|
|
|
|
Peire Vidal
|
|
|
|
Plus que·l paubres, quan jai el ric
ostal, |
|
|
|
que noca·s planh, sitot s’a gran dolor,
|
|
|
|
tan tem que torn az enuech al senhor,
|
|
4 |
|
no m’aus plaigner de ma dolor mortal.
|
|
|
|
Be·m dei doler, pos ella·m fai erguelh,
|
|
|
|
que nulha re tan no dezir ni vuelh;
|
|
|
|
sivals d’aitan no·lh aus clamar merce,
|
|
8 |
|
tal paor ai que no s’enueg de me.
|
|
|
|
|
|
|
|
Aissi com selh que bad’al veirial,
|
|
|
|
que·l sembla bells contra la resplandor,
|
|
|
|
quant ieu l’esgar, n’ai al cor tal
doussor, |
|
12 |
|
qu’eu m’en oblit per lieis que vei
aital. |
|
|
|
Be·m bat Amors ab las vergas qu’ieu
cuelh, |
|
|
|
quar una vetz, en son rial capduelh,
|
|
|
|
l’imblei un bais don ara mi sove.
|
|
16 |
|
Ai! com mal viu, qui so qu’ama no ve!
|
|
|
|
|
|
|
|
Si m’aiut Dieus, peccat fai criminal
|
|
|
|
ma bella domna, car ilh no·m socor:
|
|
|
|
qu’ilh sap qu’en lieis ai mon cor e
m’amor |
|
20 |
|
si qu’eu non pes de nulh autre jornal.
|
|
|
|
Doncs, per que·m sona tan gen ni m’acuelh,
|
|
|
|
pos pro no·m te de so don plus mi duelh?
|
|
|
|
E cuja·m doncs aissi lunhar de se?
|
|
24 |
|
Non o deu far, car per amor m’ave.
|
|
|
|
|
|
|
|
Que sufrir tanh a senhor natural
|
|
|
|
los tortz e·ls dreitz e·l sen e la
follor; |
|
|
|
quar greu pot hom de guerr’aver honor,
|
|
28 |
|
pus es ses grat faiditz de son logal.
|
|
|
|
Be sui faiditz, si de s’amor mi tuelh;
|
|
|
|
no m’en tolrai, ans l’am mais que no
suelh, |
|
|
|
e tenra·m vil, si d’amar mi recre,
|
|
32 |
|
ans sufrirai so qu’ai sufert ancse.
|
|
|
|
|
|
|
|
Qu’aissi m’a tot ma don’en son cabal,
|
|
|
|
que si·m fai mal, ja no·m n’aura peior;
|
|
|
|
que·l sieus plazers m’a tan doussa
sabor, |
|
36 |
|
que ges del mieu no·m remembra ni·m
cal. |
|
|
|
Non es nulhs jorns s’amors el cor no·m
bruelh, |
|
|
|
per qu’ai tal joi, quan la vezon mei
huelh |
|
|
|
e quan mos cors pessa de son gran be,
|
|
40 |
|
qu’el mon no vuelh ni dezir autra re.
|
|
|
|
|
|
|
|
Sabetz per que·lh port amor tan coral?
|
|
|
|
Quar anc non vi tan bella ni gensor
|
|
|
|
ni tan bona, don tenh qu’ai gran ricor,
|
|
44 |
|
quar sui amics de dona que tan val.
|
|
|
|
E si ja vei qu’ensems ab mi·s despuelh,
|
|
|
|
miels m’estara qu’al senhor d’Essiduelh,
|
|
|
|
que mante pretz, quant autre s’en recre,
|
|
48 |
|
e non sai plus, mas aitan n’ai Jaufre.
|
|
|
|
|
|
|
|
Als quatre reis d’Espanh’esta mout mal,
|
|
|
|
quar no volon aver patz entre lor;
|
|
|
|
quar autramen son ilh de gran valor,
|
|
52 |
|
adreit e franc e cortes e leyal,
|
|
|
|
sol que d’aitan gensesson lur escuelh,
|
|
|
|
que viresson lor guerr’en autre fuelh,
|
|
|
|
contra la gen que nostra lei no cre,
|
|
56 |
|
tro qu’Espanha fos tota d’una fe.
|
|
|
|
|
|
|
|
Bells Castiatz, senher, per vos mi
duelh, |
|
|
|
quar ieu no·us vei e quar mi dons no·m
ve, |
|
|
|
Na Vierna, cui am de bona fe.
|
|
|
|
|
|
60 |
|
Ieu dic lo ver, aissi com dir lo suelh:
|
|
|
|
qui ben comens’e pueissas s’en recre,
|
|
|
|
miels li fora que non comenses re. |
Testo: Avalle 1960 (XXXVII). – Rialto 03.i.2010.
Mss.:
A 101r, B 63v, C 34r, D 25r, Dc 249r, E 25r, F 17v, H 23v, I 41v, J 4r, K 29v,
M 51v, P 3v (Giraut de Borneilh), Q 72r, R 64r, S 11, T 247r, a1 116, b3 18, c
74r, e 25, f 58r; citata in N2 nº 1 (incipit), lambda 3, 286 (adespoto).
Edizioni critiche:
Karl Bartsch, Peire Vidal’s Lieder, Berlin 1857, p. 70 (XXXVII)
(secondo BCDcEFIKMRST); Joseph Anglade, Les poésies de Peire Vidal,
deuxième édition revue, Paris 1923 (Les classiques français du moyen âge,
11), p. 56 (XVIII) (aggiunge varianti di AHPQa1); Peire Vidal, Poesie.
Edizione critica e commento a cura di d’Arco Silvio Avalle, 2 voll.,
Milano-Napoli 1960, vol. II, p. 317
Altre edizioni:
Carlos Alvar, Textos trovadorescos sobre España y Portugal, Madrid
1978, p. 241 (strofa VIII, testo Avalle); William E. Burgwinkle, Razos and
Troubadour Songs, New York and London 1990 (Garland Library of Medieval
Literature, ser. B, 71), p. 223 (testo Avalle con traduzione inglese e
note).
Metrica:
a10 b10 b10 a10 c10 c10 d10 d10 (Frank 577:40). Canzone di sette coblas
unissonans di otto decenari e due tornadas di tre decenari.
Melodia (R):
Gennrich, nº 66; Ugo Sesini,
«Peire Vidal e la sua opera musicale» [1943], in Musicologia e filologia:
raccolta di studi sul ritmo e sulla melica del Medio Evo, Bologna 1970,
pp. 125-163, alle pp. 142-143;
Fernández de la Cuesta, p. 355; van der Werf, p. 246*; Elizabeth Aubrey,
The Music of the Troubadours, Bloomington-Indianapolis 1996, p. 159.
Note:
In preparazione.
[ ]

BdT
Peire Vidal
|