Rialto

364.36

 

 

 

Peire Vidal

 

 

 

 

 

 

Plus que·l paubres, quan jai el ric ostal,

 

 

que noca·s planh, sitot s’a gran dolor,

 

 

tan tem que torn az enuech al senhor,

4

 

no m’aus plaigner de ma dolor mortal.

 

 

Be·m dei doler, pos ella·m fai erguelh,

 

 

que nulha re tan no dezir ni vuelh;

 

 

sivals d’aitan no·lh aus clamar merce,

8

 

tal paor ai que no s’enueg de me.

 

 

 

 

 

Aissi com selh que bad’al veirial,

 

 

que·l sembla bells contra la resplandor,

 

 

quant ieu l’esgar, n’ai al cor tal doussor,

12

 

qu’eu m’en oblit per lieis que vei aital.

 

 

Be·m bat Amors ab las vergas qu’ieu cuelh,

 

 

quar una vetz, en son rial capduelh,

 

 

l’imblei un bais don ara mi sove.

16

 

Ai! com mal viu, qui so qu’ama no ve!

 

 

 

 

 

Si m’aiut Dieus, peccat fai criminal

 

 

ma bella domna, car ilh no·m socor:

 

 

qu’ilh sap qu’en lieis ai mon cor e m’amor

20

 

si qu’eu non pes de nulh autre jornal.

 

 

Doncs, per que·m sona tan gen ni m’acuelh,

 

 

pos pro no·m te de so don plus mi duelh?

 

 

E cuja·m doncs aissi lunhar de se?

24

 

Non o deu far, car per amor m’ave.

 

 

 

 

 

Que sufrir tanh a senhor natural

 

 

los tortz e·ls dreitz e·l sen e la follor;

 

 

quar greu pot hom de guerr’aver honor,

28

 

pus es ses grat faiditz de son logal.

 

 

Be sui faiditz, si de s’amor mi tuelh;

 

 

no m’en tolrai, ans l’am mais que no suelh,

 

 

e tenra·m vil, si d’amar mi recre,

32

 

ans sufrirai so qu’ai sufert ancse.

 

 

 

 

 

Qu’aissi m’a tot ma don’en son cabal,

 

 

que si·m fai mal, ja no·m n’aura peior;

 

 

que·l sieus plazers m’a tan doussa sabor,

36

 

que ges del mieu no·m remembra ni·m cal.

 

 

Non es nulhs jorns s’amors el cor no·m bruelh,

 

 

per qu’ai tal joi, quan la vezon mei huelh

 

 

e quan mos cors pessa de son gran be,

40

 

qu’el mon no vuelh ni dezir autra re.

 

 

 

 

 

Sabetz per que·lh port amor tan coral?

 

 

Quar anc non vi tan bella ni gensor

 

 

ni tan bona, don tenh qu’ai gran ricor,

44

 

quar sui amics de dona que tan val.

 

 

E si ja vei qu’ensems ab mi·s despuelh,

 

 

miels m’estara qu’al senhor d’Essiduelh,

 

 

que mante pretz, quant autre s’en recre,

48

 

e non sai plus, mas aitan n’ai Jaufre.

 

 

 

 

 

Als quatre reis d’Espanh’esta mout mal,

 

 

quar no volon aver patz entre lor;

 

 

quar autramen son ilh de gran valor,

52

 

adreit e franc e cortes e leyal,

 

 

sol que d’aitan gensesson lur escuelh,

 

 

que viresson lor guerr’en autre fuelh,

 

 

contra la gen que nostra lei no cre,

56

 

tro qu’Espanha fos tota d’una fe.

 

 

 

 

 

Bells Castiatz, senher, per vos mi duelh,

 

 

quar ieu no·us vei e quar mi dons no·m ve,

 

 

Na Vierna, cui am de bona fe.

 

 

 

60

 

Ieu dic lo ver, aissi com dir lo suelh:

 

 

qui ben comens’e pueissas s’en recre,

 

 

miels li fora que non comenses re.

 

 

 

Testo: Avalle 1960 (XXXVII). – Rialto 03.i.2010.


Mss.: A 101r, B 63v, C 34r, D 25r, Dc 249r, E 25r, F 17v, H 23v, I 41v, J 4r, K 29v, M 51v, P 3v (Giraut de Borneilh), Q 72r, R 64r, S 11, T 247r, a1 116, b3 18, c 74r, e 25, f 58r; citata in N2 nº 1 (incipit), lambda 3, 286 (adespoto).

Edizioni critiche: Karl Bartsch, Peire Vidal’s Lieder, Berlin 1857, p. 70 (XXXVII) (secondo BCDcEFIKMRST); Joseph Anglade, Les poésies de Peire Vidal, deuxième édition revue, Paris 1923 (Les classiques français du moyen âge, 11), p. 56 (XVIII) (aggiunge varianti di AHPQa1); Peire Vidal, Poesie. Edizione critica e commento a cura di d’Arco Silvio Avalle, 2 voll., Milano-Napoli 1960, vol. II, p. 317

Altre edizioni: Carlos Alvar, Textos trovadorescos sobre España y Portugal, Madrid 1978, p. 241 (strofa VIII, testo Avalle); William E. Burgwinkle, Razos and Troubadour Songs, New York and London 1990 (Garland Library of Medieval Literature, ser. B, 71), p. 223 (testo Avalle con traduzione inglese e note).

Metrica: a10 b10 b10 a10 c10 c10 d10 d10 (Frank 577:40). Canzone di sette coblas unissonans di otto decenari e due tornadas di tre decenari.

Melodia (R): Gennrich, nº 66; Ugo Sesini, «Peire Vidal e la sua opera musicale» [1943], in Musicologia e filologia: raccolta di studi sul ritmo e sulla melica del Medio Evo, Bologna 1970, pp. 125-163, alle pp. 142-143; Fernández de la Cuesta, p. 355; van der Werf, p. 246*; Elizabeth Aubrey, The Music of the Troubadours, Bloomington-Indianapolis 1996, p. 159.

Note: In preparazione.

[ ]


BdT    Peire Vidal