323.8 |
Peire d’Alvernhe
|
||
Belh m’es qui a son bo·n sen |
||
qu’en bona cort lo prezen, |
||
q’us bes ab autre s’enansa, |
||
e ricx mestiers conogutz |
||
5 |
lai on pus es mentaugutz |
|
val mais qu’a la comensansa. |
||
|
||
Doncx aissi·m dei far parven, |
||
ieu que venc novellamen, |
||
e mostrar en detriansa, |
||
10 |
lo saber que·m n’es cregutz, |
|
quar qui vas dos locs esdutz |
||
leu l’en sort grans alegransa. |
||
|
||
Per que d’est comte aten |
||
de Barsalon’un don gen, |
||
15 |
que pro·m fassa e lui onransa; |
|
e cre, si de dar non dutz, |
||
qu’en sa cort, on suy vengutz, |
||
es fams e vera mermansa. |
||
|
||
De baron m’es avinen |
||
20 |
ab vergonhos pessamen; |
|
tals o conois que romansa: |
||
ans que s’en leu mager brutz, |
||
aitals afars, trop saubutz, |
||
non es grans mas per semblansa. |
||
|
||
25 |
Ara·us es ops, e non len, |
|
efforsar contra ioven, |
||
qu’us encombriers vos sobransa, |
||
de sai on lo solelh lutz, |
||
en que seretz deceubutz |
||
30 |
s’acortz no ven deves Fransa. |
|
|
||
Qu’ab un iovencel valen |
||
avetz lai guerr’e conten, |
||
tal que fier si de sa lansa, |
||
que d’aquelhs Engles coutz |
||
35 |
ni dels vostres esternutz |
|
non a paor ni duptansa. |
||
|
||
Lai es lo vers remazutz |
||
on espazas sobr’escutz |
||
penran del forfag venjansa. |
Testo: Fratta 1996 (V). – Rialto 20.vi.2003.
Mss.: C 182r, E 49r, R 6r, T 149r.
Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 108; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 143; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 29.
Altra edizione: Simon Gaunt, Troubadours and Irony, Cambridge 1989, p.110 (testo di Del Monte).
Metrica: a7 a7 b7’ c7 c7 b7’ (Frank 193:4). Sei coblas unissonans di sei versi e una tornada di tre.
Nota: Vers composto con molta probabilità alla corte di Raimondo-Berengario IV, conte di Barcellona, nel 1159, con due obiettivi: 1) allertare il conte con la lode delle virtù guerresche del suo avversario, il conte di Tolosa, così da stimolarne le opportune reazioni e difese; 2) sollecitarne la riottosa generosità.
[AF]