Rialto

323.13

 

Peire d’Alvernhe

 

 

 

 

Cui bon vers agrada auzir

de mi cosselh be qu’el escout

aquest qu’ara comens a dir,

que, pus li er sos cors assis

5

en ben entendre·ls sos e·ls motz,

ia non dira qu’el anc auzis 

melhors ditz trobatz luenh ni prop.

 

De ben no fai az escarnir,

qui l’au, ans deu agradar mout,

10

si tot l’outracujat d’albir,

ab lur nesci feble fat ris,

tornon so qu’es d’amon de sotz;

e·l ben vezem que s’enantis

e l’esquerns resta de galop.

 

15

E per tal fai s’en bon gequir,

qu’anc esquern ni coratge estout,

si broillet, no sai vim florir;

e par d’avol respeit iardis

quan vei que la sima ni·l brotz

20

non gieta frucha ni techis,

e l’intrador n’eison tug clop.

 

Aras vuelh alres devezir:

qui d’aver say a gran comout,

ben s’en deuria far servir,

25

qu’en mil muegz de marabotis

non donaria doas notz,

pus a la boca venra·l fis

ni·l pestres secodra l’izop.

 

A quec deuria sovenir

30

que non agues coratg’estout

del be don nos devem iauzir,

qu’en petit d’ora es hom conquis;

e quan ven als derriers sanglotz,

no li val oncles ni cozis

35

ni metges ab son yssarop.

 

Ben deuria, pessan, morir

qui dregz huelhs guarda sus lo vout,

cossi Dieus per nos a guerir

receup mort, e pus mort aucis

40

selhuy que per nos venc en crotz:

tug morrem, qu’avers non gueris 

negun al temps plus que fes Iop.

 

Mout son intrat en lonc cossir

sil que son al derrier escout,

45

qu’a la mort no·s pot escrimir

coms ni reis ni ducx ni marquis,

e, s’enans no·s nedeia totz

que la mortz li serre lo vis,

ben si pot, si·s vol, triguar trop.

 

50

Totz iorns vos poiria legir,

mas Dieu prec que sa grans mercis,

si de peccadors es sauvotz,

que·ns meta el sieu paradis,

lai on mes Ysac e Iacob.

 

 

 

Testo: Fratta 1996 (X). – Rialto 20.vi.2003.


Mss.: C 180v, E 50v, R 48r, T 149v, V 79r, a 125r; la prima cobla figura anche in b1 5 e κ 34.

Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 124; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 158; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 69. 

Metrica: a8 b8 a8 c8 d8 c8 c8 (Frank 457:1). Sette coblas unissonans di sette versi e una tornada di cinque.

Nota: Questo bon vers tratta un tema caro al Peire «convertito» e piuttosto diffuso nei testi etico-religiosi medievali: quello del ben vivere finché si è in tempo. 

[AF]


BdT    Peire d’Alvernhe