364.46 |
Peire Vidal
|
||
Tant ai lonjamen sercat |
||
so qu’ops no m’avia, |
||
qu’enaissi o ai trobat |
||
cum ieu o queria. |
||
5 |
Perdut ai e mescabat |
|
so qu’aver solia, |
||
e re non ai gazanhat |
||
don Mos Amics ria. |
||
E folls, quan fai foldat, cuja far sen |
||
10 |
e no·s conois tro que·l vai malamen; |
|
qu’ieu·m sui lunhatz de plazer e d’onransa |
||
e chauzimens ab lieis ren no m’enansa, |
||
que·l cors e·l cor de mi e la valor |
||
a e no·m val ni ieu no·m vir alhor. |
||
|
||
15 |
De joi don a gran viutat |
|
me fai carestia, |
||
mala vi sa gran beutat |
||
et sa cortezia. |
||
Trait m’a e galiat; |
||
20 |
ab bella paria |
|
m’a si tot mon cor emblat, |
||
que ja no·l creiria. |
||
Lei ami plus que mi, per que·m repren |
||
et enquier me mon dan ad escien; |
||
25 |
qu’ab lieis non truep amistat ni pitansa |
|
ni chauzimen ni negun’acordansa; |
||
qu’eu clam merce e merces no·m socor; |
||
merce claman cug morir de dolor. |
||
|
||
Tan clam ab humilitat |
||
30 |
merce cascun dia, |
|
merces faria peccat |
||
si no m’en valia. |
||
Mot ai chauzimen cridat |
||
ves que pauc m’embria; |
||
35 |
pos ab lieis no l’ai trobat, |
|
eu cre que mortz sia. |
||
Ma don’a mort merce e chauzimen, |
||
son dous esgart e sos bels hueils desmen, |
||
ab que·m mostret tan corteza semblansa, |
||
40 |
qu’ieu cugei plus aver que·l reis de Fransa. |
|
De so·m sembla heregg’ e traidor |
||
qu’ap bel semblan met home en error. |
||
|
||
A! bel senher Castiat, |
||
cum muer de feunia, |
||
45 |
qu’ab bel semblan m’a nafrat |
|
ma mal’enemia. |
||
E ges aitan de bontat |
||
no·m demostraria, |
||
que·m fes amor de cunhat, |
||
50 |
qu’ab tan ja viuria; |
|
qu’om sofrachos, que d’amor a talen, |
||
so que s’en pot aver, aquo s’en pren; |
||
et ieu estau en atrestal balansa. |
||
Mas en bon’esmenda n’ai esperansa, |
||
55 |
que·m socorra de las penas d’amor, |
|
que valer deu don’a son amador. |
||
|
||
Ar tem que dic gran foudat |
||
per ma leujaria: |
||
e deu·m esser perdonat, |
||
60 |
car no sai que·m dia. |
|
Que veg mi apoderat |
||
del tot a sa guia: |
||
fassa ne sa voluntat, |
||
que la fin faria. |
||
65 |
Bona domna, si·us platz, a vos mi ren, |
|
e si no·us plaz, si m’o fatz issamen; |
||
que be conosc que per negun’esmansa |
||
no·us ai forsa: mout trai greu malanansa |
||
chaitius que chai en ira de senhor |
||
70 |
e non troba sosteing ni valedor. |
|
|
||
Tro qu’aia Rozer passat |
||
lai vas Lombardia, |
||
non aurai mon cor pagat, |
||
cum qu’ieu sai m’estia. |
||
75 |
Tant ai de Proens’estat, |
|
qu’ieu tem que m’aucia |
||
ma don’et aura·m honrat, |
||
si tost o fazia. |
||
Qu’aver dei ben vergonh’ et espaven, |
||
80 |
quar ai estat de liei tan lonjamen. |
|
Si tals peccatz no fos dezesperansa, |
||
dezesperatz me for’ieu ses duptansa, |
||
e ren m’a lieis a lei de bauzador, |
||
et ilh fassa·n so que·lh torn ad honor. |
||
|
||
85 |
Hueils de merce, bocha de chauzimen, |
|
nulhs hom no·us ve que no·l fassatz gauzen. |
||
Per qu’ieu ai mes en vos ferma fiansa |
||
e tot mon cor e tota m’esperansa, |
||
e fatz de vos ma domn’e mo senhor |
||
90 |
e·us ren mon cors de bon cor e d’amor. |
|
|
||
Na Vierna, be·m vai per vostr’amor, |
||
ab sol que vis Chastiat mon senhor. |
Testo: Avalle 1960 (VIII). – Rialto 6.ii.2004.
Mss.: A 98v, C 32v, D 21r, Dc 248v, E 22r, H 5v, I 44v, K 32r, L 111r (adespota), M 65v, N 87v, O 65r (adespota), P 20r, R 46v, S 17r, T 253v, c 66v, e 105.
Edizioni critiche: Karl Bartsch, Peire Vidal’s Lieder, Berlin 1857, p. 80 (XLIV) (secondo CDcEIKMRST); Joseph Anglade, Les poésies de Peire Vidal, deuxième édition revue, Paris 1923 (Les classiques français du moyen âge, 11), p. 25 (X) (aggiunge varianti di AHOP); Peire Vidal, Poesie. Edizione critica e commento a cura di d’Arco Silvio Avalle, 2 voll., Milano-Napoli 1960, vol., I, p. 81 (VIII) («testo secondo il codice antico»).
Altre edizioni: Paul Blackburn, Peire Vidal, New York 1972, p. 35 (traduzione inglese sul testo di Anglade).
Metrica: a7 b5’ a7 b5’ a7 b5’ a7 b5’ c10 c10 d10 d10 e10 e10 (Frank 254:1, unicum). Canzone di sei coblas unissonans di 14 versi e due tornate, di cui la prima di 6 versi e la seconda di 2 versi.
Nota: Se il Chastiat dei vv. 43 e 92 è Raimondo V di Tolosa, la canzone è stata scritta prima del 1194 (anno della sua morte). Non ci sono altri elementi interni per stabilirne la data di composizione, ma cfr. Avalle 1960, p. 74 (1190 circa o primi anni ’90, cioè dopo l’avventura del bacio e la seconda rottura con Vierna) e id., pp. 83-84 (riepilogo della bibliografia pregressa); si veda inoltre Ernest Hoepffner, Le troubadour Peire Vidal. Sa vie et son oeuvre, Paris 1961, p. 34 (la canzone risalirebbe ai primi anni dell’attività poetica del Vidal, cioè prima della rottura con Castiat).
[am]