323.17 |
Peire d’Alvernhe
|
||
En estiu, qan crida·l iais |
||
e reviu per miei los plais |
||
jovens ab la flor que nais, |
||
adoncs es razos c’om lais |
||
5 |
fals’amor enganairitz |
|
als volpillos acropitz. |
||
|
||
Li sordeior els savais |
||
n’ant lo mieills e·l meins del fais: |
||
pauc so prezon, qui·s n’irais. |
||
10 |
Amarai mas non puosc mais, |
|
que de tal amor sui guitz |
||
don sai que serai trahitz. |
||
|
||
Pres ai estat en un caslar |
||
ab so que no·i aus estar, |
||
15 |
e pero non puosc mudar |
|
de mos enemics no·l gar: |
||
ja non serai assaillitz |
||
qu’en auta rocha es bastitz. |
||
|
||
Si·l portiers me vol iurar |
||
20 |
c’autre no·i lais intrar, |
|
segur poirai gerreiar; |
||
mas al sagramen passar |
||
tem que serai escarnitz, |
||
que mil vetz i sui falhitz. |
||
|
||
25 |
Lai sui plevitz e iuratz |
|
q’ieu non am ves autre latz, |
||
mas d’aisso es grans pechatz |
||
qu’eu am e non sui amatz: |
||
totz-temps ai faitz plaitz e ditz |
||
30 |
per qu’eu sui gen acuillitz. |
|
|
||
A Dompnidieu qier solatz |
||
per q’ieu sia enamoratz, |
||
q’en aital hora fui natz |
||
c’anc non puoc amar en patz, |
||
35 |
e platz me car sui issitz |
|
de la terra on fui noiritz. |
||
|
||
Amor mi lais Dieus trobar |
||
on ia no·m puesca fiar, |
||
e qand ieu la tenrai car, |
||
40 |
il pens de mi enganar, |
|
c’adoncs mi tenc per garitz |
||
qan mi ment tot cant mi ditz. |
||
|
||
Assatz a a cavalgar |
||
qui la cuida autra trobar, |
||
45 |
c’aissi co·l cels clau la mar |
|
non pot hom gaire trobar |
||
que non sion camiairitz |
||
vas drutz e vas lor maritz. |
Testo: Fratta 1996 (XIV). – Rialto 20.vi.2003.
Mss.: A 9r, B 33v, D 1v, E 47r, I 12r, K 2r, N 255r, a1 296, z 1r.
Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 98; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 88; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 112.
Altre edizioni: François Just-Marie Raynouard, Choix des poésies originales des troubadours, 6 voll., Paris 1816-1821, vol. III, p. 327; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846-1853, vol. I, p. 92.
Metrica: a7 a7 a7 a7 b7 b7 (Frank 27:4). Otto coblas doblas di sei versi (nella redazione di C anche una tornada di due).
Note: Nel quadro della tradizione manoscritta di questo componimento, il testo offerto da C presenta divergenze redazionali dal resto dei testimoni così organiche e così bene organizzabili in un disegno «ideologico» compiuto, da ritenerlo molto verisimilmente effetto della volontà dell’autore. – In estrema sintesi si può affermare che la redazione principale, che qui si presenta, potrebbe configurarsi come una risposta indiretta a Bernart Marti, Companho, per companhia (BdT 63.5) in quanto punta estrema della linea dell’ «opportunismo erotico», mentre la redazione di C costituirebbe una sua palinodia, con la quale in pratica Peire aderirebbe alla linea «opportunistica».
[AF]