|
389.37 |
Raimbaut d’Aurenga
|
||
| Pos trobars plans es volguz tan, | ||
| fort m’er greu si non son sobrans, | ||
| car ben pareis qi tal[s] mot[z] fai | ||
| 4 | c’anc mais non foron dig cantan, | |
| qe cels c’om tot jorn ditz e brai | ||
| sapcha, si·s vol, autra vez dir. | ||
| Mos ditz es sans don gap ses dan: | ||
| 8 | per tal joi soi coindes e vans | |
| qe mais val neis desirs q’ieu n’ai | ||
| d’una qe anc no m’ac semblan, | ||
| pels sainz c’om qer en Verzelai! | ||
| 12 | d’autre joi c’om puesca jauzir. | |
| Son ben aurans, car per talan | ||
| solamen so francs e humans | ||
| de dir ves leis ben ni·m fas gai; | ||
| 16 | qe·m val si per lieis trac mal gran, | |
| si lo mal q’en trac no sap lai? | ||
| mi eis voil d’aitan escarnir? | ||
| Ben so trafans q’eu eis m’engan, | ||
| 20 | car dic aiso tan qe vilans: | |
| cals pros me creis si eu mal trai | ||
| per leis, s’il no sapia l’afan? | ||
| no m’es doncs pros e be no·m vai | ||
| 24 | si·m pens qe tan ric joi desir? | |
| Mos volers cans qe·m sal denan, | ||
| me fai creire qe fu[s]tz es pans; | ||
| tan aut m’espeis mon cor car sai | ||
| 28 | q’en fol m’aurei, don faz l’efan: | |
| tot voll cant vei; Respeit segrai: | ||
| Respeitz loncs fai omen perir. | ||
| Sains Julians, con vauc torban! | ||
| 32 | soi serrazis o crestians? | |
| qals es ma leis? non sai! qe jai | ||
| me posca de so q[e·]il deman | ||
| e atrestan tost dieus, si·l plai, | ||
| 36 | co fes vin d’aiga esdevenir. | |
| Pauc soi certans: ves qe·us reblan, | ||
| domna! de vos so molt lo[i]ndans! | ||
| anc no·m destreis amors tan mai, | ||
| 40 | per q’ieu non creiria d’un an | |
| c’aissi·us ames per negun plai, | ||
| si bes no m’en degues venir. | ||
| Astrius e ma chanso vos man; | ||
| 44 | qe dos sautz si rics ar essai: | |
| lo ters aut on plus pot om dir. |
Testo: Luigi Milone, Rialto 16.x.2003.
Ms.: a 198.
Edizioni diplomatiche: a: Edmund Stengel, «Le chansonnier de Bernart Amoros», Revue des langues romanes, 45, 1902, pp. 44-64, 120-151, 211-275, a p. 211; Giulio Bertoni, Il canzoniere provenzale di Bernart Amoros (Sezione Riccardiana), Fribourg 1911, p. 74.
Edizioni critiche: Carl Appel, «Poesies provençales inédites tirées des manuscrits d’Italie», Revue des langues romanes, 40, 1897, pp. 405-426, a p. 414; Walter T. Pattison, The Life and Works of the Troubadour Raimbaut of Orange, Minneapolis 1952, p. 118 (16); Luigi Milone, «Raimbaut d’Aurenga tra fin’amor e no-poder», Romanistische Zeitschrift für Literaturgeschichte, 7, 1983, pp. 1-27, a p. 8; Luigi Milone, El trobar «envers» de Raimbaut d’Aurenga, Barcelona 1998, pp. 99 e 192.
Metrica: a8 b8 c8 a8 c8 d8 (Frank 777a [nota]). Sette coblas unissonans, con rime interne al primo e al terzo verso di ogni cobla, e una tornada di tre versi. Rime: a: (-ans) -an; b: -ans; c: (-éis) -ai; a: -an; c: -ai; d: -ir. Oppure, ed è lo schema utilizzato sia da Appel che da Pattison, considerando confine di verso anche le rime interne: a4 b4 a8 c4 d4 b8 d8 e8 (Frank 454:1). Nel primo schema la rima d (-ir) è estrampa, mentre la rima b (-ans) lo è solo apparentemente, perché riprende la rima interna del verso iniziale: estrampa è invece la rima interna in -éis al terzo verso. Nel secondo schema, oltre alla rima finale e (-ir), è estrampa anche la rima c (-éis).
[LM]