323.24 |
Peire d’Alvernhe
|
||
Sobre·l vieill trobar e·l novel |
||
vueill mostrar mon sen als sabens, |
||
qu’entendon be cil que a venir son |
||
c’anc tro per me no fo faitz vers entiers, |
||
5 |
e qui non cre qu’ie·n sia verdadiers |
|
auia dese con estau a razon. |
||
|
||
Qu’ie·m tenc l’us e·l pan e·l coutel |
||
de que·m plas apanar las gens, |
||
que d’est mestier s’an levat capairon, |
||
10 |
ses acordier, que non rompa·l semdiers: |
|
qu’ieu dic que ner si mostron faitz non vers |
||
e a fol parler ten hom lui al sermon. |
||
|
||
C’az un tenen ses mot borrel |
||
deu de dir esser avinens; |
||
15 |
quar qui trasaill de Maurin en Miron |
|
entre·l mieg faill, si no·s pren als ladrers: |
||
comde·l trebaill qu’eis motz fai trezagiers, |
||
qu’en devinaill met l’auzir de mai son. |
||
|
||
E qui qu’en frima ni·n fragel, |
||
20 |
pos qu’es mos trobars tan valens, |
|
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . |
||
qu’ieu soi raitz e dic que soi premiers, |
||
de digz complitz vensen mos fatz guerrers, |
||
que·m levon critz que ieu no m’en tenh pron. |
||
|
||
25 |
Donx com qu’ill sion d’un tropel, |
|
menton tot gentet per las dens, |
||
qu’ie·m sen sertas del mieils que aqui fon |
||
e seguras de mon chant e sobriers |
||
ves los bauzas, e sai que dic, estiers |
||
30 |
no vengra·l gras don a trop en sazon. |
|
|
||
Quar er m’abelis e m’es bel |
||
qu’el mieu ioi s’enant lo iovens, |
||
e si er enic que lur an environ, |
||
aisi m’en gic c’uns gaugz mi creis dobliers |
||
35 |
d’un dous espic qu’es ioios consiriers, |
|
don m’an amic hueimais li mal e·ill bon. |
||
|
||
D’aisi·m sent ric per bona sospeison, |
||
qu’en joi m’asic e m’estau volentiers |
||
ab joi pic e gaug mos deziriers |
||
40 |
† et ab joi pic e gaug † vueill Dieus lo·m don. |
Testo: Fratta 1996 (XX). – Rialto 20.vi.2003.
Mss.: E 44r, V 78v.
Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 87; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 108; Linda M. Paterson, Troubadours and Eloquence, Oxford 1975, p. 60; Antonio Cannistrà, «Edizione critica di un difficile testo di Peire d’Alvernhe (BdT 323.24)», in Studi offerti a Gianfranco Contini dagli allievi pisani, Firenze 1984, pp. 45-65; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 153.
Altre edizioni: Jean-Marie-Lucien Dejeanne, «A propos d’une chanson de Peire d’Alvernhe», Annales du Midi, 16, 1904, pp. 341-347; J. Coulet, «Spécimen d’une édition des poésies de Peire d’Alvernhe», in Mélanges Chabaneau, Erlangen 1907, pp. 777-789; Martín de Riquer, La lírica de los trovadores, Barcelona 1948, p. 204 (testo di Zenker); Martín de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, 3 voll., Barcelona 1975, p. 326 (testo di Del Monte, con modifiche); Elena Landoni, La teoria letteraria dei provenzali, Firenze 1989 (Archivum romanicum), p. 15 (testo di Del Monte).
Metrica: a8 b8 c10 d10 d10 c10 (Frank 843:1). Sei coblas unissonans di sei versi e una tornada di quattro; nei décasyllabes rima interna.
Nota: Manifesto di una «nuova poesia», di militanza religiosa e morale non disgiunta da un’elevata cura formale; forse scritto da Peire non tanto, come dichiara in esordio, per far conoscere il suo sen als sabens in materia di poesia vecchia e nuova, quanto per difendersi dall’accusa, mossagli dai suoi detrattori, di non saper abbinare forma e contenuto.
[AF]