323.16 |
Peire d’Alvernhe
|
|||
Deus, vera vida, verays |
|||
e dreitz endrech clers e lays, |
|||
e nomnatz salvaire Cristz |
|||
en lati e sobr’ebrays, |
|||
5 |
e natz e pueys mortz vius vistz, |
||
e sorses, don laisses tristz |
|||
aquels que pueys fezes iauzens. |
|||
|
|||
Senher reis, ieu falhi fals, |
|||
don es yssitz tan grans mals, |
|||
10 |
en cossirs, digz et endurs |
||
et en fols faitz infernals, |
|||
ab brondills d’estranhs aturs, |
|||
et en tals talans tafurs: |
|||
mi·us ren colpables, penedens |
|||
|
|||
15 |
de tot so qu’ieu fezi anc, |
||
e si non ai cor ferm franc |
|||
de dir so que m’agra ops, |
|||
vos prec, precs a cuy m’en planc, |
|||
per cui tan fon fizels Iops, |
|||
20 |
que non gardetz mos tortz trops, |
||
mas gracia·m sia sufrens. |
|||
|
|||
Qu’ieu no·m sen si savis sai |
|||
que puesca conquerre lay |
|||
lo regn’on hom set ni fam |
|||
25 |
ni freg non a ni esmay, |
||
si·l vostra vertutz cuy clam |
|||
no·m don’esfortz qu’ieu dezam |
|||
los ioys d’aquest segle giquens, |
|||
|
|||
que·m fan falhir ves vos sol, |
|||
30 |
per que·l cors m’intra en tremol; |
||
e si·m servatz mos forfaitz |
|||
tro lai al derrier tribol, |
|||
qu’enans, no·ls m’aiatz, far fraitz, |
|||
senher, ges bos no·m n’es plaitz, |
|||
35 |
si merces no·ls sobrevens |
(–1) |
|
|
|||
de vos qu’estorses Sidrac, |
|||
darden la flama e Misac |
|||
essems et Abdenago, |
|||
e Daniel dins del lac |
|||
40 |
e Ionas ab utero |
||
e·ls tres reis contra Hero |
|||
e Suzana entre·ls fals guirens; |
|||
|
|||
e pagues, senher sobrans, |
|||
tans de dos peys e cinc pans, |
|||
45 |
e·l Lazer suscites vos |
||
qu’era ia quatriduans; |
|||
de vos ac per bel respos |
|||
son serf salv centurios, |
|||
e gites del mon mains turmens. |
|||
|
|||
50 |
E fezes de l’aigua vi |
||
al covit archetricli |
|||
e d’autres meravills moutz, |
|||
don hom carnals no sap fi, |
|||
ni no·us en mostres estoutz; |
|||
55 |
e parlet per vos lo voutz |
||
de Luca, rics reis resplandens. |
|||
|
|||
E fezes la terra e·l tro |
|||
e tot quant es ni anc fo, |
|||
d’un sol seing e·l sol e·l cel |
|||
60 |
e cofondes farao; |
||
des als filhs d’Israel |
|||
lach e bresca, manna e mel |
|||
e dampnes per serpen serpens, |
|||
|
|||
c’als vostres fon requies |
|||
65 |
quan vos plac que Moyzes |
||
encausses lai el dezert; |
|||
e solses las mas e·ls pes, |
|||
quand us angels l’ac espert, |
|||
sanh Peire e·l fezes cert |
|||
70 |
dels vostres destrics destreignens; |
||
|
|||
e·us queziron la lur plebs |
|||
tro lai on es mons Orebs, |
|||
aucien dins Bethleem: |
|||
qan vos en fugi Iozeps |
|||
75 |
en Egipte, so sabem, |
||
e pueys en Iheruzalem, |
|||
vengues entre·ls vostres parens |
|||
|
|||
a Nazare, reys Ihesus. |
|||
Pair, en tres personas us, |
|||
80 |
e Filhs e Sanhs Esperitz |
||
ad or e trinitatz sus, |
|||
qu’es sims e rams e razitz |
|||
e Dieus e de quant qu’es guitz, |
|||
siatz me, si·us platz, defendens. |
|||
|
|||
85 |
E sai obra e bon talan |
||
mi des a far entretan, |
|||
que quan venretz en las nius |
|||
iutjar lo segl’el iorn gran, |
|||
doutz dieus, no·m siatz esquius, |
|||
90 |
e qu’ieu, clars reys regum pius, |
||
m’en an ab los iauzitz iauzens. |
|||
|
|||
E, Senher, no m’oblidetz gens, |
|||
|
|||
e ses vos no suy sostenens, |
|||
|
|||
e senh m’en vostre nom crezens: |
|||
|
|||
95 |
In nomine Patris et Filii et Spiritus sancti, amens. |
Testo: Fratta 1996 (con modifiche) (XIII). – Rialto 20.vi.2003.
Mss.: B 34v, C 182v, Da 153r, I 11r, K 1r, R 5v, a 129, m 2v.
Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 131; Alberto Del Monte, Peire d’Alvernha. Liriche, Torino 1955, p. 178; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 99 (XIII).
Altra edizione: Francisco J. Oroz Arizcuren, La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua, Pamplona 1972, p. 338 (segue il testo di Del Monte, che ha base grafica in B, ma lo riscrive nella grafia di C; modifiche alla punteggiatura dei vv. 14-15).
Metrica: a7 a7 b7 a7 b7 b7 c8 (Frank 124:4). Tredici coblas singulars di sette versi e tre tornadas di uno, seguite da un rigo in prosa.
Ed. 1996: 33 ma’aiatz, 35 sobrevensa (refusi); 92 no·m oblidetz.
Nota: Canto religioso di penitenza, riconducibile alla lontana al planctus poenitentiae mediolatino, di cui il poemetto attribuito a Folquet de Marselha o a Falquet de Romans, ma più probabilmente di autore catalano anonimo, Senher Dieu[s], que fezist Adam (155.19 = 156.12a), rappresenta una più fedele trasposizione in volgare: cfr. Stanisław Stroński Le troubadour Folquet de Marseille, Cracovie 1910, pp. 137-139, e Paolo Squillacioti, «Senher Dieu[s], que fezist Adam di Folchetto di Marsiglia e due versioni catalane», Studi mediolatini e volgari, 41, 1995, pp. 127-164; sulla tradizione romanza dei canti di penitenza, cfr. Costanzo Di Girolamo, «Canti di penitenza: da Stroński a Ausiàs March», Cultura neolatina, 62, 2002, pp. 193-209, che colloca in questa cornice anche il vers di Peire d’Alvernhe.
[AF]