323.12 |
Peire d’Alvernhe
|
||
Chantarai, pus vey qu’a far m’er, |
||
d’un chant nou que·m gronh dins lo cays: |
||
chantars m’a tengut en pantays, |
||
cum si chantes d’aital guiza |
||
5 |
qu’autruy chantar non ressembles; |
|
qu’anc chans no fo valens ni bos |
||
que ressembles autruy chansos. |
||
|
||
Belh m’es quan l’alauza se fer |
||
en l’ayr per on dissen lo rays |
||
10 |
e monta tro l’es bel que·s bays |
|
sobre·l fuelh que branda·l biza, |
||
e·l dous temps (qu’anc bona nasques!) |
||
entruebre·ls becx dels auzelhos |
||
don retin lur chan sus e ios. |
||
|
||
15 |
Qui a doncx amor e l’enquier |
|
et amors brot’e bruelh’e nays, |
||
e qui l’es humils e verays |
||
en breu d’ora l’a conquiza, |
||
q’umilitatz la vens ades |
||
20 |
e belh semblant ab gent respos; |
|
qu’estiers no·n es hom poderos. |
||
|
||
Mas de mi, las! qu’enaisi l’er |
||
e re non ai mas quan lo fays: |
||
aiso meteys m’es lo grans iays, |
||
25 |
maier que qui·m dava Piza |
|
e si·l plagues que a sos pes |
||
vengues ves lieis de ginolhos |
||
e li disses un mot amoros. |
||
|
||
Amors, saber volgra quon er |
||
30 |
de nos dos, si·us plaz ia hueymais |
|
que per re engrayssar no·m lays |
||
mas quar no sai ma deviza; |
||
e podetz aver cor engres |
||
ves mi qu’ieu non l’aurai ves vos, |
||
35 |
tro que·l cors rest de l’arma blos. |
|
|
||
Ab sol qu’ilh ayso non esfer, |
||
non reblan gelos ni savais |
||
que ia nulh dan, si be·s n’irays, |
||
lo pretz d’una pauca briza |
||
40 |
m’en puesca tener, luenh ni pres, |
|
sia lauzengiers o gilos, |
||
sol qu’ela·m sia a mos pros; |
||
|
||
Sol que sia que mos cors s’esmer |
||
que vas autra part no·s biays, |
||
45 |
q’un’amors ad autr’enquier plays |
|
si·n sabia esser auciza: |
||
e sapchatz, s’ieu tant non l’ames, |
||
ia non saupra far vers ni sos, |
||
ni non o feira s’ilh no fos. |
||
|
||
50 |
Peire d’Alvernhe l’er cofes |
|
tant de servir e d’orazos, |
||
tro que li·n vengna guizardos. |
Testo: Fratta 1996 (con modifiche) (IX). – Rialto 20.vi.2003.
Mss.: C 179r, E 48r, R 6r, T 150r, V 78r, m 1r.
Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 91; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 41; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 60.
Altra edizione: Simon Gaunt, Troubadours and Irony, Cambridge 1989, p. 114.
Metrica: a8 b8 b8 c7’ d8 e8 e8 (Frank 759:2). Sette coblas unissonans di sette versi e una tornada di tre.
Ed. 1996: 30 plazia, 37 (virgola a fine verso), 40 (manca la virgola dopo tener).
Nota: Centone bernardiano con possibili finalità parodiche.
[AF]