Rialto

323.18

 

Peire d’Alvernhe

 

 

 

 

Gent es, mentr’om n’a lezer,

s’enans de son mielhs a faire,

que, quan s’aizin’a·l cuidaire,

tal hor’es larcs de voler: 

5

e qui enans es avertitz

que l’aguaitz li sia yssitz,

non es ges del tot muzaire.

 

Contr’aiso deu aparer

en cuy sens es albergaire,

10

que sciensa no pretz guaire

s’als ops no la vey valer:

doncs ar er de mi sentitz

lo sabers don suy tequitz

s’er fis o mesclatz de vayre.

 

15

Qu’el segl’ai fag mon plazer,

tan qu’en suy de trop peccaire,

et ar agrada·m n’estraire

pus Dieus pro·m n’a dat lezer:

qu’esser pot hom descauzitz

20

e non l’es ops n’an delitz

per oltracujat vejaire,

 

Pos Dieus so·m laissa vezer

en que puesc esser miraire

de mo mielhs e sordey raire:

25

hon om plus a de saber

hon maier sens l’es quezitz,

et aquelh par plus falhitz

qu’a sos ops n’es enguanaire.

 

Ma si Dieus en saubes ver,

30

be sai for’ancar confraire

de ioven et enquistaire:

sil ric, cuy degra chazer

en grat, fan vis esbauditz,

mas si·l fals segl’es mestitz,

35

que·l fait son pauc contra·l brayre.

 

E mentr’usquecx pot querer

lui qu’es vers reis e salvaire,

totz es endreg si bauzaire

pus o met e nonchaler,

40

que mager gratz n’es cobitz

qui fer ses colp que feritz:

d’aitan suy ben esperaire.

 

So fera pus a temer,

per que suy meravelhaire

45

que hom non es reguardaire

tro qu’es tan prosmatz al ser

que·l iornals l’es escurzitz:

e ss’adoncx no·l ven complitz,

non cug que ia pueys s’esclaire.

 

50

Amors, be·m degra doler

si degus autr’enginhaire,

mas lo dreituriers iutiayre,

de vos me pogues mover,

que per vos er’enriquitz,

55

essaussatz et enantitz

e pel senhor de Belhcaire.

 

Mas so non pot remaner,

cortez’amors de bon aire,

don mi lais esser amaire,

60

tan m’agrad’er a tener

lai on vol sanhs esperitz;

hueymais el mezeys m’es guitz:

no·us pes s’ab vos non repaire.

 

Qu’ieu sai tan ric governaire

65

que·m denhes en guit aver,

Peire d’Alvernhe so ditz, 

no m’en for’enquer partitz

ni per autr’amor camiaire.

 

 

 

Testo: Fratta 1996 (con modifiche) (XV). – Rialto 20.vi.2003.


Mss.: C 181v, E 48r, R 6r, T 151r, V 79v, a 126.

Edizioni critiche: Carl Appel, Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften, Leipzig 1890, p. 201 (tiene conto solo di C); Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 121; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 98; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 122. 

Metrica: a7 b7’ b7’ a7 c7 c7 b7’ (Frank 557:2). Nove coblas unissonans di sette versi e una tornada di cinque.

Ed. 1996: 46 que es (lezione di C), 65 que’m (refuso): per entrambe le modifiche ci siamo avvalsi di segnalazioni contenute in Aurelio Roncaglia, «In margine a un’edizione di Peire d’Alvernhe», Cultura neolatina, 58, 1998, pp. 347-356, a p. 354.

Nota: Canzone dell’opzione religiosa che scandisce il momento dell’abbandono dell’amor cortese in favore dell’amor Dei; da porre, perciò, in relazione con Al dessebrar del pays, di cui sembra confermare il carattere allegorico.

[AF]


BdT    Peire d’Alvernhe