Rialto

330.9

 

   

Peire Bremon Ricas Novas

 

 

 

 

   

Lo bels terminis m’agenssa

   

et ai joi qec dia,

   

car ades ai sovinenssa,

4  

on qez eu m’estia,

   

de mos amics de Proenssa.

   

Pero, si·ls vezia,

   

car ab lor ai conoissenssa,

8  

plus m’alegraria.        

   

E s’ieu lor dic lauzor,

   

dreitz es, q’ill ant valor

   

et de onrat pretz la flor

12  

e de cortesia.

   

 

   

Us qe·m porta malvolenssa

   

fugic Lombardia

   

per desleial captenenssa.

16  

Qui·l conoisseria,

   

joglars es, a ma parvensa,

   

fals ab lecharia;

   

e viu sai, per ma crezensa,

20  

per sa joglaria.

   

Conoissetz lo, seignor,

   

que de mi fai clamor

   

et anc no·ill fi desonor?

24  

Mas ben la·il diria!     

   

 

   

Joglars garnitz ai temenssa

   

que mala res sia,

   

et ab pauc de retenenssa

28  

pois qe is enrabia.

   

C’un sai n’a de part Plazenssa

   

que, si·m conseguia,

   

per aitan cum val Argenssa

32  

viu no·m laissaria.

   

E car m’en don paor,

   

fatz prec al Creator

   

que me fassa tant d’onor

36  

qe·m gart de sa via.

   

 

   

Joglars vai, per penedenssa,

   

ades tota via

   

garnitz de desconoissenssa,

40  

pois fetz la bausia.

   

Iniquitatz par que·l venssa,

   

e qui la·il trazia,

   

eu me don gran pessamenssa

44  

cum puois parlaria.

   

E s’ieu·l dic desonor,

   

reprenden sa follor,

   

ges non o dic per s’amor,

48  

c’aitant m’i perdria.

   

 

   

Car non a reconoissenssa

   

de sa vilania,

   

dic que per sa recrezenssa

52  

jazer non poiria

   

ab sa moiller, c’ades genssa.

   

Pero, s’il muria,

   

a totz o dic a presenssa

56  

qu’il no·l ploraria;

   

anz, cre ben qu’il ador

   

e prec nostre Seignor 

   

que don al joglar dolor

60  

tal que tost l’aucia.

   

 

   

Lai man al trobador,

   

d’aver, non ges d’onor,

   

que ren non val ad amor

64  

hom que joglars sia.

 

 

 

Testo: Di Luca 2008 (XIX). – Rialto 10.xii.2009. 


Mss.: A 209v, D 140r.

Edizioni diplomatiche: Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846-1873, IV, n. 1743 (diplomatica di A); Arthur Pakscher - Cesare De Lollis, «Il canzoniere provenzale A (Codice Vaticano 5232)», Studj di filologia romanza, III, 1891, pp. j-xxxij e 1-670, p. 647.

Edizioni critiche: François-Just-Marie Raynouard, Choix de poésies originales des troubadours, Paris 1816-1821, 6 voll., V, p. 299 (le prime due coblas); Giulio Bertoni - Alfred Jeanroy, «Un duel poétique au XIIIe siècle: les sirventés échangés entre Sordel et P. Brémon», Annales du Midi, 28, 1916, pp. 269-305, p. 281; Paolo Di Luca, Il trovatore Peire Bremon Ricas Novas, Modena 2008, p. 267.

Altre edizioni: Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846-86, III, p. 255 (le prime due coblas; testo Raynouard); Jean Boutière, Les poésies du troubadour Peire Bremon Ricas Novas, Toulouse-Paris 1930, p. 59 (XVI; testo e traduzione Bertoni - Jeanroy).

Metrica: a7’ b5’ a7’ b5’ a7’ b5’ a7’ b5’ c6 c6 c7 b5’ (Frank 243:2). Sirventese composto da cinque coblas unissonans polimetriche di dodici versi, più una tornada di quattro versi. Il modello metrico del sirventese è la canzone di Bernart de Ventadorn, Tant ai mon cor ple de joya (BdT 70.44), che ha ispirato anche l’intelaiatura formale del sirventese di Peire Cardenal, Falsedatz e desmezura (BdT 335.25). L’originale e quest’ultima imitazione prevedono il rinnovamento delle rime ad ogni cobla, e, in particolare, il sirventese di Peire Cardenal adotta rime b spesso diverse e rime a identiche o simili a quelle del modello, ma disposte in ordine di successione alterato. Ricas Novas, invece, mutua lo schema delle rime dall’ultima cobla del sirventese di Peire Cardenal, che probabilmente gli sarà servito come modello diretto di imitazione. Su questo gruppo di contrafacta occitani si veda il contributo di John H. Marshall, «Imitation of Metrical Form in Peire Cardenal», Romance Philology, 32, 1978-1979, pp. 18-48, p. 27.

Note: Primo sirventese di Ricas Novas contro Sordello, composto in risposta a Qan q’ieu chantes (BdT 437.28). – L’allusione alla desleial captenenssa (v. 15) o alla bausia (v. 40) di Sordello è da riferirsi alle vicissitudini che videro coinvolto il mantovano negli anni immediatamente precedenti al suo approdo in Provenza: il famigerato rapimento di Cunizza da Romano, sorella dei suoi protettori, Ezzelino e di Alberico, dalla casa del marito, Rizzardo di San Bonifacio, a seguito del quale fu costretto a riparare nel meridione francese.

[PDL]


Premessa

Traduzione

BdT    Peire Bremon Ricas Novas