323.10 |
Peire d’Alvernhe
|
||
Be m’es plazen |
||
e cossezen, |
||
qui s’ayzina de chantar |
||
ab motz alqus |
||
5 |
serratz e clus, |
|
qu’om no·ls tem ja de vergonhar. |
||
|
||
D’aut chai em bas |
||
qui per compas |
||
no sap lo segle demenar, |
||
10 |
e ben hi falh |
|
qui tan trassalh |
||
que non i puesc’a temps tornar. |
||
|
||
Ben es auras |
||
totz crestias |
||
15 |
qu’el mezeis si vol encombrar, |
|
ni sobre·l cays |
||
leva tal fays |
||
que corren no·l puesca portar. |
||
|
||
Qu’ieu sai e sen, |
||
20 |
mon escien, |
|
ieu vuelh vos en tot castiar: |
||
per trops captens |
||
val hom trop mens |
||
e ten hom plus vil son afar. |
||
|
||
25 |
Mai am un ort |
|
serrat e fort, |
||
on hom ren no·m puesca emblar, |
||
que cent parras |
||
sus en puegz plas, |
||
30 |
qu’autre las tenha ez ieu las guar. |
|
|
||
De tot can sueil |
||
amar me tueil |
||
e so q’ei amat desampar, |
||
q’eu non am re, |
||
35 |
autrui ni me, |
|
e vueill me totz d’amor luinar. |
||
|
||
Daus maintas pars |
||
me for’afars |
||
per perdre o per gazagnar: |
||
40 |
fers e parvenz |
|
es mos talenz |
||
vas m’amiga cui tenc plus car. |
||
|
||
Qu’arreire temps |
||
ai amat nemps |
||
45 |
e vuelh m’en atrazach layssar: |
|
non aura grat |
||
qui m’a amat |
||
ni en cor m’avia d’amar. |
||
|
||
Qe·l reprochiers |
||
50 |
es vertadiers |
|
qe dels antics auzi comtar: |
||
lo rics als rics |
||
e l’om mendics, |
||
qe d’eis semblan trob, a son par. |
||
|
||
55 |
Qu’ieu ai un cor |
|
et un demor, |
||
et un talan et un pessar, |
||
et un amic |
||
vas cui m’abric |
||
60 |
et a cuy me vuelh autreyar. |
|
|
||
. . . . . . . . |
||
. . . . . . . . |
||
. . . . . . . . . . . . . |
||
amors de loing |
||
65 |
m’agra besoing |
|
qe pogues tener e baillar. |
||
|
||
Si mal m’en pren |
||
per eys mon sen, |
||
cug a ma vida follejar; |
||
70 |
apres ma mort |
|
no·m fass’om tort |
||
d’aquo qu’ieu ai ad oblidar. |
Testo: Fratta 1996 (VII). – Rialto 20.vi.2003.
Mss.: C 180r, a1 340, m 1v, z 2r.
Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 119 (considera solo C); Giulio Bertoni, «Restitution d’une chanson de Peire d’Auvernhe ou de Raimbaut de Vaqueiras», Revue des langues romanes, 44, 1901, pp. 159-162 (considera C e a1); Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 77; Antoine Tavera, «Le “congé” de Peire d’Auvergne: un problème d’édition», in Actes du Ve congrès international de langue et de littérature d’oc et d’études franco-provençales, Paris 1974, p. 445; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 40 (VII).
Altre edizioni: H. J. Chaytor, The Troubadours of Dante. Being Selection from the Work of the Provençal Poets quoted by Dante, Oxford 1902, p. 14 (testo di Zenker); Linda M. Paterson, Troubadours and Eloquence, Oxford 1975, p. 77 (testo di Del Monte); Leslie T. Topsfield, Troubadours and Love, Cambridge 1975, p. 175 (testo di Del Monte).
Metrica: a4 a4 b8 c4 c4 b8 (Frank 193:9). Undici coblas singulars di sei versi e una (forse lacunosa) di tre, con un rim unissonans (rima b): riproduce lo schema metrico di Aisso lau Dieu (BdT 293.16) di Marcabru.
Nota: L’ipotesi che il testo di questo componimento fosse il risultato di una fusione parziale di redazioni distinte semanticamente oltre che cronologicamente distanti è stata formulata per la prima volta e in dettaglio illustrata in Aniello Fratta, «Un probabile caso di adattamento redazionale diacronico: la canzone-sirventese Be m’es plazen (P.-C. 323.10) di Peire d’Alvernhe», Studi mediolatini e volgari, 39, 1993, pp. 33-56: accettando questa ipotesi, le dodici coblas (postulando che la penultima sia lacunosa) andrebbero così sezionate: le prime quattro costituirebbero un tronco comune, mentre, a partire dalla quinta, le dispari (V, VII, IX, XI) formerebbero la redazione primaria e le pari (VI, VIII, X, XII) quella secondaria.
[AF]