Rialto

349.6

 

 

 

Peire Milo

 

 

 

 

 

 

Pois qe dal cor m’aven farai chanzos,

 

 

e pois q’eu vei ’spandre flor de novel

 

 

e pois q’eu vei alegrar li auzel

4

 

qi van chantan sus l’arbre el follios,

 

 

e pois q’eu vei l’un de l’autre iauzir,

 

 

ben puesc aver pensament e consir

 

 

car anc un iorn no fui ioios d’amar,

8

 

ni ia per mal d’amor no·m posc estrar.

 

 

 

 

 

Domna, en vos trobei tals guierdos

 

 

com fa al lop lo chabrol e l’agnel

 

 

qant enver lui ill corren senz revel

12

 

e laissan star las fedas e·ls moutos:

 

 

aissi, domna, al prim al mieu albir

 

 

per la meillor eu vos cudai chauzir;

 

 

mas iogador ai vist soven iogar

16

 

qe get’a fal ez envi’a entrar.

 

 

 

 

 

Hai, ma dona, ·l vostre cors orgoillos

 

 

tolla d’aissi e l’ira e·l capdel

 

 

e fassa mi, si·us plaz, un semblan bel,

20

 

e ia poissas non serai ataïnos.

 

 

Meravill me, car am tant e dezir,

 

 

qe per merces no vol un prec auzir:

 

 

ia aug merces lo segner Deus d’un lar

24

 

qi en la crois li saup merces clamar.

 

 

 

 

 

Las, qe farai? Morrai tan cossiros?

 

 

Oc, q’eu non puesc de leis aver apel,

 

 

e com li soi cascun iorn plus fizel

28

 

eu mais la trop vas mi plus aïros’

 

 

e cant la veg encontra mi venir,

 

 

eu vag vas leis tan ioios per servir,

 

 

donc se capten escura del iogar:

32

 

mas ia vi far apres scur temps ben clar.

 

 

 

 

 

Ara soi eu en carcer, tenebros:

 

 

sa par no vi en mur ni en castel,

 

 

qe eu non puesc trobar clau ni martel

36

 

qi·m puesca trar de las mans de leos;

 

 

e pois merces, q’era clau de l’aubrir,

 

 

eu non lai trop, soi vencutz, sens mentir;

 

 

ni ia per zo no·m recrerai d’amar,

40

 

q’ieu vi ia hom q’era vencutz sobrar.

 

 

 

 

 

Ai, mala res, Dieus vos lais repentir

 

 

del mal qe·m faitz, don m’aves fait florir:

 

 

c’aissi com pert tot’aiga douz’e mar

44

 

son nom, si·l pert en vos Amors, so·m par.

 

 

 

Testo: Borghi Cedrini 2008 (VI). – Rialto 31.iii.2014.


Mss.: I 148r, K 133v, N 103v, a (p. 240), z’ 1v, ω (palinsesto, 64r – 61v – 64r).

Edizioni critiche: Carl Appel, «Poésies provençales inédites tirées des manuscrits d’Italie (suite)», Revue des langues romanes, 39, 1896, pp. 177-216, a p. 190 (su INa); Luciana Borghi Cedrini, Il trovatore Peire Milo, Modena 2008, p. 462.

Altre edizioni: Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours, in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1856-1873, vol. I, n. 289 (N), e vol. III, n. 918 (I); Edmund Stengel, «Le chansonnier de Bernart Amoros», Revue des langues romanes, 45, 1902, pp. 44-64, 120-151, 211-275, a p. 253 (a); Monica Longobardi, «Frammenti di un canzoniere provenzale nell’Archivio di Stato di Bologna», Studi mediolatini e volgari, 36, 1990, pp. 29-55, a p. 35 (z’); Cesare de Lollis, «Un frammento di canzoniere provenzale», Studi Medievali, I, pp. 561-579, a p. 573 (ω).

Metrica: a10 b10 b10 a10 c10 c10 d10 d10 (Frank 577:33). Cinque coblas unissonans di otto versi e una tornada di quattro versi.

Note: Canzone. – Immagini e paragoni decisamente inconsueti costellano il testo.

[LBC]


Traduzione

BdT    Peire Milo