289.1a |
|
|
Cavalier Lunel de Monteg (alias Peire de Lunel)
|
|
|
Meravilhar no·s devo pas las gens |
|
|
si mortaudatz es e grans carestia, |
|
|
car falcetatz es avols pessamens |
4 |
|
qu’es entre nos los aires enficia, |
|
|
si que per fort l’ayres enficiatz |
|
|
corromp las gens, per qu’es grans mortaudatz, |
|
|
e poys los frugz, si que defalhizos |
8 |
|
es de totz bes per totas regios. |
|
|
|
|
|
De totz bos faytz es oy defalhimens, |
|
|
e de tot mal es grans plentatz tot dia, |
|
|
ques oy no val ni fes, ni sagramens, |
12 |
|
ni santz del cel, amistatz, ni paria. |
|
|
Cant us homs es en grans necessitatz, |
|
|
guatges val may que no fay amistatz, |
|
|
e trop val may fortz obliguacios |
16 |
|
que parentatz cant hom es sofrachos. |
|
|
|
|
|
Los faytz e·ls digz e los cociramens |
|
|
ha cascus, oy, per aver manentia, |
|
|
si c’om ne met en oblit sos parens |
20 |
|
e Dieu, qu’es pietz, e la Verges Maria. |
|
|
Mays amon trop que Dieu terras e blatz, |
|
|
tro que sson oy, e par be la vertatz, |
|
|
que de gran fam laishan, per los cantos, |
24 |
|
cridar, braulhar los paubres nesseyros. |
|
|
|
|
|
A penas vieu degus hom lialmens, |
|
|
sol qu’aia re que renoyers no sia, |
|
|
ho de baratz fara tant autramens |
28 |
|
que doblara be dos tans la folia, |
|
|
e lhuns senhals que Dieus aia mostratz |
|
|
que·ns degra totz aver espaventatz |
|
|
no·ns membra ponch, per qu’es iratz vas nos, |
32 |
|
si que totz jorn nos da percucios. |
|
|
|
|
|
Escudiers veg e borzes e sirvens |
|
|
fatz e guoguols e ples de musardia, |
|
|
qu’a lors molhers fan portar paramens |
36 |
|
e draps pinchatz am fort diversa guia. |
|
|
Be valgra mays c’om des los draps pinchatz |
|
|
als capelans que Dieus ne fos hondratz, |
|
|
ho de molhers qu’ordenat aishi fos |
40 |
|
c’om lor fes dir las messas e·ls sermos. |
|
|
|
|
|
Mas si volem que·ns aia causimens |
|
|
le reys del cel, menbre·ns la vilania |
|
|
que per nos pres e·ls affans e·ls tormens |
44 |
|
que ses lhun tort sostenc que non avia. |
|
|
E cofessar valham nostres peccatz |
|
|
be dignamen, es aiam karitatz, |
|
|
car Dieus e dreytz en temps carestios |
48 |
|
vol que dals bes se fassa partisos. |
|
|
|
|
|
Mos Bels Cristalhs, vos etz lhums e clartatz, |
|
|
e fons de gaug, que·l mon enlumynatz; |
|
|
dona, preguatz lo senhor glorios |
52 |
|
que vieure·ns lays alegres e joyos. |
|
|
|
|
|
Lo temps es mals e fort deshordenatz |
|
|
en tot lo mon a granda pauretatz; |
|
|
mas preguam tug lo senyor poderos |
56 |
|
que·ns gar a temps de nostras falhisos. |
Testo: Ricketts 2000. – Rialto 6.x.2004.
Ms.: R 141v.
Edizioni critiche: Edouard Forestié, Peire de Lunel, dit Cavalier Lunel de Montech, troubadour du XIVe siècle, mainteneur des jeux floraux de Toulouse, Montauban 1891 (estratto da: Recueil de l’Académie des Sciences, Belles-Lettres et Arts de Tarn-et-Garonne, 2e série, t. VII), p. 66; Peter T. Ricketts, Contributions à l’étude de l’ancien occitan: textes lyriques et non-lyriques en vers, Birmingham 2000 (AIEO, 9), p. 40.
Metrica: a10 b10’ a10 b10’ c10 c10 d10 d10 (Frank 382:32). Sirventese di sei coblas unissonans di otto versi (bipartiti in due quartine) e due tornadas di quattro versi. Il precedente metrico più significativo è la canzone del marsigliese Bertran Carbonel (fl. 1252-1265) Aissi com cel qu’entre·ls plus assajans (BdT 82.3, Frank 382:30, anch’essa attestata solo in R), dove la rima a (-ans) è simile e le rime b e d sono identiche a quelle impiegate da Peire de Lunel.
Note: L’intestazione, di difficile decifrazione (Ricketts omette alcune parole), sembra leggere «Sirventesc de luy meseys lo qual fes al temps de la mortaudatz e de la mala carestia», e sarebbe quindi desunta dal v. 2 dello stesso componimento (il testo che precede nel manoscritto, BdT 289.1, è invece databile al 1336). Esso fu composto verosimilmente «à l’occasion de la peste de 1348» (Paul Meyer, Rec. dell’ed. Forestié, Romania, 21, 1892, pp. 304-306, a p. 305). – In tempo di gravi dissestamenti sociali ed economici provocati dall’epidemia, Peire de Lunel, qui più che mai in veste di prete cattolico (officiava nella diocesi di Montauban), rimprovera agli escudiers, borzes e sirvens di far indossare gioielli ed abiti sgargianti alle proprie mogli, mentre sarebbe senz’altro più adeguato regalarli ai capelans per onorare Dio e placarne l’ira, a meno che alle signore non fosse concesso di «dir las messas e·ls sermos» (vv. 33-40).
[fc, os]