364.8 |
Peire Vidal
|
||
Baron, Jhesus, qu’en crotz fon mes |
||
per salvar crestiana gen, |
||
nos mand’a totz comunalmen |
||
4 |
qu’anem cobrar lo saint paes, |
|
on venc per nostr’amor morir. |
||
E si no·l volem obezir, |
||
lai on feniran tuit li plag, |
||
8 |
n’auzirem maint esquiu retrag. |
|
|
||
Que·l saint Paradis que·ns promes, |
||
on non a pena ni tormen, |
||
vol ara liurar francamen |
||
12 |
a sels qu’iran ab lo marques |
|
outra la mar per Dieu servir; |
||
e cill qui no·l volran seguir, |
||
non i aura negun, brun ni bag, |
||
16 |
que no·n puesc’aver gran esglag. |
|
|
||
E veiatz del segle quals es, |
||
que qui·l sec plus, al pieitz s’en pren; |
||
pero non i a mas un bon sen: |
||
20 |
qu’om lais los mals e prenda·ls bes. |
|
Que pus la mortz vol assalhir, |
||
negus non pot ni sap gandir. |
||
Doncs pus tuit morem atrazag, |
||
24 |
ben es fols qui viu mal ni lag. |
|
|
||
Tot lo segle vei sobrepres |
||
d’enjan e de galiamen; |
||
e son ja tan li mescrezen |
||
28 |
c’apenas renha dreigz ni fes, |
|
que quasqus ponha en trair |
||
son amic per si enrequir. |
||
Pero·lh trachor son aissi trag |
||
32 |
cum selh qui beu tueissec ab lag. |
|
|
||
Catalan et Aragones |
||
an senhor honrat e valen |
||
e larc e franc e conoissen, |
||
36 |
humil et adreg e cortes. |
|
Mas trop laissa enmanentir |
||
sos sers, cui Dieus bais et azir; |
||
qu’a totz jorns estan en agag |
||
40 |
per far en cort dan et empag. |
|
|
||
Reis aunitz val meins que pages, |
||
quan viu a lei de recrezen |
||
e plora·ls bes qu’autre despen |
||
44 |
e pert so que·l paire conques. |
|
Aitals reis fari’ad aucir |
||
et en lach luec a sebelhir, |
||
qui·s defen a lei de contrag |
||
48 |
e no pren ni dona gamag. |
|
|
||
Domnas vielhas non am ieu ges, |
||
quan vivon descauzidamen |
||
contr’Amor e contra Joven; |
||
52 |
quar fin paratg’an si mal mes, |
|
fer es de comtar e de dir |
||
e fer d’escotar e d’auzir; |
||
quar franc domnei an si tot frag |
||
56 |
qu’entre lor no·n trob’om escag. |
|
|
||
Dona, si·m tenetz en defes |
||
que d’al re non ai pessamen |
||
mas de far vostre mandamen. |
||
60 |
E s’en grat servir vos pogues |
|
entre·l despulhar e·l vestir, |
||
ja mais mals no·m pogra venir; |
||
quar vostre dig e vostre fag |
||
64 |
m’an sabor de roza de mag. |
|
|
||
Reis de Leon, senes mentir, |
||
devetz honrat pretz reculhir, |
||
cum selh qui semen’en garag |
||
68 |
temprat d’umor ab douz complag. |
Testo: Avalle 1960 (XII). – Rialto 27.vii.2004.
Mss.: A 101v, B 64r, C 37v, D 27v, Dc 249r, E 28, I 41v, K 29r, L 17v, M 66r, N 93v, O 40 (adespota), Q 73r, R 47r, T 244v, c 66r, e 113.
Edizioni critiche: Karl Bartsch, Peire Vidal’s Lieder, Berlin 1857, p. 49 (XXV) (secondo BCDcEIKMRT); Joseph Anglade, Les poésies de Peire Vidal. Deuxième édition revue, Paris 1923 (Les classiques français du moyen âge, 11), p. 133 (XLII) (aggiunge varianti di AOQ); Peire Vidal, Poesie. Edizione critica e commento a cura di d’Arco Silvio Avalle, 2 voll., Milano-Napoli 1960, vol. I, p. 115 (XII) (testo secondo il codice antico [CE IK] corretto con mss. della tradizione µ [ABDDcLMNRTce]).
Altre edizioni: François Just Marie Raynouard, Choix des poésies originales des troubadours, 6 voll., Paris 1816-1821, vol. IV, p. 118 (testo secondo C); Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846, vol. I, p. 231 (riproduce Raynouard); Karl Bartsch, Chrestomathie provençale (Xe-XVe siècles). Sixième édition entièrement refondue par Eduard Koschwitz, Genève-Marseille 1973, p. 118 (aggiunge varianti di H c che Bartsch non aveva utilizzato); Vincenzo De Bartholomaeis, Poesie provenzali storiche relative all’Italia, 2 voll., Roma 1931, vol. I, p. 97 (testo secondo Bartsch e Anglade; con traduzione); Martín de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, 3 voll., Barcelona 1975, vol. II, p. 903 (testo Avalle; traduzione castigliana).
Metrica: a8 b8 b8 a8 c8 c8 d8 d8 (Frank 577: 215). «Serventese» di 8 coblas unissonans di 8 versi e una tornada di 4 versi. Rima identica in strofe diverse ai vv. 1 e 52 (mes); rima equivoca in strofe differenti ai vv. 24 e 32 (lag [‘laido’: ‘latte’]) (cfr. Peire Vidal, Poesie, vol. I, p. 114 e vol. II, p. 462, s.v. Rima, mot tornat en rim).
Note: La prima stesura del testo risale al 1201-1202, durante la preparazione della IV crociata; il marchese Bonifacio I di Monferrato (lo marques del v. 12 [1192-1207]), eletto capo della crociata nell’agosto 1201, partirà nell’agosto dell’anno seguente (Peire Vidal, Poesie, p. 114 e p. 115, nota 12 e Carlos Alvar, La poesia trovadoresca en España y Portugal, Barcelona 1977, p. 104). Il ms. O è latore di una «nuova recensione» del testo, «indizio sicuro che il serventese era cantato ancora dopo la partenza del marchese» (al v. 13 il ms. O scrive, riferendosi al marchese, q’es oltra mar ‘che è oltremare’) (si veda Peire Vidal, Poesie, pp. 112-113 e apparato a p. 115). – Il signore dei Catalani e degli Aragonesi (cfr. v. 34) è Pietro II (1196-1213) (Peire Vidal, Poesie, p. 117, nota 34). – Lo stesso rimprovero (vv. 37-38), rivolto però a Filippo Augusto, è in Ben viu a gran dolor (BdT 364.13), strofa IV; il motivo è anche in Dieus en sia grazitz (BdT 364.17), vv. 37-39 (Peire Vidal, Poesie, p. 117, nota 38). – Il re preso di mira ai vv. 41-48 è il re di Francia Filippo Augusto (1180-1223) che si rifiuta di partire per la nuova crociata; il padre (v. 44) è Luigi VII, che invece prese parte alla II crociata (1147) (Peire Vidal, Poesie, p. 117, nota 41 e nota 44). – Il motivo della vecchia (vv. 49-56) è un falso insulto cortese che serve a dar risalto all’unica e sola amata, di cui qui si parla nella strofa successiva (vv. 57-64); per questo motivo, di ascendenza bertrandiana, si veda Valeria Bertolucci Pizzorusso, «Posizione e significato del canzoniere di Raimbaut de Vaqueiras nella storia della poesia provenzale», Studi mediolatini e volgari, 11, 1963, pp. 9-68, a p. 28, nota 19. – Il re del Léon (cfr. v. 65) è Alfonso IX (1188-1230); il poeta lo loda anche in Neus ni gels ni plueja ni fanh (BdT 364.30), v. 72 dove il re è presentato come il paradigma della liberalità (Peire Vidal, Poesie, p. 114 e p. 119, nota 65; Carlos Alvar, La poesia trovadoresca, pp. 65-66).
[am]