Peire Bremon lo Tort
|
|||
I. |
|||
Mei oill an gran manentia |
|||
aguda en lor baillia; |
|||
ara·m pesa car viurei |
|||
4 |
que jamais joi non aurei. |
||
Ar m’en voill del tot giquir |
|||
e no·i poirai mais cobrar, |
|||
e laissarai mi morir, |
|||
8 |
c’om ses joy non deu durar. |
||
|
|||
II. |
|||
Qu’era roman en Suria |
|||
mos jois et eu tenc ma via |
|||
en las terras on nasquei. |
|||
12 |
Jamais midonz non veirei. |
||
Gran mal mi fan li sospir |
|||
que per lei m’aven a far, |
|||
que la nuoch non posc dormir |
|||
16 |
e·l jorn m’aven a veillar. |
||
|
|||
III. |
|||
Aquesta domna n’es mia, |
|||
ne s’eschai ges qu’il o sia, |
|||
qu’anc s’amor no·ill demandei, |
|||
20 |
ni ja no m’o pensarei; |
||
mas s’ieu la pogues servir, |
|||
ja no m’en fera preiar, |
|||
et eu tem en tan faillir |
|||
24 |
c’alres no·ill aus demandar. |
||
|
|||
IV. |
|||
De sen e de cortesia |
|||
a tota la seingnoria, |
|||
cesta domna cui me dei |
|||
28 |
lo premier jorn que·il parlei, |
||
e sembla·m quan la remir |
|||
qu’el mon non aia sa par, |
|||
que totz los bes c’om pot dir |
|||
32 |
poiri’om del seu doblar. |
||
|
|||
V. |
|||
Dieus, com gran merce faria |
|||
us sieus garsos, si·m seguia |
|||
per las terras on irei, |
|||
36 |
que·m parles tot jorn de llei; |
||
quant il s’iria jazir, |
|||
eu seri’al sieu colgar, |
|||
e non poiria soffrir |
|||
40 |
c’autr’om l’anes descausar. |
||
|
|||
VI. |
|||
Era·m seit Dieus en aia, |
|||
e·m torn en lai dreita via, |
|||
a ma donna cui lachei. |
|||
44 |
Non sai s’ieu la cobrarei; |
||
qan de leis mi vench al partir, |
(+1) | ||
anch comgad no·m volc donar. |
|||
Dieus la me lais convertir |
|||
48 |
qe·i pusca merse trobar. |
Text: Ruth Harvey, Rialto 8.i.2013.