|
389.3 |
Raimbaut d’Aurenga
|
||
|
Aissi mou un sonet nou |
||
|
on ferm e latz |
||
| chanson leu, pos vers plus greu | ||
| 4 | fan sorz dels fatz: | |
|
qu’er er vist, pos tan m’es quist, |
||
|
cum sui senatz; |
||
|
si cum sol fora mos cors vezatz, |
||
| 8 | mas camjar l’ai pos quecs o vol. | |
|
|
||
|
Tot m’es nou quan vei, si·m mou |
||
|
fin’amistatz; |
||
|
far puosc greu, vas que dic leu, |
||
| 12 |
mas voluntatz. |
|
|
Tant ai quist que ai ben vist |
||
|
cum poja gratz; |
||
| qu’al mo vol for’eu aut pojatz: | ||
| 16 |
anquer es mos gratz lai on sol. |
|
|
|
||
| Tant ai prim mon cor quan rim, | ||
|
que·ls adiratz |
||
|
tem de loing, mas de pres poing |
||
| 20 |
cum fos amatz |
|
|
per cel joi don fals ni croi |
||
| non an solatz; | ||
|
trop derenc car dic qu’il m’am, qu’assatz |
||
| 24 |
fai si·m sofre qu’eu l’am sovenc. |
|
|
|
||
|
Amors, rim co·s voilla prim, |
||
|
pos m’es de latz |
||
|
en que poing, qu’ab colp de loing |
||
| 28 |
son pres nafratz; |
|
| tot m’es croi quan d’autre joi | ||
|
sol me tocatz: |
||
|
si no·us venc, Amors, mala fui natz! |
||
| 32 |
que posc’amar e mens ric renc! |
|
|
|
||
|
Ges un ou non pretz quan plou, |
||
|
si·m sui moillatz, |
||
|
freg ni neu, tant ai pes breu |
||
| 36 | del joi que·m platz; | |
|
mas per Crist, pos mi fai trist |
||
|
quan pes iratz, |
||
|
cor ai fol car am sols ses solatz: |
||
| 40 | aissi torn mon bon pes en dol. | |
|
|
||
|
Era·m plou, que·m fai un ou |
||
|
trucan los datz, |
||
| e si·n breu vei cazer neu, | ||
| 44 | anz es estatz; | |
| tant ai trist mon cor per Crist, | ||
| totz sui camjatz: | ||
| qu’er ai dol et er ai gaug viatz, | ||
| 48 | ve·us m’en savi e ve·us m’en fol. | |
| Quant nos vim, sempr’es al cim | ||
| mos cors ausatz, | ||
| pois d’als soing non ac ni·s joing | ||
| 52 | vas autre latz, | |
| per que coi qu’alres m’enoi: | ||
| trop l’am! non fatz! | ||
| lai la tenc eu quant al cor platz, | ||
| 56 | qu’anc pos la vic d’als no·m sovenc. | |
| Sus d’aut cim fui, quant nos vim, | ||
| jos davalatz; | ||
| si no·s joing so dont ai soing | ||
| 60 | mal sui liatz! | |
| qu’il m’enoi, Amors, per coi: | ||
| d’ela pensatz; | ||
| no·us sovenc anc de lai, mas mi datz | ||
| 64 | la mort, car vezetz que no·m tenc. | |
| Trop mi tenc, que lai non sui anatz | ||
| saber d’amor s’anc l’en sovenc. | ||
| No·m sovenc anc de lai, so sapchatz, | ||
| 68 | mas una vetz que·m vi e·m tenc. |
Testo: Luigi Milone, Rialto 16.x.2003.
Mss.: A 36c (Raembautz daurenga), I 146c (Rambautz daure(n)ga), K 132c (Raembautz daurenga), N 248c (adespoto), N2 16d (Roembauç daurenga), a 199 (reambautz daurenga), d 341a (Raembautz daure(n)ga), y 1v; IKN2dy hanno in comune una lacuna di sei versi (vv. 9-14); y tace dal v. 38 (trascrive quam pes e omette iratz) alle due sillabe finali del v. 51 (nis ioing), con le quali riprende la testimonianza.
Edizioni diplomatiche: A: Arthur Pakscher - Cesare De Lollis, «Il canzoniere provenzale A», Studi di filologia romanza, 3, 1891, pp. 1-670, a p. 96. – I: Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846-1853, n. 630. – K: Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846-1853, n. 631. – N2: Alfred Pillet, «Die altprovenzalische Liederhandschrift N2 (Cod. Phillipps 1910 der Königlichen Bibliothek zu Berlin)», Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen, 102, 1899, pp. 179-212, a p. 187. – a: Edmund Stengel, «Le chansonnier de Bernart Amoros», Revue des langues romanes, 45, 1902, pp. 44-64, 120-151, 211-275, a p. 212; Giulio Bertoni, Il canzoniere provenzale di Bernart Amoros (Sezione Riccardiana), Fribourg 1911, p. 74. – y: R. Barroux, «Fragment de chansonnier provençal (y)», Romania, 67, 1942-1943, pp. 504-513, a p. 508.
Edizioni critiche: Carl Appel, Raïmbaut von Orange, Berlin 1928 (rist. Genève 1973), p. 80 (ed. basata sui mss. AIKN2a); Walter T. Pattison, The Life and Works of the Troubadour Raimbaut of Orange, Minneapolis 1952, p. 125 (18); Luigi Milone, El trobar «envers» de Raimbaut d’Aurenga, Barcelona 1998, pp. 57 e 127.
Metrica: a3 a4 b4 c3 c4 b4 d3 d4 b4 e3 b6 e8 (Frank 197:1). Otto coblas doblas e due tornadas di tre versi. Questo schema, che prevede tutte le rime come confine di verso, è proposto da Pattison, mentre Appel aveva suggerito una soluzione diametralmente opposta, anch’essa segnalata nel Répertoire, Frank 23 (nota): a11 a11 a11 a9 b8 (tornadas: a9 b8). Mi sembra preferibile una terza ipotesi, più coerente con la complessa articolazione dei motz-refranhs e, più in generale, con le abitudini metriche di Raimbaut d’Aurenga: aa7 b4 cc7 b4 dd7 b4 eb9 e8 (tornadas: eb9 e8). Alternanza dei motz-refranhs in ciascuna delle quattro coppie di coblas: I, III, V, VII: a1 a2 - c1 c2 - d1 d2 - e1 e2; II, IV, VI, VIII: a2 a1 - c2 c1 - d2 d1 - e2 e1. In altri termini ciascun mot-refranh si presenta due volte in due posizioni differenti, una volta come rima interna e una volta come rima finale di verso (vedi schema).
[LM]