Rialto

349.7

 

   

Peire Milo

 

 

 

 

   

Quant om troba dos bos combatedors

   

d’engal proeza e d’engal garnimen

   

e l’uns non pot plus de l’autre nien,

4  

donc me sembla qe·l iocs fora maiors;

   

e si son dos sobra a un, so·m par,

   

qi se combat qant q’el pot, pois merces

   

s’el lor clama da blasmar non es ges;

8  

no·m meravil s’el sol non pot durar.

   

 

   

E pois qe·l dos q’esdevenen segnors

   

non an del sol merces ni chauzimen,

   

adonc s’en fan blasmar de tota gen

12  

e lor afars torna a deshenors.

   

E s’un autre vengues lo sol aidar

   

e venqessen pois los dos, semblant m’es

   

qe tota gent iutiera grant ben es,

16  

e da chascun il se faran lauzar.

   

 

   

A vos, Merces, complaing eu mas dolors,

   

q’el no m’en pot aiudar om viven:

   

q’ieu soi lo sols qi·s combat escïen

20  

encontra dos, ma domna et Amors,

   

et ia no·m val merces tot iorn clamar.

   

Ar m’aiudatz, si vos platz, gentils res,

   

qe chascuns hom vos grazira los bes,

24  

pos qe no·m val ni ben dir ni ben far.

   

 

   

E s’ieu pogues eu fugiri’aillors;

   

mas l’us dels dos m’enchauza e·m repren

   

qe cor plus tost c’auzel qi va volen:

28  

estier mon grat mi fa tornar vas lors.

   

E s’a Merces plagues de secors dar,

   

non o pot far se il tot o volgues,

   

qe ma donna no·l vol, qe m’a conqes,

32  

anz vol q’eu moir’e·m lais desesperar.

   

 

   

Ara posc eu tornar mon chant en plors,

   

pois q’eu non puesc fugir qe l’unz mi pren;

   

e pois non puesc durar, plus no·m defen.

36  

Pois de secors non posc aver valors,

   

las, qe farai? No·m sai aconseillar,

   

se l’us dels dos no ’sta vas mi cortes:

   

pois qe sos hom mi rent liges e pres,

40  

sol del pechat qalqe be·m degra far.

   

 

   

Ben malvatz es qi laissa perillar

   

alcun caitiu, s’aiudar lo pogues,

   

pois q’envas lei ia de re non mespres

44  

mas sol d’aitan: de servir e d’onrar.

   

 

   

Ai, ma donna, si ’nvas vos mi valgues

   

plor ni sospir ni mal trag q’eu agues!

   

Ia per nul temps ioi non aus demandar.

 

 

 

Testo: Borghi Cedrini 2008 (VII). – Rialto 31.iii.2014.


Mss.: I 148r, K 134r, N 104r, a (p. 241), z’ 1r, ω (palinsesto, 64r – 61v – 64v – 61r).

Edizioni critiche: Carl Appel, «Poésies provençales inédites tirées des manuscrits d’Italie (suite)», Revue des langues romanes, 39, 1896, pp. 177-216, a p. 195 (su Ia), Luciana Borghi Cedrini, Il trovatore Peire Milo, Modena 2008, p. 471.

Altre edizioni: Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours, in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin, 1856-1873, vol. III, n. 919 (I); Edmund Stengel, «Le chansonnier de Bernart Amoros», Revue des langues romanes, 45, 1902, pp. 44-64, 120-151, 211-275, a p. 254 (a); Monica Longobardi, «Frammenti di un canzoniere provenzale nell’Archivio di Stato di Bologna», Studi mediolatini e volgari, 36, 1990, pp. 29-55, a p. 33 (z’); Cesare de Lollis, «Un frammento di canzoniere provenzale», Studi Medievali, I, pp. 561-579, a p. 574 (ω).

Metrica: a10 b10 b10 a10 c10 d10 d10 c10 (Frank 624:6). Cinque coblas unissonans di otto versi e due tornadas, una di quattro versi e una di tre. Nell’edizione Appel, dove i timbri delle rime sono a = ór, b = en, c = ar, d = es, il testo ha piena identità di schema metrico e rimico con la canzone di Peire Raimon de Toloza BdT 355.16 Si com celui qu’a servit son seignor, ma l’edizione qui presentata, che pone a = órs, presume che tra i due componimenti non vi sia stata vera contrafactura ma solo una forte imitazione metrica.

Note: Canzone. – Le scene di combattimento che occupano per intero le prime due coblas, e solo nella terza si svelano riferite al rapporto tra l’io lirico e l’amata, rappresentano una declinazione molto personale della “battaglia d’amore”.

[LBC]


Traduzione

BdT    Peire Milo