Rialto

364.21

 

Peire Vidal

 

 

 

 

Estat ai gran sazo

marritz e cossiros,

mas ar sui delechos

plus qu’auzel ni peisso,

5

pus ma don’a·m trames

messatge, que·m tengues

a guiza d’amador.

A! tan dousa sabor

m’a, quar denha voler

10

qu’eu torn en bon esper.

 

Que, si Dieus mi perdo,

no puesc esser joyos,

tro que m’en torn cochos

en la dousa preizo

15

on sa beutatz me mes,

qu’es de semblans cortes

e de gaug ab dousor;

per qu’ieu non vuelh ricor

de terra ni d’aver

20

tan cum far son plazer.

 

Que tan m’es bell e bo,

quant remir sas faissos

e·ls bels huelhs amoros,

que re no sai on so;

25

si m’a lassat e pres

e vencut e conques,

que mos huelhs ni m’amor

no puesc virar alhor,

ans quant la puesc vezer

30

del tot mi alezer.

 

Dona, per Dieu del tro,

pus aissi·m ren a vos,

humils e volontos,

vostr’amistat me do

35

chauzimens e merces

e precs e bona fes;

e faretz vostr’honor:

que mout ai gran paor

que·l talans m’apoder,

40

ab cui no·m puesc tener.

 

Que·l cor ai tan fello

vas liei qu’anc mala fos;

quar per un comte ros

m’a gitat a bando.

45

Be·m par que loba es,

quar ab comte s’empres

e·s part d’emperador,

qui fag a sa lauzor

per tot lo mon saber:

50

mas qui ment no ditz ver.

 

Dieus sal l’onrat marques

e sa bella seror,

qu’ab sa leial amor

me saup gen conquerer

55

e plus gent retener.

 

Filha de rei, be·m pres,

quar perdiei fals’amor,

qu’e·n gazanhei melhor

e que miels sap valer

60

e far e dir plazer.

 

 

 

Testo: Avalle 1960 (IX). – Rialto 13.ii.2004.


Mss.: C 39v, Da 163r, H 26v, M 51r, Q 75r, R 47r, S 15, e 47.

Edizioni critiche: Karl Bartsch, Peire Vidal’s Lieder, Berlin 1857, p. 8 (II) (secondo CMRS); Joseph Anglade, Les poésies de Peire Vidal, deuxième édition revue, Paris 1923 (Les classiques français du moyen âge, 11), p. 107 (XXXIV) (aggiunge varianti di HQ); Peire Vidal, Poesie. Edizione critica e commento a cura di d’Arco Silvio Avalle, 2 voll., Milano-Napoli 1960, vol. I, p. 91 (IX) («testo secondo il codice antico»).

Altre edizioni: Vincenzo De Bartholomaeis, Poesie provenzali storiche relative all’Italia, Roma 1931, p. 54 (testo Bartsch e Anglade); Paul Blackburn, Peire Vidal, New York 1972, p. 38 (traduzione inglese sul testo di Anglade); Robert Archer - Isabel de Riquer, Contra las mujeres. Poemas medievales de rechazo y vituperio, Barcelona 1998, p. 130 (testo Avalle).

Metrica: a6 b6 b6 a6 c6 c6 d6 d6 e6 e6 (Frank 592:68). Canzone di 5 coblas unissonans di 10 versi e 2 tornate di 5 versi.

Note: Non si hanno per questa canzone elementi sicuri di datazione (cfr. Avalle 1960, pp. 92-93; anche per il riepilogo della bibliografia pregressa). Si può dire che è stata verosimilmente composta dopo il 1192 (se l’onrat marques del v. 51 è Bonifacio I di Monferrato [1192-1207]) e prima del 1202 (partenza di Bonifacio I per la crociata). – Il conte rosso, secondo l’autore della razo di questa strofa, sarebbe il comte de Fois (cfr. Jean Boutière - Alexander H. Schutz, Biographies des troubadours. Textes provençaux des XIIIe et XIVe siècles, Paris 1964, p. 384); sull’identificazione di questo personaggio mancano in verità elementi concreti, ma cfr. il riepilogo delle ipotesi avanzate in Avalle 1960, pp. 95-96, nota 43. – Sulle abitudini amorose della lupa e le fonti di questa comparazione (vv. 45-47) cfr. Gabriel Bianciotto, «Na Loba et le plus laid de la meute», in Mélanges de philologie et de littérature médiévales offerts à Michel Burger, Genève 1994, pp. 301-320. – La sorella del marchese (v. 52) è Adelaide di Saluzzo, moglie del marchese di Saluzzo Manfredi II, la stessa dell’invio del famoso sirventese Bon’aventura don Dieus als Pizas (BdT 364.14) (cfr. Avalle 1960, I, p. 97, nota 52 e id., II, p. 180, nota 41). – Secondo l’autore della razo a questa «mala chanso» replica Raimon de Miraval, Amors me fai chantar et esbaudir (BdT 406.4) (Jean Boutière - Alexander H. Schutz, Biographies, p. 385).

[am]


Traduzione

BdT    Peire Vidal