Rialto

323.2

 

Peire d’Alvernhe

 

 

 

 

Ab fina ioia comenssa

lo vers qui bels motz assona,

e de ren no·i a faillenssa;

4

mas no m’es bon qe l’apreigna

tals cui mos chans non coveigna,

q’ieu non vuoill avols chantaire,

cel que tot chan desfaissona,

8

mon doutz sonet torn en bram.

 

D’amor ai la sovinenssa 

e·ls bels digz: ren plus no·m dona.

Mas per bona atendenssa 

12

esper c’alcus iois m’en veigna:

·l segles vol c’om si capteigna

segon que·s pot sempres faire

q’en breu temps plus asazona

16

q’a pro d’aisso don ac fam.

 

Bel semblan n’ai en parvenssa

que gen m’acuoill e·m razona;

mas del plus no·m fai cossenssa,

20

ni·s taing qu’ieu tant aut mi ceigna

ni tant rics iois m’en deveigna

on coven us emperaire:

pro fai car sol gen mi sona

24

ni car sofre q’ieu la am.

 

Mout mi fai granda temenssa

car tant pauc si abandona;

jois q’enaissi trop bistenssa

28

mout mostra mal’entresseigna.

Sicum li plaira mi teigna

que tant no·m fai gran mal traire:

sel so que no l’encaisona

32

tant no·m ten en greu liam.

 

Ses pechat fis penedenssa

et es tortz qui no·m perdona,

et ieu fatz long’atendensa

36

per tal perdon que no·m deigna.

Assatz cuig que mal m’en preigna

que perdutz es desperaire,

per c’ai esperansa bona:

40

pel nostre don mi reclam.

 

Ben es fis, de gran valenssa

mos cors, s’aqest m’abarona

per cui totz pretz creis e genssa;

44

e sap pauc qui so m’enseigna

que ia nuill’autra·m sosteigna,

tant bella filla de maire:

ni tant cum cels plou ni trona

48

non ac tal el ling d’Azam.

 

Als comtes mand en Proenssa

lo vers e sai a Narbona,

lai on pren iois mantenenssa

52

segond aqels per cui reigna

et ieu trob sai qi·m reteigna:

tal dompna don sui amaire

non ies a la lei gascona;

56

segon las nostras amam.

 

 

 

Testo: Fratta 1996 (con modifiche) (I). – Rialto 20.vi.2003.


Mss.: A 10r, B 35v, D 1r, E 46r, I 12r, K 2r, N 256r, z 1v. 

Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 88; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 33; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 5.

Metrica: a7’ b7’ a7’ c7’ d7’ b7’ e7’ (Frank 445:1). Sette coblas unissonans di otto versi.

Ed. 1996: 28 mal entresseigna (il refuso č segnalato anche in Aurelio Roncaglia, «In margine a un’edizione di Peire d’Alvernhe», Cultura neolatina, 58, 1998, p. 347). 

Nota: Canzone dagli evidenti influssi bernardiani.

[AF]


BdT    Peire d’Alvernhe