Rialto

289.2

 

 

 

Cavalier Lunel de Monteg (alias Peire de Lunel)

 

 

 

 

 

 

Si com lo jorns mot clars e resplandens

 

 

cominalmen platz may que·l jorn plujos,

 

 

tot enayshi vostre cors gracios,

4

 

dona gentils, platz mays a tropas gens

 

 

que res del mon; quar en vos resplandish

 

 

fina beutatz, que·us fay tan gracioza

 

 

que totz aymans, vos miran, s’esjausish,

8

 

don say que n’es manhta dona giloza.

 

 

 

 

 

Si com del ram, can n’ieysh la flor holens,

 

 

e de la flor yesh fruytz mot saboros,

 

 

tot enaishi fis aymans pren de vos

12

 

hodoran gaug, dona, tant etz plasens,

 

 

qu’en vos lauzor e pretz e joys florish,

 

 

don yesh honors e vida fructuoza,

 

 

per que sabers am deport s’espandish

16

 

per tot lo mon, flors humials amoroza.

 

 

 

 

 

Com dins la mar esta l’aygua vivens

 

 

que no·y defalh, ni fec lhunas sazos,

 

 

tot enaishi vostre cors es hondos

20

 

de gaugz, de joys, de sabers e de cens,

 

 

que·ls fis aymans cascun jorn avantish,

 

 

pros es humils, e lhun temps no s’espoza,

 

 

ni per donar say ni lay no tarish,

24

 

car de valor etz guaya mars hondoza.

 

 

 

 

 

Si com deu trop esser us homs dolens,

 

 

can petit sap, es esta fort doptos,

 

 

e deu parlar davan clercx autoros

28

 

de gran saber, aishi fort soy temens,

 

 

es ay gran dol, per que mos cors marish,

 

 

car dech preyar vos, qu’etz tant poderoza;

 

 

mas no se ges, que sabers me falhysh,

32

 

car de gran cen veg qu’etz trop autoroza.

 

 

 

 

 

Com del solhelh, qu’es mot clars e luzens,

 

 

hem per sos rays enluminat sa jos,

 

 

e jes no·l pot corrompre locx brumos,

36

 

tot enaishi, dona pros avinens,

 

 

vostra beutatz los aymans esclarsish,

 

 

don so joyos, menan vida pompoza;

 

 

mas jes per so vostre pretz no·s delish,

40

 

can mal vos ditz l’avols gens envejoza.

 

 

 

 

 

Per que tostemps am totz mos pessamens,

 

 

cors avinenz, humils, isnels e pros,

 

 

vos hondraray coma fizels e bos,

44

 

e guardaray totz vostres mandamens,

 

 

car en vos res lhun temps no s’escursish,

 

 

dona prezans, de far totz bes ginhoza,

 

 

tant que la gens de far be s’afortish,

48

 

car ve de vos qu’etz tant meravilhoza.

 

 

 

 

 

Mos Bels Cristalhs, lo meu cor s’adurmish

 

 

de gran plaser, miran vos qu’etz andoza.

 

 

 

Testo: Ricketts 2000. – Rialto 9.x.2004.


Ms.: R 4r.

Edizioni critiche: Camille Chabaneau, «Poésies inédites de divers troubadours», Revue des langues romanes, 33, 1889, pp. 106-122, a p. 115; Carl Appel, Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften, Leipzig 1890, p. 189; Edouard Forestié, Peire de Lunel, dit Cavalier Lunel de Montech, troubadour du XIVe siècle, mainteneur des jeux floraux de Toulouse, Montauban 1891 (estratto da: Recueil de l’Académie des Sciences, Belles-Lettres et Arts de Tarn-et-Garonne, 2e série, t. VII), p. 51; Peter T. Ricketts, Contributions à l’étude de l’ancien occitan: textes lyriques et non-lyriques en vers, Birmingham 2000 (AIEO, 9), p. 43.

Metrica: a10 b10 b10 a10 c10 d10’ c10 d10’ (Frank 612:2). Canzone di sei coblas unissonans di otto versi e una tornada di due versi. Questo schema rimico (Frank 612 e nota), attestato per la prima volta nella canzone religiosa di Peire d’Alvernhe De Dieu non puesc (BdT 323.14, di tutti ottosillabi), verrà utilizzato in strofe decasillabiche soltanto da trovatori di sesta generazione (Giraut Riquier, Jordan de l’Isla de Venessi e Raimon Gaucelm de Béziers) o posteriori, in particolare Raimon de Cornet (cinque componimenti), originario della stessa regione di Peire de Lunel (attuale dip. Tarn-et-Garonne) e, come lui, attivo presso il Consistori del Gai Saber durante il secondo quarto del Trecento.

Note: Il componimento è definito chanso de comparacios nell’intestazione del manoscritto: tutte le strofe tranne l’ultima cominciano infatti con una comparazione, strutturalmente evidenziata dai correlativi Si com o Com all’inizio del primo verso e tot enayshi o enaishi al principio del terzo o del quarto verso (fa eccezione la quarta strofa, dove il secondo correlativo, aishi, si trova all’interno del quarto verso); la comparazione iniziale è ribadita in clausola nella seconda e nella terza strofa (vv. 16 e 24). – Ricketts mutua dall’Appel, senza discussione, la proposta di leggere temens 28 («Der Schluss des Verses unlesbar»), e le correzioni autoros 27 (ms. autros [ipometro]) e, di rimando, qu’etz trop autoroza 32 (ms. ques etz trop autoza). Per l’agg. andoza 50, che Ricketts traduce senz’altro bien disposée’ (?), Appel si domandava: «lies qu’etz n’ondoza?».

[fc, os]


BdT    Cavalier Lunel de Monteg