Rialto

389.37

 

Raimbaut d’Aurenga

 

 

 

 

Pos trobars plans    es volguz tan,
fort m’er greu si non son sobrans,
car ben pareis    qi tal[s] mot[z] fai
4 c’anc mais non foron dig cantan,
qe cels c’om tot jorn ditz e brai
sapcha, si·s vol, autra vez dir.
   
Mos ditz es sans    don gap ses dan:
8 per tal joi soi coindes e vans
qe mais val neis    desirs q’ieu n’ai
d’una qe anc no m’ac semblan,
pels sainz c’om qer en Verzelai!
12 d’autre joi c’om puesca jauzir.
   
Son ben aurans,    car per talan
solamen so francs e humans
de dir ves leis    ben ni·m fas gai;
16 qe·m val si per lieis trac mal gran,
si lo mal q’en trac no sap lai?
mi eis voil d’aitan escarnir?
   
Ben so trafans    q’eu eis m’engan,
20 car dic aiso tan qe vilans:
cals pros me creis    si eu mal trai
per leis, s’il no sapia l’afan?
no m’es doncs pros e be no·m vai
24 si·m pens qe tan ric joi desir?
   
Mos volers cans    qe·m sal denan,
me fai creire qe fu[s]tz es pans;
tan aut m’espeis    mon cor car sai
28 q’en fol m’aurei, don faz l’efan:
tot voll cant vei; Respeit segrai:
Respeitz loncs fai omen perir.
   
Sains Julians,    con vauc torban!
32 soi serrazis o crestians?
qals es ma leis?    non sai! qe jai
me posca de so q[e·]il deman
e atrestan tost dieus, si·l plai,
36 co fes vin d’aiga esdevenir.
   
Pauc soi certans:    ves qe·us reblan,
domna! de vos so molt lo[i]ndans!
anc no·m destreis    amors tan mai,
40 per q’ieu non creiria d’un an
c’aissi·us ames per negun plai,
si bes no m’en degues venir.
   
Astrius e ma chanso vos man;
44 qe dos sautz si rics ar essai:
lo ters aut on plus pot om dir.

 

 

 

Testo: Luigi Milone, Rialto 16.x.2003.


Ms.: a 198.

Edizioni diplomatiche: a: Edmund Stengel, «Le chansonnier de Bernart Amoros», Revue des langues romanes, 45, 1902, pp. 44-64, 120-151, 211-275, a p. 211; Giulio Bertoni, Il canzoniere provenzale di Bernart Amoros (Sezione Riccardiana), Fribourg 1911, p. 74.

Edizioni critiche: Carl Appel, «Poesies provençales inédites tirées des manuscrits d’Italie», Revue des langues romanes, 40, 1897, pp. 405-426, a p. 414; Walter T. Pattison, The Life and Works of the Troubadour Raimbaut of Orange, Minneapolis 1952, p. 118 (16); Luigi Milone, «Raimbaut d’Aurenga tra fin’amor e no-poder», Romanistische Zeitschrift für Literaturgeschichte, 7, 1983, pp. 1-27, a p. 8; Luigi Milone, El trobar «envers» de Raimbaut d’Aurenga, Barcelona 1998, pp. 99 e 192.

Metrica: a8 b8 c8 a8 c8 d8 (Frank 777a [nota]). Sette coblas unissonans, con rime interne al primo e al terzo verso di ogni cobla, e una tornada di tre versi. Rime: a: (-ans) -an; b: -ans; c: (-éis) -ai; a: -an; c: -ai; d: -ir. Oppure, ed è lo schema utilizzato sia da Appel che da Pattison, considerando confine di verso anche le rime interne: a4 b4 a8 c4 d4 b8 d8 e8 (Frank 454:1). Nel primo schema la rima d (-ir) è estrampa, mentre la rima b (-ans) lo è solo apparentemente, perché riprende la rima interna del verso iniziale: estrampa è invece la rima interna in -éis al terzo verso. Nel secondo schema, oltre alla rima finale e (-ir), è estrampa anche la rima c (-éis).

[LM]


BdT    Raimbaut d’Aurenga