323.3 |
Peire d’Alvernhe
|
||
Al dessebrar del pays |
||
on m’avi’amors conquis, |
||
aprendetz, si no·us es fays, |
||
so don m’alegr’e m’irays |
||
5 |
on que·m vir; |
|
mas tan cum suy ab gent conia |
||
no·m dey per ira marrir, |
||
qu’on mays puesc ades non ponia. |
||
|
||
Mas ves un’amor fuy fis |
||
10 |
tro qu’a lieys plac que·m giquis, |
|
e quar al sieu tort mi trays, |
||
ben fazen et . . . . . [ays] |
||
ab ben dir, |
||
qu’ar de doussa terra conia |
||
15 |
mi tray e·m fai dessalhir; |
|
mas, quan que tric, l’er vergonia. |
||
|
||
Anc non aniey tans camis |
||
ves Francs ni ves Sarrazis |
||
on mielhs fos demandatz iays, |
||
20 |
ni plus amatz pretz verays |
|
ab servir |
||
e·l gens qu’es cortez’e conia, |
||
sill que·m veiran tart venir: |
||
ta mal m’es qui m’en deslonia! |
||
|
||
25 |
Si l’amor don fuy vezis, |
|
dont ara m’esfredezis, |
||
amer’ieu plus que Roays: |
||
e si no·m fos per fols brays |
||
trassalhir, |
||
30 |
et a la mia doussa conia |
|
si m’escaes a mentir, |
||
vos agratz d’aital messonia! |
||
|
||
Des er hueymais m’esbaudis |
||
pus amars m’enamarzis, |
||
35 |
qu’ara·m sent de totz assays |
|
vertz e blancs e brus e bays; |
||
e m’albir |
||
e dic vos d’amor nems conia |
||
que paors es de perir |
||
40 |
lai on no l’es ops que lonja. |
|
|
||
Ar an ses cor e·ls fals ris |
||
tot aisi cum l’abelhis, |
||
qu’ieu mi grup de lieys e·m lays |
||
e mi no veira ia mais. |
||
45 |
A partir |
|
m’ave de la terra conja: |
||
si no·m fos per que·s n’azir, |
||
mes mi fora en canonja. |
||
|
||
Senher n’Estrieu, qui s’aconia |
||
50 |
de trop human ioy iauzir |
|
mal fa qui non lo calonja. |
Testo: Fratta 1996 (con modifiche) (II). – Rialto 20.vi.2003.
Mss.: C 178v, E 51r.
Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 100; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 27; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 12.
Altra edizione: Simon Gaunt, Troubadours and Irony, Cambridge 1989, p. 102.
Metrica: a7 a7 b7 b7 c3 d7’ c7 d7’ (Frank 178:3). Sei coblas unissonans di otto versi e una tornada di tre; mot-refranh: conia (6 : 14 : 22 : 30 : 38 : 46).
Ed. 1996: 33 D’esser; per Des er si è accolto il suggerimento di Aurelio Roncaglia, «In margine a un’edizione di Peire d’Alvernhe», Cultura neolatina, 58, 1998, p. 348.
Nota: vers di possibile lettura allegorica, che potrebbe essere stato composto da Peire nel momento della svolta religiosa, all’atto di congedarsi dal bel mondo cortese (la doussa terra conia), per il quale gli resta comunque una profonda nostalgia.
[AF]