|
389.1 |
Raimbaut d’Aurenga
|
||
|
Ab nou cor et ab nou talen, |
||
|
ab nou saber et ab nou sen |
||
|
et ab nou bel captenemen, |
||
|
vuelh un nou verset comensar: |
||
|
5 |
e qui mos bos nous motz enten |
|
|
ben er plus nous a son viven, |
||
|
que mielhs s’en deu renovelar. |
||
|
|
||
|
Qu’ieu renovel mon ardimen |
||
|
qu’ai novel ab vielh pessamen, |
||
|
10 |
franc[s] de novel ab ferm parven |
|
|
en chantan al novel temps clar, |
||
|
que·l novels fuelhs nais don deissen |
||
|
lo novels critz on jois s’empren |
||
|
dels auzels qu’intron en amar. |
||
|
|
||
|
15 |
Don amars mi fai alegrar, |
|
|
que am si c’om non pot comtar |
||
|
tan ben com ieu am ni pensar, |
||
|
qu’ieu am la gensor ses conten: |
||
|
si Dieus m’am! e no·i met cujar |
||
|
20 |
qu’al mielhs d’amar la·m saup triar |
|
|
Amors que nos ajustet gen. |
||
|
|
||
|
D’Amor me dei ieu ben lauzar |
||
|
mas que Amor gazardonar |
||
|
non puesc[a], Amor, si·m ten car: |
||
|
25 |
dat m’a Amors per son chauzimen |
|
|
mas qu’Amors non pot estujar |
||
|
a sos ops, Amors, ni donar |
||
|
ad autrui, don ai cor rizen. |
||
|
|
||
|
Rire dei ieu si·m fatz soven |
||
|
30 |
que·l cor me ri neis en durmen |
|
|
e midons ri·m tan doussamen |
||
|
que ris de Dieu m’es, so·m par, |
||
|
e·l sieus ris fa·m plus jauzen |
||
|
que si·m rizian quatre cen |
||
|
35 |
angel que·m deurian gaug far. |
|
|
|
||
|
Gaug ai ieu tal que mil dolen |
||
|
serian del mieu gaug manen |
||
|
car del mieu gaug tug miei paren |
||
|
viurian ab gaug ses manjar; |
||
|
40 |
e qui vol gaug sai l’an queren, |
|
|
qu’ieu ai tot gaug enteiramen |
||
|
ab midons que·l mi pot tost dar. |
||
|
|
||
|
Domna, d’als non ai a parlar |
||
|
mas de vos, domna, que baizar |
||
|
45 |
vos cug, domna, quant aug nomnar |
|
|
vos, domna, que ses vestimen |
||
|
e mon cor, domna, vos esgar, |
||
|
c’ades mi vei, domna, estar |
||
|
vostre bel nou cors covinen. |
||
|
|
||
|
50 |
De mon nou vers vuelh totz pregar |
|
|
que·l m’anon de novel chantar |
||
|
a lieis qu’am senes talan var: |
||
|
Dieus m’abais, e Amors, s’ieu men, |
||
|
qu’autre ris me semblon plorar, |
||
|
55 |
si·m ten ferm en gaug ses laissar |
|
|
midons, qu’autre drut non cossen. |
||
|
|
||
|
Ja Dieus mais domna no·m presen: |
||
|
sol gart ma domna e mon Joglar. |
||
|
|
||
|
Dieus gart ma domna e mon Joglar |
||
|
60 |
e ja mais domna no·m presen. |
Testo: Luigi Milone, Rialto 3.iii.2002.
Mss.: A 37b25 [Raembautz daurenga], C 20a35 [Ray(m)baut daure(n)ca], D 88d23 [Rambaut daure(n)ga], Dc 256c28 (cobla VI, vv. 36-42) [Rambauz daure(n)ga], I 144c1 [Raembautz daurenga, a c. 144b47], K 130b30 [Raembautz daurenga], M 13a7 [Raimbaut dorenia], N 250d2 (vv. 1-42) [adespoto: ], N2 13d [Roembauç daurenga], R 7b38 [Raymbaut daure(n)ca], V 112v3 [adespoto: quarto componimento della sezione dedicata a Raimbaut e aperta a c. 111r dalla rubrica Aissi com(en)zon las chanzos. Den Raymbaut Daurenga], a 190 [reambautz daurenga]. I vv. 1-3 sono citati da Berenguer d’Anoia (cfr. Berenguer d’Anoia, Mirall de trobar, a cura de Jaume Vidal i Alcover, Barcelona 1984, p. 136).
Edizioni diplomatiche: A: Edmund Stengel, «Die provenzalische Liederhandschrift cod. 5232 der Vatikanischen Bibliothek in Rom», Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen, 51, 1873, pp. 1-32, 129-152, 241-280, a p. 173; Arthur Pakscher - Cesare De Lollis, «Il canzoniere provenzale A», Studi di Filologia Romanza, 3, 1891, a p. 99 (la trascrizione del testo però è del solo De Lollis) - Dc: Henri Teulié - G. Rossi, «L’Anthologie provençale de Maître Ferrari de Ferrare», Annales du Midi: 13, 1901, pp. 60-73, 199-215, 371-388; 14, 1902, pp. 197-205, 523-538, a p. 200 - N2: Alfred Pillet, «Die altprovenzalische Liederhandschrift N2 (Cod. Phillipps 1910 der Königlichen Bibliothek zu Berlin), Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen: 101, 1898, pp. 111-140, 365-389; 102, 1899, pp. 179-212, a p. 181 - V: Wilhelm Grüzmacher, «Die provençalische Liederhandschrift der St. Marcus-Bibliothek in Venedig, App. Cod. XI», Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen, 36, 1864, pp. 379-455, a p. 449; Vincenzo Crescini, «Il canzoniere provenzale della Marciana», in id., Per gli studi romanzi. Saggi e appunti, Padova 1892, pp. 121-137, a p. 129; Ilaria Zamuner, Il canzoniere provenzale V (Biblioteca Nazionale Marciana, Cod. Fr. App. XI = 278). Edizione diplomatica, struttura, contenuto e fonti, Tesi di Dottorato in “Filologia e tecniche dell’interpretazione”, Università degli studi Ca’ Foscari di Venezia, 2 voll., Venezia 1998, vol. II, p. 177 - a: Edmund Stengel, «Le chansonnier de Bernart Amoros», Revue des langues romanes: 41, 1898, pp. 349-380; 42, 1899, pp. 5-43, 305-344, 500-508; 43, 1900, 196-244; 44, 1901, pp. 328-341, 423-442, 514-520; 45, 1902, pp. 44-64, 120-151, 211-275, a p. 142; Giulio Bertoni, Il canzoniere provenzale di Bernart Amoros (Sezione Riccardiana), Fribourg 1911, p. 71.
Edizioni critiche: Walter T. Pattison, The Life and Works of the Troubadour Raimbaut of Orange, Minneapolis 1952, p. 184 (XXXV); Luigi Milone, «P.C. 389,1: Raimbaut d’Aurenga, Ab nou cor et ab nou talen», in Omaggio a Gianfranco Folena, Padova 1993, p. 165; Luigi Milone, El trobar «envers» de Raimbaut d'Aurenga, Barcelona 1998, pp. 51 e 119 (II).
Metrica: a8 a8 a8 b8 a8 a8 b8 (Frank 51:1). Otto coblas doblas con retrogradazione delle rime (coblas I, II e V, VI: aaabaab; coblas III, IV e VII, VIII: bbbabba) e due tornadas di due versi (ab:ba). Le coblas I-VII sono caratterizzate ciascuna da una parola-chiave che si ripete per sei versi (I nou, II novel, III amar, IV amor, V rire, VI gaug, VII domna), mentre il settimo e ultimo verso anticipa la parola-chiave della cobla seguente (coblas capfinidas: I e II renovelar/renovel, II e III amar/amars, III e IV Amors/Amor, IV e V rizen/rire, V e VI gaug/gaug, VI e VII midons/domna, VII e VIII nou/nou). La cobla VIII ripresenta al primo verso nou che, regolarmente annunciato nell’ultimo verso della cobla VII, genera di verso in verso l’intera sequenza delle parole-chiave; e l’ultima di queste, midons (v. 56), genera a sua volta domna in ciascuno dei quattro versi delle tornadas.
[LM]
Discussione Edizione critica con note testuali Edizione critica con apparato Traduzione