Peire d’Alvernhe

Lo fuelhs e·l flors, e·l frugz madurs 

quan er sazos,

m’es ioys e gaugz m’adutz,

e·l retins per plas e per murs 

dels auzelhos 

e·l ros sols qu’el ram lutz,

qu’entendemens

mi ven e voluntatz 

d’esser sabens

de mais en mielhs assatz. 

Quar ses gaug grans Sabers ni purs

ni Gienh ginhos

non er aut elegutz,

que eu·m cre en cent augurs

iauzens ioyos 

e iauzens mantengutz

contra tals gens

cuy falh sciensa e patz,

e·n vi en cens

sobre·ls enamoratz. 

Qu’ab lo plus gent ioy vau segurs

qu’anc entre nos

sai fos aparegutz,

e no mi tenran dan digz durs

d’omes iros 

ni lauzengiers lengutz,

que l’assenatz Sens 

no·s camja ni·l beutatz,

don suy iauzens

de bon’amor amatz. 

E sembla·m ben els ditz escurs

et en razos 

de dir ses motz romputz,

de que cove que mot mellurs

tu cuy det sos 

e motz far mentaugutz,

que·l mai manens

d’autruy part pert viatz

bos covinens

pus no·y ren del dos gratz. 

Mas de mi non auia rancurs,

que cobeytos

sui sobre autres drutz

d’esquivar contra fals tafurs

e d’amoros

esser e ben volgutz,

quar si trop tens

mi fes fals’amistatz,

ia·m sent tenens

de fina afinatz. 

E quals qu’an contr’amar periurs,

ieu serai bos

ves l’amor que·m condutz

e francs e ferms en mos aturs,

e·l sospeyssos 

er en los sieus aiutz,

don sapiens

sui e mai melhuratz

d’autre sinc cens

d’amor enamoratz. 

Que cum l’aurs resplan els azurs

contra·l be rros

[...] sobre·ls escutz, 

mi det do, tro lai ont es Surs,

qu’ieu sobriers fos 

als grans et als menutz

dels esciens

de trobar ses fenhs fatz,

don suy grazens

ad aquelh don m’es datz.