|
389.2 |
Raimbaut d’Aurenga
|
||
| Ab vergoinha part mar[r]imentz | ||
| chantarai, mas eu non pusc als, | ||
| car vergoinha deu ben aver | ||
| 4 | qui es en gran benenanza | |
| e puis, ja per dreit ni per tort, | ||
| la pert, com que am finament[z]. | ||
| Mas eu no paresc tan dolentz | ||
| 8 | com so, per que m’en ve grans mals: | |
| mas Deus c’a midons met voler | ||
| que·m faza mala semblanza, | ||
| no·m pot mais mal far de mort, | ||
| 12 | e d’aquel eu serai jausentz. | |
| E si d’aizo no son cre[zentz], | ||
| non pusc als: mas Dieus qu’es leials, | ||
| me don encar ogan un ver | ||
| 16 | colp de cairel o de lanza, | |
| ho!, c’om en escut freig m’en port, | ||
| e puis er l’enveios manentz. | ||
| E qui·l[l] ditz que eu li mentz, | ||
| 20 | per que ma dona·m ten per fals, | |
| mas sein[h]ors!, cal pro pot tener | ||
| qui zo pert [per] devinanza, | ||
| don bon amic son en descort? | ||
| 24 | et el men suau per las dentz. | |
| Mas ples es de vilas talentz | ||
| istz lausengiers ab ditz venals, | ||
| si que un rei cuia valer | ||
| 28 | si a totz ditz en romanza | |
| zo que·l sembla per fat deport | ||
| don camja bos cors e bos sentz. | ||
| Per que, madon’, es faillimentz | ||
| 32 | qui cre tot cant au dels aitals: | |
| e vos, s’anc m’ames jorn ni ser, | ||
| donc com fos anc en duptanza | ||
| qu’eu faillis vas vos tan de tort? | ||
| 36 | mas zo sai, que·us dol mos turmentz. | |
| Don vau ’nvers e crois eisamentz, | ||
| si que paresc fols naturals: | ||
| e farai totz tems, zo esper, | ||
| 40 | tro·m tornetz en alegranza | |
| e·m perdonetz ses mal resort | ||
| lo tort qu’eu non ai, qu’es parventz. | ||
| E don[c] en breu ses duptanza, | ||
| 44 | per merce·m tornatz en acort | |
| si no·us platz ma mort[z] o·l valentz! | ||
| Car me sen vas amor ses tort, | ||
| vos en prec tan ardidamentz. |
Testo: Luigi Milone, Rialto 16.x.2003.
Ms.: V 113r (adespoto: quinto componimento della sezione dedicata a Raimbaut e aperta dalla rubrica Aissi com(en)zon las chanzos. Den Raymbaut Daurenga).
Edizioni diplomatiche: Wilhelm Grüzmacher, «Die provençalische Liederhandschrift der St. Marcus-Bibliothek in Venedig, App. Cod. XI», Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen, 36, 1864, pp. 375-455, a p. 449; Ilaria Zamuner, Il canzoniere provenzale V (Biblioteca Nazionale Marciana, Cod. Fr. App. XI = 278). Edizione diplomatica, struttura, contenuto e fonti, Tesi di Dottorato in “Filologia e tecniche dell’interpretazione”, Università degli studi Ca’ Foscari di Venezia, 2 voll., Venezia 1998, vol. II, p. 178.
Edizioni critiche: Carl Appel, Raïmbaut von Orange, Berlin 1928 (rist. Genève 1973), p. 489; Walter T. Pattison, The Life and Works of the Troubadour Raimbaut of Orange, Minneapolis 1952, p. 108 (12).
Metrica: a8 b8 c8 d7’ e8 a8 (Frank 853:1). Sette coblas unissonans e due tornadas di tre e due versi. Le rime b c d e sono estrampas.
[LM]