Rialto

364.35

 

Peire Vidal

 

 

 

 

A per pauc de chantar no·m lais,

quar vei mort jovent e valor

e pretz, que non trob’on s’apais,

4

c’usquecs l’enpeinh e·l gieta por;

e vei tant renhar malvestat

que·l segl’a vencut e sobrat,

si qu’apenas truep nulh paes

8

que·l cap non aj’a son latz pres.

 

Qu’a Rom’an vout en tal pantais

l’Apostolis e·lh fals doctor

Sancta Gleiza, don Dieus s’irais;

12

que tan son fol e peccador,

per que l’eretge son levat.

E quar ilh commenso·l peccat,

greu es qui als far en pogues;

16

mas ieu no·n vuelh esser plaies.

 

E mou de Fransa totz l’esglais,

d’els qui solon esser melhor,

que·l reis non es fis ni verais

20

vas pretz ni vas Nostre Senhor.

Que·l Sepulcr’a dezamparat

e compr’e vent e fai mercat

atressi cum sers o borzes:

24

per que son aunit siei Frances.

 

Totz lo mons torn’en tal biais

qu’ier lo vim mal et huei peior;

et anc pus lo guit de Dieu frais,

28

non auzim pueis l’Emperador

creisser de pretz ni de bontat.

Mas pero s’ueimais laiss’en fat

Richart, pus en sa preizon es,

32

lor esquern en faran Engles.

 

Dels reis d’Espanha·m tenh a fais,

quar tant volon guerra mest lor,

e quar destriers ferrans ni bais

36

trameton als Mors per paor:

que lor erguelh lor an doblat,

don ilh son vencut e sobrat;

e fora miels, s’a lor plagues,

40

qu’entr’els fos patz e leis e fes.

 

Mas ja non cug hom qu’ieu m’abais

pels rics, si·s tornon sordeyor;

qu’us fis jois me capdell’e·m pais

44

qui·m te jauzent en gran doussor

e·m sojorn’en fin’amistat

de lieis que plus mi ven a grat:

e si voletz saber quals es,

48

demandatz la en Carcasses.

 

Et anc no galiet ni trais

son amic ni·s pauzet color,

ni·l cal, quar selha qu’en leis nais

52

es fresca cum roz’en pascor.

Bell’es sobre tota beutat

et a sen ab joven mesclat:

per que·s n’agrado·l plus cortes

56

e·n dizon laus ab honratz bes.

 

 

 

Testo: Avalle 1966 (VI). – Rialto 26.i.2004.


Mss.: C 38v, Da 163r, H 25v, I 44r, K 31v, N 99r, Q 72r, R 16v, S 247.

Edizioni critiche: Karl Bartsch, Peire Vidal’s Lieder, Berlin 1857, p. 43 (XXII) (secondo CIKRS); Joseph Anglade, Les poésies de Peire Vidal, deuxième édition revue, Paris 1923 (Les classiques français du moyen âge, 11), p. 101 (XXXII) (aggiunge varianti di HQ); Peire Vidal, Poesie. Edizione critica e commento a cura di d’Arco Silvio Avalle, 2 voll., Milano-Napoli 1960, vol. I, p. 66 (VI) (secondo DaHIKNSQ).

Altre edizioni: François Just Marie Raynouard, Choix des poésies originales des troubadours, 6 voll., Paris 1816-1821, vol. IV, p. 105; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846, vol. I, p. 227 (riproduce Raynouard); Prosper Tarbé, Les oeuvres de Blondel de Nesle, Reims 1862 (poi Genève 1978), pp. 134 e 137; Carl Appel, Provenzalische Chrestomathie mit Abriss der Formenlehre und Glossar, Leipzig 1930 (1a ed., Leipzig 1895), p. 107 (secondo Bartsch); Raymond T. Hill - Thomas G. Bergin, Antology of the Provençal Troubadours, New Haven 1941 (Yale Romanic Studies, XVII), p. 99 (testo Anglade); Paul Blackburn, Peire Vidal, New York 1972, p. 41 (traduzione inglese sul testo di Anglade); Samuel Rosenberg, Margaret Switten, Gérard Le Vot, Songs of the troubadours and trouvères: an anthology of poems and melodies, New York - London 1998, p. 114.

Metrica: a8 b8 a8 b8 c8 c8 d8 d8 (Frank 382:84). Canzone-serventese (in S precede la rubrica «serventes», ma forse è semplicemente la rubrica di sezione) di 7 coblas unissonans  di 8 versi.

Note: Il Papa citato nella canzone (l’Apostolis, v. 10) è Celestino III (1191-1198) (cfr. Avalle 1960, p. 69, nota 10); il re di Francia (·l reis, v. 19) è Filippo Augusto (cfr. Avalle 1960, nota 19); l’Imperatore (l’Emperador, v. 28) è Enrico VI; questi osò fare prigioniero un pellegrino-crociato, Riccardo Cuor di Leone (Richart, v. 31), contravvenendo così alle leggi della Chiesa (cfr. il riferimento alla sua empietà al v. 27). La prigionia del re Riccardo durò dal 14 febbraio 1193 al 4 febbraio 1194 (9 febbraio 1194 per Lewent; marzo 1194 per Torraca [cfr. Paolo Squillacioti, Le poesie di Folchetto di Marsiglia, Pisa 1999, p. 40, nota 119]): il componimento è dunque facilmente databile (cfr. v. 31; Avalle 1960, p. 70, nota 27 e id., pp. 173-174, nota 21; Carlos Alvar, La poesía trovadoresca en España y Portugal, Barcelona 1977, pp. 103-104). – Per la tematica anticlericale della cobla II cfr. Sergio Vatteroni, Falsa clercia. La poesia anticlericale dei trovatori, Alessandria 1999, pp. 52-53. – Il re di Francia aveva abbandonato la Terrasanta, durante la terza crociata, dopo la presa di Acri (1191) (cfr. v. 21); per questo Folchetto di Marsiglia esprimerà considerazioni molto simili a quelle del Vidal (cobla III) nel 1195, nella canzone di crociata Chantars mi torna ad afan (BdT 155.7), vv. 61 e seguenti (cfr. Avalle 1960, p. 69, note 21 e 24; Squillacioti, Le poesie, p. 336, nota 61-62 e id., p. 332 [si segnalano notevoli assonanze anche con l’incipit folchettiano]). Per i rapporti tra Peire Vidal e Folchetto di Marsiglia, si veda Squillacioti, Le poesie, pp. 93-95. 

[am]


Traduzione    English translation and notes

BdT    Peire Vidal

Canzoni sulle crociate