323.13 |
Peire d’Alvernhe
|
||
Cui bon vers agrada auzir |
||
de mi cosselh be qu’el escout |
||
aquest qu’ara comens a dir, |
||
que, pus li er sos cors assis |
||
5 |
en ben entendre·ls sos e·ls motz, |
|
ia non dira qu’el anc auzis |
||
melhors ditz trobatz luenh ni prop. |
||
|
||
De ben no fai az escarnir, |
||
qui l’au, ans deu agradar mout, |
||
10 |
si tot l’outracujat d’albir, |
|
ab lur nesci feble fat ris, |
||
tornon so qu’es d’amon de sotz; |
||
e·l ben vezem que s’enantis |
||
e l’esquerns resta de galop. |
||
|
||
15 |
E per tal fai s’en bon gequir, |
|
qu’anc esquern ni coratge estout, |
||
si broillet, no sai vim florir; |
||
e par d’avol respeit iardis |
||
quan vei que la sima ni·l brotz |
||
20 |
non gieta frucha ni techis, |
|
e l’intrador n’eison tug clop. |
||
|
||
Aras vuelh alres devezir: |
||
qui d’aver say a gran comout, |
||
ben s’en deuria far servir, |
||
25 |
qu’en mil muegz de marabotis |
|
non donaria doas notz, |
||
pus a la boca venra·l fis |
||
ni·l pestres secodra l’izop. |
||
|
||
A quec deuria sovenir |
||
30 |
que non agues coratg’estout |
|
del be don nos devem iauzir, |
||
qu’en petit d’ora es hom conquis; |
||
e quan ven als derriers sanglotz, |
||
no li val oncles ni cozis |
||
35 |
ni metges ab son yssarop. |
|
|
||
Ben deuria, pessan, morir |
||
qui dregz huelhs guarda sus lo vout, |
||
cossi Dieus per nos a guerir |
||
receup mort, e pus mort aucis |
||
40 |
selhuy que per nos venc en crotz: |
|
tug morrem, qu’avers non gueris |
||
negun al temps plus que fes Iop. |
||
|
||
Mout son intrat en lonc cossir |
||
sil que son al derrier escout, |
||
45 |
qu’a la mort no·s pot escrimir |
|
coms ni reis ni ducx ni marquis, |
||
e, s’enans no·s nedeia totz |
||
que la mortz li serre lo vis, |
||
ben si pot, si·s vol, triguar trop. |
||
|
||
50 |
Totz iorns vos poiria legir, |
|
mas Dieu prec que sa grans mercis, |
||
si de peccadors es sauvotz, |
||
que·ns meta el sieu paradis, |
||
lai on mes Ysac e Iacob. |
Testo: Fratta 1996 (X). – Rialto 20.vi.2003.
Mss.: C 180v, E 50v, R 48r, T 149v, V 79r, a 125r; la prima cobla figura anche in b1 5 e κ 34.
Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 124; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 158; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 69.
Metrica: a8 b8 a8 c8 d8 c8 c8 (Frank 457:1). Sette coblas unissonans di sette versi e una tornada di cinque.
Nota: Questo bon vers tratta un tema caro al Peire «convertito» e piuttosto diffuso nei testi etico-religiosi medievali: quello del ben vivere finché si è in tempo.
[AF]