Rialto

330.15a

 

 

 

Peire Bremon Ricas Novas

 

 

 

 

 

 

Rics pres, ferms e sobeirans,

 

 

domna, vos ten sobeirana,

 

 

e sai q’es del miel certana,

 

 

dont ieu vos sui homs certans.

5

 

E per los oils de ma cara,         

 

 

bella dompna plazenz, cara,

 

 

anc no·us ai voluntat vana,

 

 

ni·us fui un jorn flacs ni vans:

 

 

pero mais non viurai sans

10

 

si vostre gentz cors no·m sana.

 

 

 

 

 

E si vostre bels cors plans

 

 

lo mal q’eu ai no m’aplana,

 

 

ni vos n’estatz segurana,

 

 

de la mort sui segurans,

15

 

car lo mals d’amor m’afara

 

 

lo cors e·l cor, si que ara

 

 

mal, q’Amors lo m’amana,

 

 

qar mi loing de vostras mans;

 

 

e si ja·us estauc loindans,

20

 

jes m’amors no·us er loindana.

 

 

 

 

 

Rics fora, s’istes propdans

 

 

de vos ni·m fosses propdana,

 

 

qar hanc nulla crestiana

 

 

non amet tant crestians

25

 

com am vos, qe·m faitz avara

 

 

autr’amor tant qe no·s vara

 

 

mos cors de vos, on Pres grana:

 

 

qar vos es de valor grans,

 

 

e non par siatz de grans,

30

 

qi·us ai’ab color de grana.

 

 

 

 

 

Mais n’amera Catalans,

 

 

si vos fosses catalana,

 

 

pero, car es castelana,

 

 

volgr’ieu esser castellans,

35

 

qe·l cossir mi tol e·m gara

 

 

vostre gentz cors, qant m’esgara;

 

 

e car mi semblatz serrana

 

 

sui sers dels vostres Serrans;

 

 

e servirai Surians,

40

 

si vos fossetz suriana.  

 

 

 

 

 

Ja nuls lauzengiers trafans,

 

 

ni gelos, ni gens trafana,

 

 

ni hom qui ab ditz vilans

 

 

fai sa lengua trop vilana,

45

 

non tolran qe ieu ancara 

 

 

non mir vostra faizon clara

 

 

per lur garda soteirana;

 

 

ni, per gardar, soteirans

 

 

no·i s’es mes gaire mejans,

50

 

mas d’Amor, qi es mejana.

 

 

 

 

 

Domna, douzamenz m’agrana

 

 

ab finz jois chascuns dels grans

 

 

qe·m detz, e se ja viu sans,

 

 

aiso·m tol la mort e·m sana.

 

 

 

55

 

N’Audeiart dels Baus, certana  

 

 

valors e fins pres certans

 

 

fan vostres faigz sobeirans,

 

 

e vos de Pretz sobeirana.

 

 

 

Testo: Di Luca 2008 (XIV). – Rialto 10.xii.2009. 


Ms.: a2 252 (1).

Edizione diplomatica: Giulio Bertoni, «Rime provenzali inedite», Studj di filologia romanza, 8, 1901, pp. 421-484, p. 457.

Edizioni critiche: Jean Boutière, Les poésies du troubadour Peire Bremon Ricas Novas, Toulouse-Paris 1930, p. 47 (XII); Paolo Di Luca, Il trovatore Peire Bremon Ricas Novas, Modena 2008, p. 217.

Altra edizione: Paolo Di Luca, «Peire Bremon Ricas Novas, Rics pres, ferms e sobeirans (330.15a)», Lecturae tropatorum, 1, 2008.

Metrica: a7 b7’ b7’ a7 c7’ c7’ b7’ a7 a7 b7’ (Frank 558:1); schema unico. Cinque coblas unissonans di dieci settenari, più due tornadas composte di quattro settenari ciascuna; rim dervatiu ai vv. 1-2, 3-4, 7-8, 9-10 di ogni cobla con alternanza di uscite maschili e femminili.

Note: Canzone cortese dedicata alla nobildonna Audiart del Baux e databile, dunque, nello stesso arco cronologico tracciato per Pois lo bels temps renovella (BdT 330.12), ossia fra il 1228 e il 1257, anni in cui Audiart, una volta sposatasi con Bertran de Meyrargues, fu a tutti gli effetti un membro della casata dei Baux. È verosimile che le due canzoni siano state composte una di seguito all’altra. Per la difficile interpretazione dei vv. 29-30 e dell’intera cobla IV si rimanda al commento del testo pubblicato su Lecturae tropatorum.

[PDL]


Traduzione

BdT    Peire Bremon Ricas Novas