323.2 |
Peire d’Alvernhe
|
||
Ab fina ioia comenssa |
||
lo vers qui bels motz assona, |
||
e de ren no·i a faillenssa; |
||
4 |
mas no m’es bon qe l’apreigna |
|
tals cui mos chans non coveigna, |
||
q’ieu non vuoill avols chantaire, |
||
cel que tot chan desfaissona, |
||
8 |
mon doutz sonet torn en bram. |
|
|
||
D’amor ai la sovinenssa |
||
e·ls bels digz: ren plus no·m dona. |
||
Mas per bona atendenssa |
||
12 |
esper c’alcus iois m’en veigna: |
|
·l segles vol c’om si capteigna |
||
segon que·s pot sempres faire |
||
q’en breu temps plus asazona |
||
16 |
q’a pro d’aisso don ac fam. |
|
|
||
Bel semblan n’ai en parvenssa |
||
que gen m’acuoill e·m razona; |
||
mas del plus no·m fai cossenssa, |
||
20 |
ni·s taing qu’ieu tant aut mi ceigna |
|
ni tant rics iois m’en deveigna |
||
on coven us emperaire: |
||
pro fai car sol gen mi sona |
||
24 |
ni car sofre q’ieu la am. |
|
|
||
Mout mi fai granda temenssa |
||
car tant pauc si abandona; |
||
jois q’enaissi trop bistenssa |
||
28 |
mout mostra mal’entresseigna. |
|
Sicum li plaira mi teigna |
||
que tant no·m fai gran mal traire: |
||
sel so que no l’encaisona |
||
32 |
tant no·m ten en greu liam. |
|
|
||
Ses pechat fis penedenssa |
||
et es tortz qui no·m perdona, |
||
et ieu fatz long’atendensa |
||
36 |
per tal perdon que no·m deigna. |
|
Assatz cuig que mal m’en preigna |
||
que perdutz es desperaire, |
||
per c’ai esperansa bona: |
||
40 |
pel nostre don mi reclam. |
|
|
||
Ben es fis, de gran valenssa |
||
mos cors, s’aqest m’abarona |
||
per cui totz pretz creis e genssa; |
||
44 |
e sap pauc qui so m’enseigna |
|
que ia nuill’autra·m sosteigna, |
||
tant bella filla de maire: |
||
ni tant cum cels plou ni trona |
||
48 |
non ac tal el ling d’Azam. |
|
|
||
Als comtes mand en Proenssa |
||
lo vers e sai a Narbona, |
||
lai on pren iois mantenenssa |
||
52 |
segond aqels per cui reigna |
|
et ieu trob sai qi·m reteigna: |
||
tal dompna don sui amaire |
||
non ies a la lei gascona; |
||
56 |
segon las nostras amam. |
Testo: Fratta 1996 (con modifiche) (I). – Rialto 20.vi.2003.
Mss.: A 10r, B 35v, D 1r, E 46r, I 12r, K 2r, N 256r, z 1v.
Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 88; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 33; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 5.
Metrica: a7’ b7’ a7’ c7’ d7’ b7’ e7’ (Frank 445:1). Sette coblas unissonans di otto versi.
Ed. 1996: 28 mal entresseigna (il refuso č segnalato anche in Aurelio Roncaglia, «In margine a un’edizione di Peire d’Alvernhe», Cultura neolatina, 58, 1998, p. 347).
Nota: Canzone dagli evidenti influssi bernardiani.
[AF]