Rialto

323.16

 

Peire d’Alvernhe

 

 

 

 

Deus, vera vida, verays

e dreitz endrech clers e lays,

e nomnatz salvaire Cristz

en lati e sobr’ebrays,

5

e natz e pueys mortz vius vistz,

e sorses, don laisses tristz

aquels que pueys fezes iauzens.

 

Senher reis, ieu falhi fals,

don es yssitz tan grans mals,

10

en cossirs, digz et endurs

et en fols faitz infernals,

ab brondills d’estranhs aturs,

et en tals talans tafurs:

mi·us ren colpables, penedens

 

15

de tot so qu’ieu fezi anc,

e si non ai cor ferm franc

de dir so que m’agra ops,

vos prec, precs a cuy m’en planc,

per cui tan fon fizels Iops,

20

que non gardetz mos tortz trops,

mas gracia·m sia sufrens.

 

Qu’ieu no·m sen si savis sai

que puesca conquerre lay

lo regn’on hom set ni fam

25

ni freg non a ni esmay,

si·l vostra vertutz cuy clam

no·m don’esfortz qu’ieu dezam

los ioys d’aquest segle giquens,

 

que·m fan falhir ves vos sol,

30

per que·l cors m’intra en tremol;

e si·m servatz mos forfaitz

tro lai al derrier tribol,

qu’enans, no·ls m’aiatz, far fraitz,

senher, ges bos no·m n’es plaitz,

35

si merces no·ls sobrevens

(–1)

 

de vos qu’estorses Sidrac,

darden la flama e Misac

essems et Abdenago,

e Daniel dins del lac

40

e Ionas ab utero

e·ls tres reis contra Hero

e Suzana entre·ls fals guirens;

 

e pagues, senher sobrans,

tans de dos peys e cinc pans,

45

e·l Lazer suscites vos

qu’era ia quatriduans;

de vos ac per bel respos

son serf salv centurios,

e gites del mon mains turmens.

 

50

E fezes de l’aigua vi

al covit archetricli

e d’autres meravills moutz,

don hom carnals no sap fi,

ni no·us en mostres estoutz;

55

e parlet per vos lo voutz

de Luca, rics reis resplandens.

 

E fezes la terra e·l tro

e tot quant es ni anc fo,

d’un sol seing e·l sol e·l cel

60

e cofondes farao;

des als filhs d’Israel

lach e bresca, manna e mel

e dampnes per serpen serpens,

 

c’als vostres fon requies

65

quan vos plac que Moyzes

encausses lai el dezert;

e solses las mas e·ls pes,

quand us angels l’ac espert,

sanh Peire e·l fezes cert

70

dels vostres destrics destreignens;

 

e·us queziron la lur plebs

tro lai on es mons Orebs,

aucien dins Bethleem:

qan vos en fugi Iozeps

75

en Egipte, so sabem,

e pueys en Iheruzalem,

vengues entre·ls vostres parens

 

a Nazare, reys Ihesus.

Pair, en tres personas us,

80

e Filhs e Sanhs Esperitz

ad or e trinitatz sus,

qu’es sims e rams e razitz

e Dieus e de quant qu’es guitz,

siatz me, si·us platz, defendens.

 

85

E sai obra e bon talan

mi des a far entretan,

que quan venretz en las nius

iutjar lo segl’el iorn gran,

doutz dieus, no·m siatz esquius,

90

e qu’ieu, clars reys regum pius,

m’en an ab los iauzitz iauzens.

 

E, Senher, no m’oblidetz gens,

 

e ses vos no suy sostenens,

 

e senh m’en vostre nom crezens:

 

95

In nomine Patris et Filii et Spiritus sancti, amens.

 

 

 

Testo: Fratta 1996 (con modifiche) (XIII). – Rialto 20.vi.2003.


Mss.: B 34v, C 182v, Da 153r, I 11r, K 1r, R 5v, a 129, m 2v. 

Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 131; Alberto Del Monte, Peire d’Alvernha. Liriche, Torino 1955, p. 178; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 99 (XIII).

Altra edizione: Francisco J. Oroz Arizcuren, La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua, Pamplona 1972, p. 338 (segue il testo di Del Monte, che ha base grafica in B, ma lo riscrive nella grafia di C; modifiche alla punteggiatura dei vv. 14-15).

Metrica: a7 a7 b7 a7 b7 b7 c8 (Frank 124:4). Tredici coblas singulars di sette versi e tre tornadas di uno, seguite da un rigo in prosa.

Ed. 1996: 33 ma’aiatz, 35 sobrevensa (refusi); 92 no·m oblidetz.

Nota: Canto religioso di penitenza, riconducibile alla lontana al planctus poenitentiae mediolatino, di cui il poemetto attribuito a Folquet de Marselha o a Falquet de Romans, ma più probabilmente di autore catalano anonimo, Senher Dieu[s], que fezist Adam (155.19 = 156.12a), rappresenta una più fedele trasposizione in volgare: cfr. Stanisław Stroński Le troubadour Folquet de Marseille, Cracovie 1910, pp. 137-139, e Paolo Squillacioti, «Senher Dieu[s], que fezist Adam di Folchetto di Marsiglia e due versioni catalane», Studi mediolatini e volgari, 41, 1995, pp. 127-164; sulla tradizione romanza dei canti di penitenza, cfr. Costanzo Di Girolamo, «Canti di penitenza: da Stroński a Ausiàs March», Cultura neolatina, 62, 2002, pp. 193-209, che colloca in questa cornice anche il vers di Peire d’Alvernhe.

[AF]


BdT    Peire d’Alvernhe