Rialto

389.7

 

Raimbaut d’Aurenga

 

 

 

 

 

 

A mon vers dirai chanso

 

 

ab leus motz et ab leu so

 

 

et en rima vil e plana,

4

 

puois aissi son encolpatz

 

 

qan fatz avols motz als fatz;

 

 

e dirai so qe·en cossir,

 

 

qui qe·m n’am mais o·m n’azir.

 

 

 

8

 

D’amar tornon en tenso

 

 

cill on anc amors non fo

 

 

plus q’en mi obra vilana,

 

 

e ditz qecs: «ie·n teing los datz

12

 

e·n sai mais que nuills hom natz»;

 

 

per qe·m platz a devezir

 

 

d’aco que a moutz n’aug dir.

 

 

 

 

 

E si torn en ocaizo

16

 

cel dig qe·m fai plus felo,

 

 

no m’o tengatz ad ufana:

 

 

car per trops es autreiatz,

 

 

q’al mais aug dir, e no·m platz,

20

 

que domna se vol aucir

 

 

que ric home deigna auzir.

 

 

 

 

 

Qecs a dreig qe s’arazo,

 

 

mas vers venz qui be·l despo

24

 

et ieu dic paraula sana:

 

 

que mieills deu esser amatz

 

 

rics hom francs et enseignatz,

 

 

qu’il pot pro e bel chausir

28

 

per dompna q’aus precs soffrir.

 

 

 

 

 

Mas dompna c’ama a lairo

 

 

ab semblan de tracio,

 

 

non deu ges esser autana:

32

 

mas en bas luoc s’asolatz,

 

 

si que sia [a]coindatz

 

 

e qe·i puosca endevenir

 

 

la nuoich e·l jorn ses dezir.

 

 

 

36

 

Anc dompna, qui q’en sermo,

 

 

per nuill ric home non fo

 

 

ni tornet de pretz sotana;

    et ieu sai et es vertatz
40   que pros cavalliers privatz
    vist a[i] tals dompnas delir,
    c’om s’en degra sepeillir
     
    E dirai en mais? ieu no,
44   ara en aqesta sazo!
    mas si negus hom si vana
    c’ab me se·n contrast’iratz,
    adoncs n’auziretz viatz
48   tals motz per me ses mentir
    c’om non poiria cobrir.
     
    Dieus retenc lo cel e·l tro
    a sos ops ses compaigno,
52   et es paraula certana
    c’a midonz laisset en patz
    c’aseignoriu vas totz latz,
    qe·l mons totz li deu servir
56   e sos volers obezir.
     
    Ja de mort ni de preiso
    no·m gart Dieus ni gaug no·m do,
    si midonz qe·m te ses cana
60   no val pro mais c’autra assatz,
    segon qu’eu cre, e sapchatz
    que totz hom que la remir
    s’enten en lieis al partir.
     
64   Dompna, ieu vos dei grazir
    so q’ieu sai ben far e dir.
     
    E si·m datz ab lonc desir
    lo ben qe·m degratz offrir.

 

 

 

Testo: Luigi Milone, Rialto 16.x.2003.


Mss.: A 37d (Raembautz daurenga), a 187 (Reambauts daure(n)gua).

Edizioni diplomatiche: A: Wilhelm Grüzmacher, «Berichte an die Gesellschaft für das Studium der neueren Sprachen in Berlin über die in Italien befindlichen provençalischen Liederhandschriften», Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen, 33, 1863, pp. 288-341 e 407-466 , a p. 434; Arthur Pakscher - Cesare De Lollis, «Il canzoniere provenzale A», Studi di filologia romanza, 3, 1891, pp. 1-670, a p. 100. – a: Edmund Stengel, «Le chansonnier de Bernart Amoros», Revue des langues romanes, 45, 1902, pp. 44-64, 120-151, 211-275, a p. 139; Giulio Bertoni, Il canzoniere provenzale di Bernart Amoros (Sezione Riccardiana), Fribourg 1911, p. 71.

Edizioni critiche: Adolf Kolsen, «Altprovenzalisches (Nr. 6-8)», Zeitschrifte für romanische Philologie, 40, 1920, pp. 589-600; Walter T. Pattison, The Life and Works of the Troubadour Raimbaut of Orange, Minneapolis 1952, p. 171 (30); Luigi Milone, El trobar «envers» de Raimbaut d’Aurenga, Barcelona 1998, pp. 45 e 113.

Altra edizione: Costanzo Di Girolamo, I trovatori, Torino 1989, p. 96.

Metrica: a7 a7 b7’ c7 c7 d7 d7 (Frank 200:2). Nove coblas unissonans e due tornadas di due versi; la rima b (-ana) è estrampa.

[LM]


BdT    Raimbaut d’Aurenga