Peire d’Alvernhe

a)

«Rossinhol, en son repaire 

m’iras ma dona vezer,

e diguas li·l mieu afaire

e ill digua·t del sieu voler,

e man sai,

com l’estai;

mas de mi·ll sovenha

que ges lai

per nuill plai

ab si no·t retenha,

Q’ades no·m tornes retraire

son estar e son captener, 

qu’ieu non ai paren ni fraire

don tant ho vueilla saber».

Ar s’en vai

l’auzels lai,

dreit vas hon ill reinha,

ab assai,

ses esglai,

tro qu’en trob l’ensenha.

Quan l’auzels de bon aire 

vi sa beutat aparer,

dous chant comenset a braire,

si com sol far contra·l ser;

pueis se rai,

que non brai,

mas de liei s’engenha

co·l retrai

ses pantai

so qu’ill auzir denha.

«Sel que·us es fiel amaire

vol qu’ieu en vostre poder

vengues sai esser chantaire

per so que·us fos a plazer:

e sabrai,

quan veirai

deus qu’er l’entresenha,

que·ill dirai,

si ren sai

per qu’el lai s’en fenha.

E si·l port per que·s n’esclaire,

gran gaug en devetz aver,

c’anc hom non nasquet de maire 

tan de be·us puesca voler;

qu’ie·m n’irai

e·m mourai

ab gaug on que venha.

No farai

car non ai

dig qual plag en prenha.

D’aiso cerai plaideiaire:

qui·n amor a son esper

no·s deuria triguar gaire

tan quan l’amors n’a lezer,

que tost chai

blancs en bai

com flors sobre lenha;

e val mai

qui·l fag fai

ab c’om la·n destrenha».

b)

Ben ha tengut dreg viatge

l’auzels lai on e·l tramis,

e ill envia·m messatge 

segon que de mi·s formis:

«Molt mi platz,

so sapchatz,

vostra parladura:

et auiatz,

que·ill diguatz,

so don mi pren cura.

Fort mi pot esser salvatge

quar s’es lonhatz mos amis,

c’anc ioi de negun linhatge

no vi que tan m’abelis.

Trop viatz

fo·l comiatz;

mas s’ieu fos segura,

mais bontatz

n’agr’asatz,

per qu’ieu n’ai rancura.

Que tan l’am de bon coratge,

c’ades soi, entre dormis,

ab lui e ai en guidonatge

ioc e ioi e gaug e ris;

e·l solatz

c’ai en patz

no sap creatura,

tan quan jatz

e mos bratz,

tro que·s trasfigura.

Tostems mi fo d’agradatge,

pos lo vi et ans que·l vis,

e ges de plus ric linhatge

non vueill autr’aver conquis;

mos cuidatz

es bos fatz:

no·m pot far tortura

vens ni glatz

ni estatz

ni cautz ni freidura.

Bon’amors a un uzatge

co·l bos aurs quan ben es fis,

que s’esmera de bontatge 

qui ab bontat li servis:

e crezatz

c’amistatz

cascun iorn meillura;

meilluratz 

et amatz

es cui iois s’aura.

Dous auzels, en son estatge

iras, quan venra·l matis,

e diguas·li en dreg lengatge

de qual guiza l’obedis».

Abrivatz

n’es tornatz,

trop per gran mezura

doctrinatz,

emparlatz

de bon’aventura.