323.11 |
Peire d’Alvernhe
|
||
Chantarai d’aquestz trobadors |
||
que chantan de manhtas colors, |
||
e·l pieier cuyda dir mout gen; |
||
mas a chantar lor er alhors, |
||
5 |
qu’entremetre·n vei cen pastors, |
|
q’us no sap que·s monta o·s dissen. |
||
|
||
D’aisso mer mal Peire Rogiers, |
||
per qu’eis n’er encolpatz premiers, |
||
car chanta d’amor a presen; |
||
10 |
e valgra li mais us sautiers |
|
en la gleisa o us candeliers |
||
tener ab gran candela arden. |
||
|
||
E·l segonz Guirautz de Bornelh, |
||
que sembla oire sec al solelh |
||
15 |
ab son chantar magre dolen, |
|
qu’es chans de vielha porta-selh, |
||
que si·s mirava en espelh, |
||
no·s prezaria un aguilen. |
||
|
||
E·l tertz Bernartz de Ventadorn, |
||
20 |
qu’es menre de Bornelh un dorn: |
|
en son paire ac bon sirven |
||
per trair’ab arc manal d’alborn, |
||
e sa maire escalfav’al forn |
||
et amassav’a l’issermen. |
||
|
||
25 |
E·l quartz de Briva·l Lemozis, |
|
us ioglars qu’es pus querentis |
||
que sia tro qu’en Benaven, |
||
e semblaria us pelegris |
||
malautes, quan canta·l mesquis, |
||
30 |
qu’a pauc pietatz no m’en pren. |
|
|
||
E·N Guillems de Ribas lo quins, |
||
qu’es malvatz defors e dedins |
||
e di totz sos vers raucamen, |
||
per que es avols sos retins, |
||
35 |
c’atrestan s’en faria us pins; |
|
e l’huelh semblan de vout d’argen. |
||
|
||
E·l seizes Grimoartz Gausmars, |
||
qu’es cavayers e·s fai ioglars; |
||
e perga Dieu qui·l o cossen |
||
40 |
ni·l dona vestirs vertz ni vars, |
|
que tals er adobatz semprars |
||
qu’enioglarit s’en seran cen. |
||
|
||
Ab Peire de Monzo so set, |
||
pus lo coms de Toloza·l det, |
||
45 |
chantan un sonet avinen; |
|
e cel fon cortes, que·l raubet, |
||
e mal o fes quar no·l trenqet |
||
aquo que hom porta penden. |
||
|
||
E l’ochens Bernatz de Saissac, |
||
50 |
qu’anc un sol bon mestier non ac |
|
mas d’anar menutz dos queren, |
||
et anc pueys no·l prezei un brac, |
||
pus a·N Bertran de Cardalhac |
||
ques un vieil mantel suzolen. |
||
|
||
55 |
E·l noves es En Raimbautz, |
|
que·s fai de son trobar trop bautz; |
||
mas ieu lo torni en nien, |
||
qu’el non es alegres ni cautz: |
||
per so prez’aitan los pipautz |
||
60 |
que van las almornas queren. |
|
|
||
E N’Ebles de Saigna·l dezes, |
||
a cuy anc d’amor non venc bes |
||
si tot se canta de coynden: |
||
us vilanetz enflatz plages, |
||
65 |
que dizon que per dos poges |
|
lai se logua e sai si ven. |
||
|
||
E l’onzes Guossalbo Roitz, |
||
que·s fai de son chant trop formitz, |
||
per qu’el cavallairia i fen; |
||
70 |
et anc per lui non fo feritz |
|
bos colps, tant fort non fo garnitz: |
||
si doncs no·l trobet en fugen. |
||
|
||
E·l dozes us veilletz lombartz, |
||
que clama sos vezins coartz, |
||
75 |
et elh eys sent de l’espaven; |
|
pero us sonetz fai gaillartz |
||
ab motz maribotz e bastartz, |
||
e luy apell’om Cossezen. |
||
|
||
Peire d’Alvernhe a tal votz |
||
80 |
que non canta sus ni desotz, |
|
e lauza·s mout a tota gen; |
||
pero maiestres es de totz, |
||
ab q’un pauc esclarzis sos motz, |
||
qu’a penas nulhs hom los enten. |
||
|
||
85 |
Lo vers fo faitz als enflabotz |
|
a Puoich vert, tot iogan rizen. |
Testo: Fratta 1996 (VIII). – Rialto 20.vi.2003.
Mss.: A 214r, C 183r, Da 198v, I 195v, K 181r, N2 28, R 6r, a 127, z 2r; la quarta cobla compare anche in N2 21, la sesta in A 214, C 183, Da 166, I 135, K 121, L 33, R 40 ( = sedicesima cobla di BdT 305.16), mentre la quattordicesima nella vida e in b1 1 e κ 95.
Edizioni critiche: Karl Bartsch, Chrestomathie provençale (Xe-XVe siècles). Sixième édition entièrement refondue par Eduard Koschwitz, Marburg 1904, col. 85; Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 110; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte,Torino 1955, p. 118; Giuseppe Tavani, Per un’edizione critica di «Chantarai d’aquests trobadors» di Peire d’Alvernha, L’Aquila s.d.; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana (Roma) 1996 (Filologia, 1), p. 47 (VIII).
Altre edizioni: François Just-Marie Raynouard, Choix des poésies originales des troubadours, 6 voll., Paris 1816-1821, vol. IV, p. 297; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846-1853, vol. I, p. 94; Karl Bartsch, Provenzalisches Lesebuch mit einer Literarischen Einleitung und einem Wörterbuches, Elberfeld 1855, p. 76; Carl Appel, Provenzalische Chrestomatie, Leipzig 1930, p. 117; Vincenzo Crescini, Manualetto provenzale per uso degli alunni delle facoltà di lettere, seconda ed. accresciuta, Verona-Padova 1905, p. 216 (ed. riprodotta nel Manuale per l’avviamento agli studi provenzali. Introduzione grammaticale, crestomazia e glossario, terza edizione migliorata, Milano 1926, p. 182); H. J. Chaytor, The Troubadours of Dante. Being Selection from the Work of the Provençal Poets Quoted by Dante, Oxford 1902, p. 11 (testo di Zenker); Erhard Lommatzsch, Provenzalisches Liederbuch. Lieder der Troubadours mit einer Auswahl biografischer Zeugnisse, Nachdichtungen und Singweisen, Berlin 1917, p. 61; Nouvelle anthologie des troubadours, par Jean Audiau, revue et accompagnée d’un glossaire et d’un index par René Lavaud, Paris 1928, p. 131; Vincenzo de Bartholomaeis, Poesie provenzali storiche relative all’Italia, 2 voll., Roma 1931, vol. I, p. 3 (testo di Crescini relativo alle coblas I, parte della II, XIII, parte della XIV e XV); Alfredo Cavaliere, Cento liriche provenzali (testi, versioni, note, glossario), Bologna 1938, p. 95 (testo di Zenker); Raymond Thompson Hill - Thomas Goddard Bergin, Anthology of the Provençal Troubadours, New Haven - London 1941 (Yale Romanic Studies), vol. I, p. 71 ; Francesco Piccolo, Primavera e fiore della lirica provenzale, s.l., 1948, p. 110; Martín de Riquer, La lírica de los trovadores, Barcelona 1948, p. 208 (testo di Crescini); Antonio Viscardi, Florilegio trobadorico, edizione rinnovata a cura di Carla Cremonesi, Milano 1965 (1a ed. Milano-Varese 1947), p. 95 (testo di Del Monte); Aurelio Roncaglia, La generazione trobadorica del 1170, Roma 1968, p. 11; Martín de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, 3 voll., Barcelona 1975, p. 332 (testo di Del Monte con modifiche al v. 80); Giuseppe E. Sansone, La poesia dell’antica Provenza. Testi e storia dei trovatori, 2 voll., Parma 1984, vol. I, p. 158 (testo di Del Monte); Luciano Rossi, «Per l’interpretazione di Cantarai d’aquests trobadors (323, 11)», in Cantarem d’aquestz trobadors. Studi occitanici in onore di Giuseppe Tavani, Alessandria 1995, pp. 65-111.
Metrica: a8 a8 b8 a8 a8 b8 (Frank 91:11). Quattordici coblas singulars di sei versi e una tornada di due; la rima b è fissa.
[AF]