Rialto

323.11

 

Peire d’Alvernhe

 

 

 

 

Chantarai d’aquestz trobadors

que chantan de manhtas colors,

e·l pieier cuyda dir mout gen;

mas a chantar lor er alhors,

5

qu’entremetre·n vei cen pastors,

q’us no sap que·s monta o·s dissen.

 

D’aisso mer mal Peire Rogiers,

per qu’eis n’er encolpatz premiers,

car chanta d’amor a presen;

10

e valgra li mais us sautiers

en la gleisa o us candeliers

tener ab gran candela arden.

 

E·l segonz Guirautz de Bornelh,

que sembla oire sec al solelh

15

ab son chantar magre dolen,

qu’es chans de vielha porta-selh,

que si·s mirava en espelh,

no·s prezaria un aguilen.

 

E·l tertz Bernartz de Ventadorn,

20

qu’es menre de Bornelh un dorn:

en son paire ac bon sirven

per trair’ab arc manal d’alborn,

e sa maire escalfav’al forn

et amassav’a l’issermen.

 

25

E·l quartz de Briva·l Lemozis,

us ioglars qu’es pus querentis

que sia tro qu’en Benaven,

e semblaria us pelegris

malautes, quan canta·l mesquis,

30

qu’a pauc pietatz no m’en pren.

 

E·N Guillems de Ribas lo quins,

qu’es malvatz defors e dedins

e di totz sos vers raucamen, 

per que es avols sos retins, 

35

c’atrestan s’en faria us pins;

e l’huelh semblan de vout d’argen.

 

E·l seizes Grimoartz Gausmars,

qu’es cavayers e·s fai ioglars;

e perga Dieu qui·l o cossen

40

ni·l dona vestirs vertz ni vars,

que tals er adobatz semprars

qu’enioglarit s’en seran cen.

 

Ab Peire de Monzo so set,

pus lo coms de Toloza·l det,

45

chantan un sonet avinen;

e cel fon cortes, que·l raubet,

e mal o fes quar no·l trenqet

aquo que hom porta penden.

 

E l’ochens Bernatz de Saissac,

50

qu’anc un sol bon mestier non ac

mas d’anar menutz dos queren,

et anc pueys no·l prezei un brac,

pus a·N Bertran de Cardalhac

ques un vieil mantel suzolen.

 

55

E·l noves es En Raimbautz,

que·s fai de son trobar trop bautz;

mas ieu lo torni en nien,

qu’el non es alegres ni cautz:

per so prez’aitan los pipautz

60

que van las almornas queren.

 

E N’Ebles de Saigna·l dezes,

a cuy anc d’amor non venc bes

si tot se canta de coynden:

us vilanetz enflatz plages,

65

que dizon que per dos poges

lai se logua e sai si ven.

 

E l’onzes Guossalbo Roitz,

que·s fai de son chant trop formitz, 

per qu’el cavallairia i fen;

70

et anc per lui non fo feritz

bos colps, tant fort non fo garnitz:

si doncs no·l trobet en fugen.

 

E·l dozes us veilletz lombartz,

que clama sos vezins coartz,

75

et elh eys sent de l’espaven;

pero us sonetz fai gaillartz 

ab motz maribotz e bastartz,

e luy apell’om Cossezen.

 

Peire d’Alvernhe a tal votz

80

que non canta sus ni desotz,

e lauza·s mout a tota gen;

pero maiestres es de totz,

ab q’un pauc esclarzis sos motz,

qu’a penas nulhs hom los enten.

 

85

Lo vers fo faitz als enflabotz

a Puoich vert, tot iogan rizen.

 

 

 

Testo: Fratta 1996 (VIII). – Rialto 20.vi.2003.


Mss.: A 214r, C 183r, Da 198v, I 195v, K 181r, N2 28, R 6r, a 127, z 2r; la quarta cobla compare anche in N2 21, la sesta in A 214, C 183, Da 166, I 135, K 121, L 33, R 40 ( = sedicesima cobla di BdT 305.16), mentre la quattordicesima nella vida e in b1 1 e κ 95. 

Edizioni critiche: Karl Bartsch, Chrestomathie provençale (Xe-XVe siècles). Sixième édition entièrement refondue par Eduard Koschwitz, Marburg 1904, col. 85; Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 110; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte,Torino 1955, p. 118; Giuseppe Tavani, Per un’edizione critica di «Chantarai d’aquests trobadors» di Peire d’Alvernha, L’Aquila s.d.; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana (Roma) 1996 (Filologia, 1), p. 47 (VIII).

Altre edizioni: François Just-Marie Raynouard, Choix des poésies originales des troubadours, 6 voll., Paris 1816-1821, vol. IV, p. 297; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846-1853, vol. I, p. 94; Karl Bartsch, Provenzalisches Lesebuch mit einer Literarischen Einleitung und einem Wörterbuches, Elberfeld 1855, p. 76; Carl Appel, Provenzalische Chrestomatie, Leipzig 1930, p. 117; Vincenzo Crescini, Manualetto provenzale per uso degli alunni delle facoltà di lettere, seconda ed. accresciuta, Verona-Padova 1905, p. 216 (ed. riprodotta nel Manuale per l’avviamento agli studi provenzali. Introduzione grammaticale, crestomazia e glossario, terza edizione migliorata, Milano 1926, p. 182); H. J. Chaytor, The Troubadours of Dante. Being Selection from the Work of the Provençal Poets Quoted by Dante, Oxford 1902, p. 11 (testo di Zenker); Erhard Lommatzsch, Provenzalisches Liederbuch. Lieder der Troubadours mit einer Auswahl biografischer Zeugnisse, Nachdichtungen und Singweisen, Berlin 1917, p. 61; Nouvelle anthologie des troubadours, par Jean Audiau, revue et accompagnée d’un glossaire et d’un index par René Lavaud, Paris 1928, p. 131; Vincenzo de Bartholomaeis, Poesie provenzali storiche relative all’Italia, 2 voll., Roma 1931, vol. I, p. 3 (testo di Crescini relativo alle coblas I, parte della II, XIII, parte della XIV e XV); Alfredo Cavaliere, Cento liriche provenzali (testi, versioni, note, glossario), Bologna 1938, p. 95 (testo di Zenker); Raymond Thompson Hill - Thomas Goddard Bergin, Anthology of the Provençal Troubadours, New Haven - London 1941 (Yale Romanic Studies), vol. I, p. 71 ; Francesco Piccolo, Primavera e fiore della lirica provenzale, s.l., 1948, p. 110; Martín de Riquer, La lírica de los trovadores, Barcelona 1948, p. 208 (testo di Crescini); Antonio Viscardi, Florilegio trobadorico, edizione rinnovata a cura di Carla Cremonesi, Milano 1965 (1a ed.  Milano-Varese 1947), p. 95 (testo di Del Monte); Aurelio Roncaglia, La generazione trobadorica del 1170, Roma 1968, p. 11; Martín de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, 3 voll., Barcelona 1975, p. 332 (testo di Del Monte con modifiche al v. 80); Giuseppe E. Sansone, La poesia dell’antica Provenza. Testi e storia dei trovatori, 2 voll., Parma 1984, vol. I, p. 158 (testo di Del Monte); Luciano Rossi, «Per l’interpretazione di Cantarai d’aquests trobadors (323, 11)», in Cantarem d’aquestz trobadors. Studi occitanici in onore di Giuseppe Tavani, Alessandria 1995, pp. 65-111.

Metrica: a8 a8 b8 a8 a8 b8 (Frank 91:11). Quattordici coblas singulars di sei versi e una tornada di due; la rima b è fissa.

[AF]


BdT    Peire d’Alvernhe