Rialto

293.9

 

Marcabru

 

 

 

 

Auias de chan com enans’e meillura
e Marcabru, segon s’entensa pura,
sap la razo    del vers lasar e faire
4 si que autre no l’en pot un mot raire.
 
Pero sospir quar tota gens aüra
de malvestat que descreis e peiura;
c’aquist baro    an comensat estraire,
8 e passat per un pertus de taraire.
 
Li sordeior    aun de dar l’aventura
e li meillor    badon ves la penchura.
La retrazo    ·n fas trist e sospiraire,
12 c’a rebuzos faun li ric lur veiaire.
 
Non a conort    en joven mas trefura,
ni contra mort    resort ni cobertura,
qu’ist acrupit l’an gitat de son aire
16 e de cami, per colpa de la maire
 
qui per argen pert vergonh’e mezura
e giet’onor    e valor a non-cura.
Pretz ni valor    no vezem tener gaire
20 quan per aver es uns gartz emperaire.
 
Proeza franh et avoleza mura
e no vol joi tener dins sa clauzura.
De la faiso    es en semblan confraire
24 al eriso,    et al gozet del braire.
 
Coms de Peiteus, vostre pretz ameillura
e de N’Anfos de sa, si gaire·ill dura;
lai Avinhon,    Proensa e Belcaire
28 te meils per sieu no fes Tolzan son paire.
 
S’aquest N’Anfos fai contenensa pura,
ni envas mi fai semblan de frachura,
sai vas Leo    en sai un de bon aire,
32 franc, de sazo,    cortes e larc donaire.
 
De malvestat los gart Sanct’Escriptura
que no lur fassa cuf, floquet ni peintura.
Sel qu’es e fo    regom recx e salvaire,
la sospeiso    del rei N’Anfos m’esclaire.

 

 

 

Text: Gaunt, Harvey and Paterson, 2000 (IX). – Rialto 3.i.2003.


Mss.: A (30r-v), E (152), I (118v), K (104v), d (305r).

Previous editions: Jean-Marie-Lucien Dejeanne, Poésies complètes du troubadour Marcabru, Toulouse 1909, p. 37; Aurelio Roncaglia, «Aujatz de chan», Cultura neolatina, 17, 1957, pp. 20-48; Simon Gaunt, Ruth Harvey and Linda Paterson, Marcabru: A Critical Edition, Cambridge, D. S. Brewer, 2000, p. 131.

Versification: a10’ a10’ b10’ b10’ (Frank, 130 note), nine coblas unissonans. Frank (190:1) and Roncaglia («Aujatz de chan», pp. 26-27) propose an alternative description: a10’ [= 4 + 6’] a10’ [= 4 + 6’] b10’ [= 4c + 6’] b10’ [= 4c + 6’] which is based on an editorially-regularised internal rhyme (in -o + unstable -n) at the caesura in the second couplet of every stanza. We see Marcabru’s use of internal rhymes as fluid and, in this song, as sporadic.

Note: The address to the ‘count’ (William VIII of Poitiers) in line 25 indicates that he was still alive and, if line 20 refers to the coronation of Lothar III as Holy Roman Emperor, the song would date from some time between June 1133 and April 1137: see Ruth E. Harvey, «Marcabru, Aujatz de chan (PC 293.9): nouvelles questions», Zeitschrift für romanische Philologie, 114, 1998, pp. 105-135.

[RH]


Foreword

BdT    Marcabru