364.22 |
Peire Vidal
|
||
Ges quar estius |
||
es bels e jens |
||
non sui jauzens, |
||
qu’us marrimens |
||
5 |
me ven de lai, |
|
don soli’aver mon cor gai; |
||
per que pretz pauc abril e mai, |
||
quar sella·m torn’en nonchaler, |
||
qui·m sol honrar e car tener. |
||
10 |
E s’ieu pert mas bonas chansos, |
|
los bells digz ni·ls avinens sos, |
||
qu’ieu solia per s’amor far, |
||
no sai de que·m dei’alegrar. |
||
|
||
Anc natz ni vius |
||
15 |
no·lh frais covens |
|
ni mandamens, |
||
mas quar trop lens |
||
torniei en sai, |
||
o·l sieus bells cors sojorn’e jai; |
||
20 |
per que tem lauzengier savai, |
|
qui fa drutz e domnas doler |
||
e joi baissar e dechazer, |
||
que m’en fosson contrarios. |
||
Mas quar sui del celar ginhos, |
||
25 |
degr’esser mielhs mos pretz, so·m par; |
|
mas ochaizos si vol trobar. |
||
|
||
Anc non ac grius |
||
ta mals talens |
||
ni tan cozens, |
||
30 |
segon parvens, |
|
cum cilh qu’ieu sai: |
||
per qu’ieu n’ai dolor et esmai |
||
tal que per pauc los huelhs no·m trai, |
||
quant la vei, e·m fai si temer, |
||
35 |
que neis parlar no·lh aus plazer. |
|
E doncs pus mos plaitz no·lh es bos, |
||
remanha cum s’anc res no fos, |
||
qu’ieu no la puesc de ren forsar |
||
mas quan de bendir e d’amar. |
||
|
||
40 |
Pero dels rius |
|
e de las gens |
||
ai dig sinc cens |
||
laus avinens |
||
per lieis que·m fai |
||
45 |
al pieitz que pot, per qu’eu dirai |
|
non re mas ben, que no poirai. |
||
E s’ieu li pogues mal voler, |
||
si Dieus m’ampar, de mon poder |
||
li for’ieu mals et ergulhos; |
||
50 |
mas no·n puesc esser poderos, |
|
qu’ab un ris et ab un esgar |
||
mi fai mi mezeis oblidar. |
||
|
||
Molt m’es esquius |
||
lo parlamens, |
||
55 |
que·m nafr’e·m vens, |
|
si que mos sens |
||
fug e desvai; |
||
ni jamais chanso no farai, |
||
que dreg ni razo nonca n’ai. |
||
60 |
E pus cor no n’ai ni voler, |
|
cum puesc chantar ni joi aver? |
||
Que de lieis no ai bel respos, |
||
ans quan cug dir digz amoros, |
||
ilh fug, que no·m vol escoltar: |
||
65 |
gardatz cum m’en dei esforsar! |
|
|
||
Mas hom antius |
||
er greu manens, |
||
que chauzimens |
||
e mandamens |
||
70 |
ab cor verai |
|
fan fin drut jauzen quan s’eschai. |
||
E qui pren so qu’Amors l’atrai, |
||
sitot s’es pauc, ab mielhs qu’esper, |
||
no pot falhir qu’a son plazer |
||
75 |
non l’en venha rics gazardos: |
|
per qu’ieu lau las honors e·ls dos |
||
e·l col e·ls mas, que·m fetz baizar |
||
silh que sap perdas restaurar. |
||
|
||
Na Vierna, molt m’es amar, |
||
80 |
car soven no·us puesc remirar. |
|
|
||
Senher N’Agout, no·us sai lauzar, |
||
mas de vos dauri mon chantar. |
Testo: Avalle 1960 (VII). – Rialto 27.i.2004.
Mss.: A 98r; C 38v; D 27r; H 6v; I 44r; K 31v; L 135v (adespota); M 54v; Q 76r; R 47v; b3 31; c 73r; e 45.
Edizioni critiche: Karl Bartsch, Peire Vidal’s Lieder, Berlin 1857, p. 55 (XXVIII) (secondo CIKMQR); Joseph Anglade, Les poésies de Peire Vidal, deuxième édition revue, Paris 1923 (Les classiques français du moyen âge, 11), p. 92 (XXIX) (aggiunge varianti di AHc); Peire Vidal, Poesie. Edizione critica e commento a cura di d’Arco Silvio Avalle, 2 voll., Milano-Napoli 1960, vol., I, p. 72 (VII) («testo secondo il codice antico»).
Metrica: a4 b4 b4 b4 c4 c8 c8 d8 d8 e8 e8 f8 f8 (Frank 661:1). Canzone di sei coblas unissonans di 13 versi, con un rim estramp all’inizio di ogni cobla, e due tornate di due versi (il Bartsch e l’Anglade invece dividono la cobla in 11 versi con due rimalmezzo nei primi due versi).
Note: Il terminus ante quem della canzone è il 1204, anno della morte di Raimon d’Agout, signore di Sault in Valchiusa, cui è dedicato il componimento nella seconda tornata (v. 81) (cfr. Avalle 1960, p. 80, nota 81; Ernest Hoepffner, Le troubadour Peire Vidal. Sa vie et son oeuvre, Paris 1961, pp. 35-36).
[am]