Rialto

364.8

 

Peire Vidal

 

 

 

 

Baron, Jhesus, qu’en crotz fon mes

per salvar crestiana gen,

nos mand’a totz comunalmen

4

qu’anem cobrar lo saint paes,

on venc per nostr’amor morir.

E si no·l volem obezir,

lai on feniran tuit li plag,

8

n’auzirem maint esquiu retrag.

 

Que·l saint Paradis que·ns promes,

on non a pena ni tormen,

vol ara liurar francamen

12

a sels qu’iran ab lo marques

outra la mar per Dieu servir;

e cill qui no·l volran seguir,

non i aura negun, brun ni bag,

16

que no·n puesc’aver gran esglag.

 

E veiatz del segle quals es,

que qui·l sec plus, al pieitz s’en pren;

pero non i a mas un bon sen:

20

qu’om lais los mals e prenda·ls bes.

Que pus la mortz vol assalhir,

negus non pot ni sap gandir.

Doncs pus tuit morem atrazag,

24

ben es fols qui viu mal ni lag.

 

Tot lo segle vei sobrepres

d’enjan e de galiamen;

e son ja tan li mescrezen

28

c’apenas renha dreigz ni fes,

que quasqus ponha en trair

son amic per si enrequir.

Pero·lh trachor son aissi trag

32

cum selh qui beu tueissec ab lag.

 

Catalan et Aragones

an senhor honrat e valen

e larc e franc e conoissen,

36

humil et adreg e cortes.

Mas trop laissa enmanentir

sos sers, cui Dieus bais et azir;

qu’a totz jorns estan en agag

40

per far en cort dan et empag.

 

Reis aunitz val meins que pages,

quan viu a lei de recrezen

e plora·ls bes qu’autre despen

44

e pert so que·l paire conques.

Aitals reis fari’ad aucir

et en lach luec a sebelhir,

qui·s defen a lei de contrag

48

e no pren ni dona gamag.

 

Domnas vielhas non am ieu ges,

quan vivon descauzidamen

contr’Amor e contra Joven;

52

quar fin paratg’an si mal mes,

fer es de comtar e de dir

e fer d’escotar e d’auzir;

quar franc domnei an si tot frag

56

qu’entre lor no·n trob’om escag.

 

Dona, si·m tenetz en defes

que d’al re non ai pessamen

mas de far vostre mandamen.

60

E s’en grat servir vos pogues

entre·l despulhar e·l vestir,

ja mais mals no·m pogra venir;

quar vostre dig e vostre fag

64

m’an sabor de roza de mag.

 

Reis de Leon, senes mentir,

devetz honrat pretz reculhir,

cum selh qui semen’en garag

68

temprat d’umor ab douz complag.


 

 

Testo: Avalle 1960 (XII). – Rialto 27.vii.2004.


Mss.: A 101v, B 64r, C 37v, D 27v, Dc 249r, E 28, I 41v, K 29r, L 17v, M 66r, N 93v, O 40 (adespota), Q 73r, R 47r, T 244v, c 66r, e 113.

Edizioni critiche: Karl Bartsch, Peire Vidal’s Lieder, Berlin 1857, p. 49 (XXV) (secondo BCDcEIKMRT); Joseph Anglade, Les poésies de Peire Vidal. Deuxième édition revue, Paris 1923 (Les classiques français du moyen âge, 11), p. 133 (XLII) (aggiunge varianti di AOQ); Peire Vidal, Poesie. Edizione critica e commento a cura di d’Arco Silvio Avalle, 2 voll., Milano-Napoli 1960, vol. I, p. 115 (XII) (testo secondo il codice antico [CE IK] corretto con mss. della tradizione µ [ABDDcLMNRTce]).

Altre edizioni: François Just Marie Raynouard, Choix des poésies originales des troubadours, 6 voll., Paris 1816-1821, vol. IV, p. 118 (testo secondo C); Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846, vol. I, p. 231 (riproduce Raynouard); Karl Bartsch, Chrestomathie provençale (Xe-XVe siècles). Sixième édition entièrement refondue par Eduard Koschwitz, Genève-Marseille 1973, p. 118 (aggiunge varianti di H c che Bartsch non aveva utilizzato); Vincenzo De Bartholomaeis, Poesie provenzali storiche relative all’Italia, 2 voll., Roma 1931, vol. I, p. 97 (testo secondo Bartsch e Anglade; con traduzione); Martín de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, 3 voll., Barcelona 1975, vol. II, p. 903 (testo Avalle; traduzione castigliana).

Metrica: a8 b8 b8 a8 c8 c8 d8 d8 (Frank 577: 215). «Serventese» di 8 coblas unissonans di 8 versi e una tornada di 4 versi. Rima identica in strofe diverse ai vv. 1 e 52 (mes); rima equivoca in strofe differenti ai vv. 24 e 32 (lag [‘laido’: ‘latte’]) (cfr. Peire Vidal, Poesie, vol. I, p. 114 e vol. II, p. 462, s.v. Rima, mot tornat en rim).

Note: La prima stesura del testo risale al 1201-1202, durante la preparazione della IV crociata; il marchese Bonifacio I di Monferrato (lo marques del v. 12 [1192-1207]), eletto capo della crociata nell’agosto 1201, partirà nell’agosto dell’anno seguente (Peire Vidal, Poesie, p. 114 e p. 115, nota 12 e Carlos Alvar, La poesia trovadoresca en España y Portugal, Barcelona 1977, p. 104). Il ms. O è latore di una «nuova recensione» del testo, «indizio sicuro che il serventese era cantato ancora dopo la partenza del marchese» (al v. 13 il ms. O scrive, riferendosi al marchese, q’es oltra mar ‘che è oltremare’) (si veda Peire Vidal, Poesie, pp. 112-113 e apparato a p. 115). – Il signore dei Catalani e degli Aragonesi (cfr. v. 34) è Pietro II (1196-1213) (Peire Vidal, Poesie, p. 117, nota 34). – Lo stesso rimprovero (vv. 37-38), rivolto però a Filippo Augusto, è in Ben viu a gran dolor (BdT 364.13), strofa IV; il motivo è anche in Dieus en sia grazitz (BdT 364.17), vv. 37-39 (Peire Vidal, Poesie, p. 117, nota 38). – Il re preso di mira ai vv. 41-48 è il re di Francia Filippo Augusto (1180-1223) che si rifiuta di partire per la nuova crociata; il padre (v. 44) è Luigi VII, che invece prese parte alla II crociata (1147) (Peire Vidal, Poesie, p. 117, nota 41 e nota 44). – Il motivo della vecchia (vv. 49-56) è un falso insulto cortese che serve a dar risalto all’unica e sola amata, di cui qui si parla nella strofa successiva (vv. 57-64); per questo motivo, di ascendenza bertrandiana, si veda Valeria Bertolucci Pizzorusso, «Posizione e significato del canzoniere di Raimbaut de Vaqueiras nella storia della poesia provenzale», Studi mediolatini e volgari, 11, 1963, pp. 9-68, a p. 28, nota 19. – Il re del Léon (cfr. v. 65) è Alfonso IX (1188-1230); il poeta lo loda anche in Neus ni gels ni plueja ni fanh (BdT 364.30), v. 72 dove il re è presentato come il paradigma della liberalità (Peire Vidal, Poesie, p. 114 e p. 119, nota 65; Carlos Alvar, La poesia trovadoresca, pp. 65-66).

[am]


Traduzione    English translation and notes

BdT    Peire Vidal

Canzoni sulle crociate