Rialto

366.6

 

Peirol

 

 

 

 

 
    I.

I. 1 Camjat m’a] amiat ma B, Camiat ay RSTa1; mon] mos T    2 camges] cambi C, Camge IK, camger corretto in camget a1; c’ai] qa G, ai a1; p(er) camie cay damia R, p(er) cangie chai fait damia T    3 don] On D; joi] cor CST    4 plus] mais CSa1; trop mieills (mais BR) qieu (que RT) non solia ABDcGRT    5 mas] e a1; es] e T; sobrier] entier IK    6 que·n] qem AG, queus C, cheus en Dc, queus y R, qe a1; mentiria] me(n)tria GR; Et eu per qen mentria S, ieu p(er)ce uos en mentria T    7 aug] auich D; el] al M; Car hom ditz el ABG; quauzit ai un C, Mas hom diz el Dc, Que so dis el IK, p(er) com ditz el R, mas ditç els T, car so dis el a1    8 non troba] nos trob T    9 e qui] (et) quis T; no·s] nois AB, no M; fadia] faudia S

II. 10-18 mancano in Dc    10 Entendre·m] Entendre(n)z R, Entendre mi T; fazi’amors] fazia amors ABG, fasia amors T, fazia amor S, fazia mor a1    11 P(er) sa gran galaubia ABGT, p(er) sa gran leuiaria R    12 En lieis qes de las meillors ABG, e(n) leys q(ue)s de las aussors R, En la riqeza auzor Sa1, en rictatç eten alsors T    13 don] dom D; don amon dan sufria M, don yeu souen auia R, dequi tutç giorns auia T    14 mals e penas e dolors R, pena (et) dan (et) dolor S    15 si c’a] Si que DM; jornz] jor(n) LN; p(er) quieu ades muria R, Si qe tot i moria S, per ce souent muria T, si qe tot ior moria a1    16 ben] grans ABG, gran T; follors] folor Sa1    17 quant ieu] quieu on C, Qan ei G; q(ue) o(n) mays o tenia R, ce can plus i perdia T, qe con plus i p(er)dia a1    18 e meills] e mays C, ieu pl(us) M; yeu pus y p(er)dia R

III. 19 Era·m] Era C, Aram R, Ara S, Mas er T, Per qem a1; amesuratz] auenturatz M    20 sec] tenc C, tieng a1; Esegrai autra uia ABG, Esegui autra uia Dc; e segray dreyta uia R, si tenrai drecia uia T    21 quant] quals C, Tan G, qal M, Cam N; Sitot mai mas DcR, si tut nai gran T, qor qe fos ma a1    22 aut] manca a IK; plus bas q(ue) (cheu Dc) no(n) DcR, plus ce non T; devia] solia DcRT, deuria a1    23 ben] Bem ABR; dei esser] dregresser ABCDcGRa1, dec eser T    24 pel] Del N, Per Sa1; dan] danz La1; que] q(ui) MN    25 c’aisso] Car so ABCMR, cassai T, qe zo a1; es] manca a T; foudatz] follors AB    26 qui] qan AB, que CGRT; no·s] nois AB    27 pois] pus C, Can DRT

IV. 28-36 mancano in DcT    28 qu’ieu] que GIKLN; Per quem par C, E zo sai a1; qu’estera] qestara S; be] fort be M; Una res estera ge(n) R    31 so] sol B; que] qui DN    32 preiars] p(re)iar MRa1; si taing] seschai (eschay R) CRSa1, ses tai(n)g G, s tai(n)g L, sa taing IK; e·s] eis AB, e MS; cove] saue S    33 qui] Qe Sa1; mesura i] mesura DIK, mezur i M; metia] metria AGIKNa1    34 mas] Mes S; trop] tro B; o te] ate M, sen ten a1    35 so] Ben ABGMR, manca a C; es] mes BCGR; semblan] semblans ACIK; pois me sembla a1; sia] seia D    36 orgoills] enuegz CDMSa1, enueg R

V. 37-45 mancano in R    37 Era] Ora S; conosc] conois G; Eras sai ieu C, Mas era sai T, Ara sai eu a1; enten] aten Dc    38 qu’es] ce T; compaingnia] (com)paingna I    39-40 mancano in T    39 Cam dui D, can dos a1; s’amon] samo D, samen S; finamen] leial men DcM    41 tot] plus T; e quascus de bon talen C, e qan cascus franchamen M    42 ves son] ue sun T; par] pars S    43 car] (Et) CS, qe a1; calamor nos uai ceren T    44 Orguoill ni uilania ABDcGIKLNST, nulh autra ren que sia C, Orguoill ni seignoria D, null autra segnioria a1    45 merce] merces S; tota via] quascun dia C

VI. 46-54 mancano in Dc    46 on] ont C; ai] uai D con u espunta; ai mes mon esper M    47 m’atrai] Me trai DS, mi te(n) R, mi prent T, ma trait a1    48 don] Dom D; non] nom GIK; ni] nim GS; puesc] pos D, puos NS; don no (nom a1) puesc (pueis a1) ni aus Ca1, si q(ue)ies nom puesc R; tant p(er) ce nom puosc T; mover] moder L, moer N    49 dezir] cossir Ca1, pessar R; ni] e G, ne L; mon cor lanuot nil dia T    50 ben degra midon saber T    51 c’aisi] Cum eu ABGR, Com D, com ie T, q(ue)r eu a1; q(ui)eu lam senes C    52 que] Q(ue)n IK; que (Qar S) ren contral sieu uoler CMSa1, car re(n) otra so(n) uoler R, ce ren outra son uoler T    53 mons] mon CS; cors] cor CLS; pensaria] passaria AB, pasaria T    54 ni] nil ABCa1, el T; non] nol ABGRSTa1; ni la boca diria M

[VII* solo in S    1 Torbat man lausengier    2 Mon ioi mi (et) mamia    3 Cen uez lan faicha plorer    4 Qar tot iorn la batia    5 Tal ni es qe sa moiller    6 Plus deigna ne seria    7 Qa faiz pres de son oster    8 Ab un hom conpaignia    9 Non taing qeu plus en dia]

[VIII* solo in CRSa1    1 Leu chansoneta (chansonete S) plazen CRSa1    2 ades uai ten ta uia CR, Vai ten ta dreita (dreta S) uia Sa1    3 a lieys on ioy (ioys Ra1) e iouen (ioue(n)s R) CRSa1    4 renouelh e cunhdia CRS, renouella qec dia a1    5 diguas li (lim CRa1) qua lieys mi ren CRSa1    6 en qual que part q(ui)eu sia CR, Vas la qal part qe sia Sa1    7 q(ua)r ieu non ai ges (ges manca a a1) talen CRSa1    8 mais dautra senhoria CR, Del autra segnoria Sa1    9 nis (Nos S) tanh (tain a1) que (qeu Sa1) plus en dia CRSa1]

VII. 55-57 mancano in DcR    55 m’en] me GL; Lai on ai mon bon esper C, Trop melz me ual son bon esper S, Gient me uauc mas mieltç mesper T, Miels me val mon bon esper a1    56 vai] Va DIKN, ten Sa1; chansos] chanson GIKMSTa1    57 bell’on] bella on ABCDGLNTa1, bella ou S; q’ill] que CIKSTa1

VIII. 58-60 mancano in DcRT    58 di li] di D, dilli I; que·l] qieul AB, qiel M; E poiras li fay saber C, Et dill qiei (qiel a1) faz asaber Sa1    59 que] qem A    60 joi] cor C, cors Sa1

IX. 61-63 mancano in CDDcIKLMN    61 e·l saber] e saber B; Huels e bocae cors R, Oill uos ren boich (et) cors S, Mos cors el sen el saber T, Oils vos ren e boche cors a1    62 vos don dompna on qieu sia B, uos re(n)tz ma bela dossamia R, Ma bella douz amia Sa1, uos rent ma dolsa amia T    63 no l’en] nolon G; de totz bos aybs complia RSTa1

 

 

Camjat m’a mon conserier

 

 

camges c’ai faig d’amia,

 

 

don ai fin joi vertadier

 

 

plus c’aver non solia;

5

 

mas non es de pretz sobrier,

 

 

ieu per que·n mentiria?

 

 

Qu’ieu aug dir el reprovier:

 

 

«Qui non troba non tria

 

 

e qui pren no·s fadia».

 

 

 

    II.

10

 

Entendre·m fazi’ amors

 

 

en folla ricaudia,

 

 

en las riquezas ausors,

 

 

don mal mon grat sofria

 

 

penas e dans e dolors

15

 

si c’a totz jornz moria.

 

 

Gardatz s’era ben follors:

 

 

quant ieu plus i perdia

 

 

e meills mi entendia!

 

 

 

    III.

 

 

Era·m sui amesuratz

20

 

e sec ma dreita via;

 

 

quant que fos ma volontatz

 

 

plus aut que non devia,

 

 

ben dei esser castiatz

 

 

pel dan que m’en venia,

25

 

c’aisso es dobla foudatz

 

 

d’ome qui no·s castia,

 

 

pois conois sa follia.

 

 

 

    IV.

 

 

Per qu’ieu sai qu’estera be

 

 

e fora cortesia

30

 

que ja hom non ames re

 

 

mas so que l’amaria;

 

 

preiars si taing e·s cove

 

 

qui mesura i metia,

 

 

mas sapchatz qui trop o te

35

 

so es semblan que sia

 

 

orgoills e vilania.

 

 

 

    V.

 

 

Era conosc et enten

 

 

qu’es bona compaingnia

 

 

can dui s’amon finamen,

40

 

per leial drudaria,

 

 

e cascus tot francamen

 

 

ves son par s’umelia,

 

 

car amors non vai queren

 

 

enueg ni tricharia,

45

 

mas merce tota via.

 

 

 

    VI.

 

 

Lai on ai mon bon esper

 

 

m’atrai amors e·m lia,

 

 

don non aus ni puesc mover

 

 

mon dezir nueg ni dia.

50

 

Ben pot ma domna saber

c’aisi l’am ses bauzia

 

 

que contra lo sieu voler

 

 

mons cors non pensaria

 

 

ni boca non diria.

 

 

 

    VII.

55

 

Ben m’en vai, mas miels n’esper;

 

 

vai chansos dreita via

 

 

a la bell’on q’ill sia.

 

 

 

    VIII.

 

 

E di li que·l fas saber

 

 

c’autra non voill que sia

60

 

de mon joi garentia.

 

 

 

    IX.

 

 

Lo cor e·l sen e·l saber

 

 

vos ren, dompna, qec dia,

que ges no l’en partria.

 

 

 

Testo: Sanguineti 2013. – Rialto 12.ix.2013.


Mss.: A 147v, B 91v, C 101r, D 62r, Dc 251r (solo i vv. 1-9, 19-27 e 37-45), G 46v (con melodia), I 58v, K 44r, L 29r, M 179r, N 77r, R 13v, S 72, T 160r, a1 170.

Edizioni critiche: Stanley C. Aston, Peirol, Troubadour of Auvergne, Cambridge 1953, p. 125 (XXIII); Francesca Sanguineti, Rialto 12.ix.2013.

Metrica: a7 b6’ a7 b6’ a7 b6’ a7 b6’ b6’ (Frank 235:2). Sei coblas singulars di nove versi più tre tornadas di tre versi ciascuna. La rima b (-ia) è fissa. Lo schema va considerato originale e ha dato vita a due successive imitazioni: lo riutilizzano infatti Dalfi d’Alvernhe nel sirventese Ioglaretz, petitz Artus (BdT 119.3) e Uc de Saint Circ nelle due coblas con tornada, che costituiscono quasi una breve canzone di abbandono, Ma dompna cuit fasa sen (BdT 457.19). Dopo la sesta cobla solo il ms. S tramanda una strofe spuria, che può essere considerata un’interpolazione. Un’ulteriore cobla apocrifa è tràdita da CRSa1 prima delle tornadas.

Ordine delle strofi:

 

 

I

II

III

IV

V

VI

(VII*)

(VIII)*

VII

VIII

IX

ABG

1

2

3

4

5

6

-

-

7

8

9

DIKLMN

1

2

3

4

5

6

-

-

7

8

-

C

1

2

3

4

5

6

-

8*

7

8

-

S

1

2

3

4

5

6

7*

8*

7

8

9

a1

1

2

3

6

5

4

-

8*

7

8

9

R

1

2

3

4

-

6

-

8*

-

-

9

T

1

2

3

-

5

6

-

-

7

-

9

Dc

1

-

3

-

5

-

-

-

-

-

-

 

Melodia (G): Edizioni: Ugo Sesini, Le melodie trobadoriche del Canzoniere provenzale della Biblioteca Ambrosiana (R. 71 sup.), Torino 1942, p. 216 (n. 53); Gennrich, n. 119; Fernández de la Cuesta, p. 489; van der Werf, p. 256*. Formula: A B A B’ C D E F G; struttura: pedes cum cauda (cf. Elizabeth Aubrey, The Music of the Troubadours, Bloomington-Indianapolis 1996, p. 164). Analisi melodica in Sesini, Le melodie, p. 217.

Note: Al v. 1 seguiamo la lezione della maggioranza, tràdita da ABCDDcGIKLMN, considerando camges del v. 2 il soggetto della frase. La lezione m’a mon nasconde probabilmente l’assimilazione di n aferetico (m’a ’n mon). Aston, invece, mette a testo Camjat ai mon consirier (RSTa1) e, di conseguenza, al v. 2 stampa camge (caso obliquo solo in IK). La scelta del precedente editore, che riteneva la lezione concorrente grammaticalmente scorretta e di dubbio significato, appare del tutto infondata. I primi due versi, infatti, rivelano immediatamente quello che è il fulcro della canzone, cioè il cambio di dama, che determina a sua volta un cambiamento nell’atteggiamento e nel modo di pensare dell’amante. – Al v. 44 la quasi totalità dei codici legge Orguoill ni uilania, ripetendo così il v. 36. Optiamo, pertanto, per la lezione trasmessa unicamente da M, accolta a testo anche da Aston. Per l’associazione di enueg e tricharia in un contesto simile cfr. Albertet, Mos coratges s’es camjatz (BdT 16.17a), vv. 25-26: «Qui ama e non es amatz / enjanz es e tricharia». – L’ultima tornada (vv. 61-63), non pubblicata da Aston perché giudicata spuria, è tràdita da una parte consistente della tradizione (ABGRSTa1).

[FS]


BdT    Peirol

Canzoni di disamore