Rialto

364.4

 

   

Peire Vidal

 

 

 

 

 
    Anc no mori per amor ni per al,  
    mais ma vida pot be valer murir  
    quan vei la ren qu’eu plus am e dezir  
4   e ren no·m fai mas quan dolor e mal.  
    Ben me val mort, mais enquer m’es plus grieu,  
    qu’en breu serem ja vielh et ilh et ieu:  
    e s’aissi pert lo mieu e·l sieu joven,  
8   mal m’es del mieu, mais del sieu per un cen.  
       
    Anc mais no vi plag tan descomunal,  
    que quant ieu puesc nulla ren far ni dir,  
    qu’a lieis degues plazer ni abellir,  
12   ja mais no voill far nulh autre jornal.  
    E tot quan fas par a lieis vil e lieu,  
    que per merce ni per amor de Dieu  
    no·i puesc trobar ab lei nulh chauzimen;  
16   tort a de me e peccat ses conten.  
       
    Bona domna, vostr’home natural  
    podetz, si·us plai, leugeiramen aucir:  
    mas a la gen vos faretz escarnir  
20   e pois auretz en peccat criminal.  
    Vostr’om sui be, que ges no·m tenc per mieu,  
    mas ben laiss’ om a mal senhor son fieu;  
    e val ben pauc rics hom, quan pert sa gen,  
24   qu’a Daire·l rei de Persa fon parven.  
       
    Estiers mon grat am tot sol per cabal  
    lieis que no·m denha vezer ni auzir.  
    Que farai doncs, pus no m’en puesc partir,  
28   ni chauzimens ni merces no mi val?  
    Tenrai·m a l’us de l’enuios romieu,  
    que quier e quier, quar de la freja nieu  
    nais lo cristals, don hom trai fuec arden:  
32   e per esfortz venson li bon sufren.  
       
    (PSUc)  (CLMRca) 
    Esforsar m’ai enqar, dons, per aital, Doncs que farai? Sufrirai per aital,
    que·l ben e·l mal me voilh em paz sofrir; co·l pres destregz, cui aven a sufrir,
    mas ben sabr’eu honradament grazir, s’om li fai mal, mas ben saupra grazir
36   se·m fes secors a lei d’amic coral. qui·m fezes be en luec d’amic leial.
    Que s’eu volgues, donna, segr’autre treu, E s’ieu volgues, domna, penr’ autrui fieu,
    onrat plaçer agr’eu conquist en breu; honrat plazer agra conquist em brieu;
    mas senes vos non posc esser plaisen mas res ses vos no·m pot esser plazen
40   ni de ren als gaug entier non aten. ni de ren als gaug entier non aten.
       
    Per so m’en sui gitatz a no m’en cal,  
    cum l’om volpilhs que s’oblid’ a fugir,  
    que no s’auza tornar ni pot gandir,  
44   quan l’encausson siei enemic mortal.  
    No sai conort, mas aquel del Juzieu,  
    que si·m fai mal, fai om adeis lo sieu;  
    aissi cum sel qu’a orbas si defen,  
48   ai tot perdut la fors’ e l’ardimen.  
       
    Lai vir mon chan, al rei celestial,  
    cui devem tug onrar et obezir,  
    et es mestier que l’anem lai servir,  
52   on conquerrem la vid’ esperital;  
    que·lh Sarrazi, deslial Caninieu,  
    l’an tout son rengn’ e destruita sa plieu,  
    que sazit an la crotz e·l monimen:  
56   don devem tug aver gran espaven.  
       
    Coms de Peitieus, de vos mi clam a Dieu  
    e Dieus a mi per aquel eis coven,  
    qu’amdos avetz trazitz mout malamen,  
60   lui de sa crotz e me de mon argen,  
    per qu’en devetz aver gran marrimen.  
       
    Coms de Peitieus, bels seigner, vos et ieu  
    avem lo pretz de tota l’autra gen,  
64   vos de ben far et eu de dir lo gen.  

 

 

 

Testo: Avalle 1960 (XXXVIII). – Rialto 12.xii.2009.


Mss.: A 95v, B 60v, C 31v, D 22r, Dc 248v, F 17v, G 41v, I 42r, K 29v, L 16r, M 58r, N 88v, P 21v, Q 68v, R 46v, S 9, U 102v, X 85v (adespota), b3 6, c 64r, ca 27, e7, f 57v, alpha 29195 (cobla IV) e 33736 (cobla I); citata in N2 nº 7 (incipit).

Edizioni critiche: Karl Bartsch, Peire Vidal’s Lieder, Berlin 1857, p. 67 (XXXV) (secondo BCDcFIKMRSX Brev. d’Am.); Joseph Anglade, Les poésies de Peire Vidal, deuxième édition revue, Paris 1923 (Les classiques français du moyen âge, 11), p. 76 (XXIV) (aggiunte varianti di AGPQUc); Peire Vidal, Poesie. Edizione critica e commento a cura di d’Arco Silvio Avalle, Milano-Napoli 1960, II voll., vol., I, p. 327; Reinhilt Richter, Die Troubadourzitate im Breviari d’Amor. Kritische Ausgabe der provenzalischen Überlieferung, Modena 1976, pp. 356-357 (edizione critica di alpha).

Metrica: a10 b10 b10 a10 c10 c10 d10 d10 (Frank 577:37). Canzone di sette coblas unissonans di otto decenari, più due tornadas, la prima di cinque e la seconda di tre decenari.

Melodia (R X G): (GRX): Ugo Sesini, Le melodie trobadoriche nel Canzoniere provenzale della Biblioteca Ambrosiana (R. 71 sup.), Torino 1942, p. 198; Ugo Sesini, «Peire Vidal e la sua opera musicale» [1943], in Musicologia e filologia: raccolta di studi sul ritmo e sulla melica del Medio Evo, Bologna 1970, pp. 125-163, alle pp. 152-155; Gennrich, nº 60; Fernández de la Cuesta, pp. 340-342; van der Werf, pp. 235*-237*; Elizabeth Aubrey, The Music of the Troubadours, Bloomington-Indianapolis 1996, p. 59 e p. 159.

Note: In preparazione.

[ ]


BdT    Peire Vidal