Testo critico

		Peirol
		I.
		Pus flum Jordan ai vist e·l monimen,
		a vos, vers Dieus, qu’es senher dels senhors,
		ne ren merces qar vos plac tan d’onors
		que·l sancte loc on nasques veramen
5		m’avetz mostrat, don ai mon cor jauzen;
		quar s’ieu era em Proensa, d’un an
		no·m clamarian Sarrazis Johan.

		II.
		Ara·ns don Dieus bona viʼ e bon ven,
		e bona nau e bos governadors,
10		qu’a Marcelha m’en vuelh tornar de cors,
		quar sieus era de lay mar veramen:
		Acre e Sur e Tripol e·l sirven
		e l’Espital e·l Templ’ e·l rey Johan
		coman a Dieu, e l’aigua de Rotlan.

		III.
15		Qu’ Englaterra a croy emendamen
		del rey Richart; de Fransa ab sas flors
		soli’aver bon rey e bos senhors,
		en Espanha un autre rey valen,
		e Montferrat bo marques eyssamen,
20		el emperi emperador prezan.
		Aquestz qe·y son no sai quo·s captenran.

		IV.
		Belh senher Dieus, si feyssetz a mon sen
		ben guardaratz qi faitz emperadors,
		ni qui faitz reys, ni datz castels ni tors,
25		quar pus son rics vos teno a nien.
		Q’ieu vi antan faire man sagramen
		l’emperador don ar s’en vai camjan
		quo fes lo Guasc que traisses de l’afan.

		V.
		Emperador, Damiata·us aten,
30		e nueg e jorn plora la blanca tors
		per vostr’aigla que·n gitet us voutors:
		volpilla es aigla qe voutor pren!
		Anta·y avetz, e·l soudan onramen,
		e part l’anta avetz hi tug tal dan
35		que nostra ley s’en vai trop rezeguan.