d’escaravaich fait guit,

en avol luoc perpren ostau.

 

Per so son Angevin aunit,

60

qui d’escarabot fai guit

en avol luoc perpren ostau.

 

 

 

Text: Gaunt, Harvey and Paterson, 2000 (VIII). – Rialto 23.xii.2002.


Ms: E (155).

Previous editions: Jean-Marie-Lucien Dejeanne, Poésies complètes du troubadour Marcabru, Toulouse 1909, p. 32 (VIII); Simon Gaunt, Ruth Harvey and Linda Paterson, Marcabru: A Critical Edition, Cambridge, D. S. Brewer, 2000, p. 118.

Versification: a8 a8 b8 a8 b8 (Frank 117:3). Ten coblas doblas, with apparently three tornadas of four, four and three lines.

Notes: Stanzas XI-XIII are generally taken to refer to the expedition mounted in the early months of 1130 by Guilhem X to support his rebel kinsman, Thibaut de Blaizon, besieged in the castle of Mirebeau by his overlord Geoffrey of Anjou. Since Guilhem became the ally of Geoffrey in the campaign in Normandy in the autumn of 1136, this would appear to be the terminus ante quem

[LP]


Foreword

BdT    Marcabru