Rialto

323.24

 

Peire d’Alvernhe

 

 

 

 

Sobre·l vieill trobar e·l novel

vueill mostrar mon sen als sabens,

qu’entendon be cil que a venir son

c’anc tro per me no fo faitz vers entiers,

5

e qui non cre qu’ie·n sia verdadiers

auia dese con estau a razon.

 

Qu’ie·m tenc l’us e·l pan e·l coutel

de que·m plas apanar las gens,

que d’est mestier s’an levat capairon,

10

ses acordier, que non rompa·l semdiers:

qu’ieu dic que ner si mostron faitz non vers

e a fol parler ten hom lui al sermon.

 

C’az un tenen ses mot borrel

deu de dir esser avinens;

15

quar qui trasaill de Maurin en Miron

entre·l mieg faill, si no·s pren als ladrers:

comde·l trebaill qu’eis motz fai trezagiers,

qu’en devinaill met l’auzir de mai son.

 

E qui qu’en frima ni·n fragel,

20

pos qu’es mos trobars tan valens,

. . . . . . . . . . . . . . . . . . .

qu’ieu soi raitz e dic que soi premiers,

de digz complitz vensen mos fatz guerrers,

que·m levon critz que ieu no m’en tenh pron.

 

25

Donx com qu’ill sion d’un tropel,

menton tot gentet per las dens,

qu’ie·m sen sertas del mieils que aqui fon

e seguras de mon chant e sobriers

ves los bauzas, e sai que dic, estiers

30

no vengra·l gras don a trop en sazon.

 

Quar er m’abelis e m’es bel

qu’el mieu ioi s’enant lo iovens,

e si er enic que lur an environ,

aisi m’en gic c’uns gaugz mi creis dobliers

35

d’un dous espic qu’es ioios consiriers,

don m’an amic hueimais li mal e·ill bon.

 

D’aisi·m sent ric per bona sospeison,

qu’en joi m’asic e m’estau volentiers

ab joi pic e gaug mos deziriers

40

† et ab joi pic e gaug † vueill Dieus lo·m don.

 

 

 

Testo: Fratta 1996 (XX). – Rialto 20.vi.2003.


Mss.: E 44r, V 78v.

Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 87; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 108; Linda M. Paterson, Troubadours and Eloquence, Oxford 1975, p. 60; Antonio Cannistrà, «Edizione critica di un difficile testo di Peire d’Alvernhe (BdT 323.24)», in Studi offerti a Gianfranco Contini dagli allievi pisani, Firenze 1984, pp. 45-65; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 153.  

Altre edizioni: Jean-Marie-Lucien Dejeanne, «A propos d’une chanson de Peire d’Alvernhe», Annales du Midi, 16, 1904, pp. 341-347; J. Coulet, «Spécimen d’une édition des poésies de Peire d’Alvernhe», in Mélanges Chabaneau, Erlangen 1907, pp. 777-789; Martín de Riquer, La lírica de los trovadores, Barcelona 1948, p. 204 (testo di Zenker); Martín de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, 3 voll., Barcelona 1975, p. 326 (testo di Del Monte, con modifiche); Elena Landoni, La teoria letteraria dei provenzali, Firenze 1989 (Archivum romanicum), p. 15 (testo di Del Monte).

Metrica: a8 b8 c10 d10 d10 c10 (Frank 843:1). Sei coblas unissonans di sei versi e una tornada di quattro; nei décasyllabes rima interna.

Nota: Manifesto di una «nuova poesia», di militanza religiosa e morale non disgiunta da un’elevata cura formale; forse scritto da Peire non tanto, come dichiara in esordio, per far conoscere il suo sen als sabens in materia di poesia vecchia e nuova, quanto per difendersi dall’accusa, mossagli dai suoi detrattori, di non saper abbinare forma e contenuto.

[AF]


BdT    Peire d’Alvernhe