Rialto

323.9

 

Peire d’Alvernhe

 

 

 

 

Belh m’es qu’ieu fass’hueymais un vers

pus la flors e·l fuelha brota

e·l belhs temps nos a del lag ters,

4

que gieta e plou e degota;

e pus l’aura renovelha,

be·s tanh que renovel mos cors,

si que flurisca e bruelh de fors

8

so que dedins mi gragelha.

 

Hai, pretz, quon hiest mutz, sortz e guers!

E, proeza, co·us vei rota

e menar de tort en travers!

12

Quar qui que·s vol si·us sabota?

Q’una puta gens fradelha,

que tir’e bat e pren a mors,

vos an cofundut e destors,

16

que·us afolha e·us descapdelha.

 

Greu m’es qu’estiers sera trop paucx

lo pretz d’aquest segle aora,

et ieu suy del castiar raucx

20

e no·m val ges una mora;

q’usquecx a facha gonelha

corta resciza de mal vetz,

et a·l fait tant estreit cabetz,

24

que ia res non lay espelha.

 

S’als malvatz no fos tan grans guaucx,

avoleza ia no fora;

et es se tant ubertz lo traucx,

28

que sobre rocas laora,

selh cuy iay cors, e martelha;

qu’ayssi·ls ten enredatz lo retz,

non lur pot escantir lo setz 

32

ni·l crims: tan los ras c[e]zelha!

 

Aquist engres, envers estrait,

fals e flac filh d’avols paires,

felo, embronc, sebenc, mal fait,

36

sers ressis, nat d’avols maires,

mal aibos, paupra escudelha,

volpillos, blau d’enveja, sec,

fan que quascus aprent un quec,

40

don nays e bruelha·l pustelha.

 

Ara·m tuelh hueymais de lur plait

dels forlinhatz d’avols aires;

mas qui proeza vol, aguait

44

cum pros si’e no·s tric guaires,

que si s’esforsa e·s revelha,

atretan tost, si anc esser dec,

sera ben pros co malvatz lec,

48

si no fo d’avol uzelha.

 

Oimais si’avols qi·s volra

o pros: plus als non puesc doncas!

Qe si pros es, ben i para,

52

o avols, si bec no·n bro[n]cas;

e non sap q’es calamella

qi sauc cuia faire t[e]il,

ni cant hom en autrui conseil

56

si met, qi non l’apella.

 

Peire d’Alvergna mot qera

qi aco[int] tos us a concas,

e per aqui om lo sabra

60

car del fin trobar non roncas,

ans n’as ben la flor plus bella:

detorz e l’arc e ll’apareil,

e no·i a mot fals qe ro[v]eil

64

ni sobre dolat d’[a]stella.

 

65

On plus hom mos vers favelha,

fe que·us deg, on mais valon elh,

e no·y a mot fals que·i rovelh

ni sobre dolat d’astelha.

 

 

 

Testo: Fratta 1996 (con modifiche) (VI). – Rialto 20.vi.2003.


Mss.: C 179r, z 2r, m 1v.

Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 117; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 149; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 33.  

Metrica: a8 b7’ a8 b7’ c7’ d8 d8 c7’ (Frank 421:32). Otto coblas doblas di otto versi e una tornada di quattro.

Ed. 1996: 33 D’esser: per Des er si è accolto il suggerimento di Aurelio Roncaglia, «In margine a un’edizione di Peire d’Alvernhe», Cultura neolatina, 58, 1998, p. 348.

Nota: Vers con più che evidenti impronte marcabruniane, che si presenta come un estremo appello ai pros perché si dissocino dai malvatz e non si lascino corrompere. Connessioni più specifiche si registrano con Marcabru, Lo vers comens (BdT 293.33) e Al departir del brau tempier (BdT 293.3).

[AF]


BdT    Peire d’Alvernhe