Rialto

323.23

 

Peire d’Alvernhe

 

 

 

 

a)

 

«Rossinhol, en son repaire 

m’iras ma dona vezer,

e diguas li·l mieu afaire

e ill digua·t del sieu voler,

5

e man sai,

com l’estai;

mas de mi·ll sovenha

que ges lai

per nuill plai

10

ab si no·t retenha,

 

Q’ades no·m tornes retraire

son estar e son captener, 

qu’ieu non ai paren ni fraire

don tant ho vueilla saber».

15

Ar s’en vai

l’auzels lai,

dreit vas hon ill reinha,

ab assai,

ses esglai,

20

tro qu’en trob l’ensenha.

 

Quan l’auzels de bon aire 

vi sa beutat aparer,

dous chant comenset a braire,

si com sol far contra·l ser;

25

pueis se rai,

que non brai,

mas de liei s’engenha

co·l retrai

ses pantai

30

so qu’ill auzir denha.

 

«Sel que·us es fiel amaire

vol qu’ieu en vostre poder

vengues sai esser chantaire

per so que·us fos a plazer:

35

e sabrai,

quan veirai

deus qu’er l’entresenha,

que·ill dirai,

si ren sai

40

per qu’el lai s’en fenha.

 

E si·l port per que·s n’esclaire,

gran gaug en devetz aver,

c’anc hom non nasquet de maire 

tan de be·us puesca voler;

45

qu’ie·m n’irai

e·m mourai

ab gaug on que venha.

No farai

car non ai

50

dig qual plag en prenha.

 

D’aiso cerai plaideiaire:

qui·n amor a son esper

no·s deuria triguar gaire

tan quan l’amors n’a lezer,

55

que tost chai

blancs en bai

com flors sobre lenha;

e val mai

qui·l fag fai

60

ab c’om la·n destrenha».

 

b)

 

Ben ha tengut dreg viatge

l’auzels lai on e·l tramis,

e ill envia·m messatge 

segon que de mi·s formis:

65

«Molt mi platz,

so sapchatz,

vostra parladura:

et auiatz,

que·ill diguatz,

70

so don mi pren cura.

 

Fort mi pot esser salvatge

quar s’es lonhatz mos amis,

c’anc ioi de negun linhatge

no vi que tan m’abelis.

75

Trop viatz

fo·l comiatz;

mas s’ieu fos segura,

mais bontatz

n’agr’asatz,

80

per qu’ieu n’ai rancura.

 

Que tan l’am de bon coratge,

c’ades soi, entre dormis,

ab lui e ai en guidonatge

ioc e ioi e gaug e ris;

85

e·l solatz

c’ai en patz

no sap creatura,

tan quan jatz

e mos bratz,

90

tro que·s trasfigura.

 

Tostems mi fo d’agradatge,

pos lo vi et ans que·l vis,

e ges de plus ric linhatge

non vueill autr’aver conquis;

95

mos cuidatz

es bos fatz:

no·m pot far tortura

vens ni glatz

ni estatz

100

ni cautz ni freidura.

 

Bon’amors a un uzatge

co·l bos aurs quan ben es fis,

que s’esmera de bontatge 

qui ab bontat li servis:

105

e crezatz

c’amistatz

cascun iorn meillura;

meilluratz 

et amatz

110

es cui iois s’aura.

 

Dous auzels, en son estatge

iras, quan venra·l matis,

e diguas·li en dreg lengatge

de qual guiza l’obedis».

115

Abrivatz

n’es tornatz,

trop per gran mezura

doctrinatz,

emparlatz

120

de bon’aventura.

 

 

 

Testo: Fratta 1996 (XIX). – Rialto 20.vi.2003.


Mss.: E 49r, T 152v, V 80r.

Edizioni critiche: Karl Bartsch, Chrestomathie provençale (Xe-XVe siècles). Sixième édition entièrement refondue par Eduard Koschwitz, Marburg 1904, col. 81; Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 102; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 16; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 144. 

Altre edizioni: Henri Pascal de Rochegude, Le Parnasse occitanien ou choix des poésies originales des troubadours, tirées des manuscrits nationaux, Toulouse 1819, p. 138; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846-1853, vol. I, p. 89; Carl Appel, Provenzalische Chrestomatie, Leipzig 1930, p. 97; H. J. Chaytor, The Troubadours of Dante. Being Selection from the Work of the Provençal Poets Quoted by Dante, Oxford 1902, p. 7 (testo di Zenker); Erhard Lommatzsch, Provenzalisches Liederbuch. Lieder der Troubadours mit einer Auswahl biografischer Zeugnisse, Nachdichtungen und Singweisen, Berlin 1917, p. 57; Joseph Anglade, Anthologie des Troubadours, Paris 1927, p. 88; Alfredo Cavaliere, Cento liriche provenzali (testi, versioni, note, glossario), Bologna 1938, p. 89 (testo di Zenker); Raymond Thompson Hill - Thomas Goddard Bergin, Anthology of the Provençal Troubadours, New Haven - London 1941 (Yale Romanic Studies), vol. I, p. 68 ; Francesco Piccolo, Primavera e fiore della lirica provenzale, s.l., 1948, p. 104; Martín de Riquer, La lírica de los trovadores, Barcelona 1948, p. 192 (testo di Zenker); Martín de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, 3 voll., Barcelona 1975, p. 316 (testo di Del Monte).

Metrica: a7’ b7 a7’ b7 c3 c3 d5’ c3 c3 d5’ (Frank 378:1). Romanza in due parti, ognuna formata da sei coblas unissonans di dieci versi.

Nota: In questa romanza si fronteggiano due modi opposti di concepire l’amore: quello mentalista di origine rudelliana, patrocinato dalla donna, e l’altro pragmatista di derivazione bernardiana, che sfocia in una sorta di edonismo sensuale, sostenuto dal rossinhol, portavoce di Peire. 

[AF]


BdT    Peire d’Alvernhe