Rialto

389.3

 

Raimbaut d’Aurenga

 

 

 

 

Aissi mou    un sonet nou

on ferm e latz

chanson leu,    pos vers plus greu
4 fan sorz dels fatz:
 

qu’er er vist,    pos tan m’es quist,

cum sui senatz;

si cum sol fora    mos cors vezatz,

8 mas camjar l’ai pos quecs o vol.

 

Tot m’es nou    quan vei, si·m mou

 

fin’amistatz;

far puosc greu,    vas que dic leu,

12

mas voluntatz.

Tant ai quist    que ai ben vist

cum poja gratz;

qu’al mo vol    for’eu aut pojatz:
16

anquer es mos gratz lai on sol.

 

Tant ai prim    mon cor quan rim,

que·ls adiratz

tem de loing,    mas de pres poing

20

cum fos amatz

per cel joi    don fals ni croi

non an solatz;

trop derenc    car dic qu’il m’am, qu’assatz

24

fai si·m sofre qu’eu l’am sovenc.

 

 

Amors, rim    co·s voilla prim,

pos m’es de latz

en que poing,    qu’ab colp de loing

28

son pres nafratz;

tot m’es croi    quan d’autre joi

sol me tocatz:

 

si no·us venc,    Amors, mala fui natz!

32

que posc’amar e mens ric renc!

 

Ges un ou    non pretz quan plou,

si·m sui moillatz,

 

freg ni neu,    tant ai pes breu

36 del joi que·m platz;

mas per Crist,    pos mi fai trist

quan pes iratz,

cor ai fol    car am sols ses solatz:

40 aissi torn mon bon pes en dol.

 

 

Era·m plou,    que·m fai un ou

trucan los datz,

    e si·n breu    vei cazer neu,
44   anz es estatz;
    tant ai trist    mon cor per Crist,
    totz sui camjatz:
    qu’er ai dol    et er ai gaug viatz,
48   ve·us m’en savi e ve·us m’en fol.
     
    Quant nos vim,    sempr’es al cim
    mos cors ausatz,
    pois d’als soing    non ac ni·s joing
52   vas autre latz,
    per que coi    qu’alres m’enoi:
    trop l’am! non fatz!
    lai la tenc    eu quant al cor platz,
56   qu’anc pos la vic d’als no·m sovenc.
     
    Sus d’aut cim    fui, quant nos vim,
    jos davalatz;
    si no·s joing    so dont ai soing
60   mal sui liatz!
    qu’il m’enoi,    Amors, per coi:
    d’ela pensatz;
    no·us sovenc    anc de lai, mas mi datz
64   la mort, car vezetz que no·m tenc.
     
    Trop mi tenc,    que lai non sui anatz
    saber d’amor s’anc l’en sovenc.
     
    No·m sovenc   anc de lai, so sapchatz,
68   mas una vetz que·m vi e·m tenc.

 

 

 

Testo: Luigi Milone, Rialto 16.x.2003.


Mss.: A 36c (Raembautz daurenga), I 146c (Rambautz daure(n)ga), K 132c (Raembautz daurenga), N 248c (adespoto), N2 16d (Roembauç daurenga), a 199 (reambautz daurenga), d 341a (Raembautz daure(n)ga), y 1v; IKN2dy hanno in comune una lacuna di sei versi (vv. 9-14); y tace dal v. 38 (trascrive quam pes e omette iratz) alle due sillabe finali del v. 51 (nis ioing), con le quali riprende la testimonianza.

Edizioni diplomatiche: A: Arthur Pakscher - Cesare De Lollis, «Il canzoniere provenzale A», Studi di filologia romanza, 3, 1891, pp. 1-670, a p. 96. – I: Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846-1853, n. 630. – K: Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846-1853, n. 631. – N2: Alfred Pillet, «Die altprovenzalische Liederhandschrift N2 (Cod. Phillipps 1910 der Königlichen Bibliothek zu Berlin)», Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen, 102, 1899, pp. 179-212, a p. 187. – a: Edmund Stengel, «Le chansonnier de Bernart Amoros», Revue des langues romanes, 45, 1902, pp. 44-64, 120-151, 211-275, a p. 212; Giulio Bertoni, Il canzoniere provenzale di Bernart Amoros (Sezione Riccardiana), Fribourg 1911, p. 74. – y: R. Barroux, «Fragment de chansonnier provençal (y)», Romania, 67, 1942-1943, pp. 504-513, a p. 508.

Edizioni critiche: Carl Appel, Raïmbaut von Orange, Berlin 1928 (rist. Genève 1973), p. 80 (ed. basata sui mss. AIKN2a); Walter T. Pattison, The Life and Works of the Troubadour Raimbaut of Orange, Minneapolis 1952, p. 125 (18); Luigi Milone, El trobar «envers» de Raimbaut d’Aurenga, Barcelona 1998, pp. 57 e 127.

Metrica: a3 a4 b4 c3 c4 b4 d3 d4 b4 e3 b6 e8 (Frank 197:1). Otto coblas doblas e due tornadas di tre versi. Questo schema, che prevede tutte le rime come confine di verso, è proposto da Pattison, mentre Appel aveva suggerito una soluzione diametralmente opposta, anch’essa segnalata nel Répertoire, Frank 23 (nota): a11 a11 a11 a9 b8 (tornadas: a9 b8). Mi sembra preferibile una terza ipotesi, più coerente con la complessa articolazione dei motz-refranhs e, più in generale, con le abitudini metriche di Raimbaut d’Aurenga: aa7 b4 cc7 b4 dd7 b4 eb9 e8 (tornadas: eb9 e8). Alternanza dei motz-refranhs in ciascuna delle quattro coppie di coblas: I, III, V, VII: a1 a2 - c1 c2 - d1 d2 - e1 e2; II, IV, VI, VIII: a2 a1 - c2 c1 - d2 d1 - e2 e1. In altri termini ciascun mot-refranh si presenta due volte in due posizioni differenti, una volta come rima interna e una volta come rima finale di verso (vedi schema).

[LM]


BdT    Raimbaut d’Aurenga