Rialto

323.12

 

Peire d’Alvernhe

 

 

 

 

Chantarai, pus vey qu’a far m’er,

d’un chant nou que·m gronh dins lo cays:

chantars m’a tengut en pantays,

cum si chantes d’aital guiza

5

qu’autruy chantar non ressembles; 

qu’anc chans no fo valens ni bos

que ressembles autruy chansos.

 

Belh m’es quan l’alauza se fer

en l’ayr per on dissen lo rays

10

e monta tro l’es bel que·s bays 

sobre·l fuelh que branda·l biza,

e·l dous temps (qu’anc bona nasques!)

entruebre·ls becx dels auzelhos 

don retin lur chan sus e ios.

 

15

Qui a doncx amor e l’enquier

et amors brot’e bruelh’e nays,

e qui l’es humils e verays

en breu d’ora l’a conquiza,

q’umilitatz la vens ades

20

e belh semblant ab gent respos; 

qu’estiers no·n es hom poderos.

 

Mas de mi, las! qu’enaisi l’er

e re non ai mas quan lo fays:

aiso meteys m’es lo grans iays,

25

maier que qui·m dava Piza

e si·l plagues que a sos pes

vengues ves lieis de ginolhos

e li disses un mot amoros.

 

Amors, saber volgra quon er

30

de nos dos, si·us plaz ia hueymais

que per re engrayssar no·m lays

mas quar no sai ma deviza;

e podetz aver cor engres 

ves mi qu’ieu non l’aurai ves vos,

35

tro que·l cors rest de l’arma blos.

 

Ab sol qu’ilh ayso non esfer,

non reblan gelos ni savais

que ia nulh dan, si be·s n’irays,

lo pretz d’una pauca briza 

40

m’en puesca tener, luenh ni pres,

sia lauzengiers o gilos,

sol qu’ela·m sia a mos pros;

 

Sol que sia que mos cors s’esmer

que vas autra part no·s biays,

45

q’un’amors ad autr’enquier plays

si·n sabia esser auciza:

e sapchatz, s’ieu tant non l’ames,

ia non saupra far vers ni sos,

ni non o feira s’ilh no fos.

 

50

Peire d’Alvernhe l’er cofes

tant de servir e d’orazos,

tro que li·n vengna guizardos.

 

 

 

Testo: Fratta 1996 (con modifiche) (IX). – Rialto 20.vi.2003.


Mss.: C 179r, E 48r, R 6r, T 150r, V 78r, m 1r.

Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 91; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 41; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 60. 

Altra edizione: Simon Gaunt, Troubadours and Irony, Cambridge 1989, p. 114.

Metrica: a8 b8 b8 c7’ d8 e8 e8 (Frank 759:2). Sette coblas unissonans di sette versi e una tornada di tre.

Ed. 1996: 30 plazia, 37 (virgola a fine verso), 40 (manca la virgola dopo tener).

Nota: Centone bernardiano con possibili finalità parodiche.

[AF]


BdT    Peire d’Alvernhe