Rialto

421.5a

 

Rigaut de Berbezilh (?)

 

 

 

 

En chantanz ieu plaing e sospir
lo gran dan qa Proenza pres,
qe mortz es lo meiller dels tres
  qel mond poguez nuls hom chauzir.
5 Ailas! Qant ai sovinenza
del pro comte de Provenza
qon era francs e fis e debonaire,
  lo cor mi part, per qieu no·m puesc estraire
non plagna·l mal, qi qe nestia mutz,
10   qa mantener Dieu sera faits escutz.
     
Bel segnor Dieus, per mantenir
los vostres serencontra mes
cels qi seran per forçempres
  del vostre dreg a retenir.
15 Mas era sai, ses faillenza,
pos lo pros coms de Proenza
es mortz, que vos en seretz demandaire:
  pero ben sai que si·l coms visques gaire,
qen breu fora us chascus recrezutz,
20   ab que, segnor, no·l faillis vostraiutz.
     
E doncs qe poiran devenir
cavaller, donnas e borges,
pos mortz es lo pros coms marques?
  Ni lautre com poiran garir?
25 Cab la soa mantenenza
eran tuit cil de Proenza
onratamen en patz e ses mal faire;
  pos li meillor vei qe tornan tuit vaire,
quesser degran contra los malvolgutz,
30   e mantener los meias e·ls menutz.
     
Segner Papa, a vos me gir,
car es caps de trestotz los bes,
que fassatz pregar e preges
  cel quen la crois volc mort suffrir,
35 per nostre tortz a garenza,
qual pro conte de Proenza
fassa perdo e·l metel seu repaire;
  pos nos la tout, cui eren luec de paire.
Ensembre vos con era entenduz
40   contra·ls tirans per gleiza malvolgutz!
     
Gloriosa, plassa·us dauzir

mos prex, per las vostras merces,

si·us platz que·l vostre Fill degnes
  pregar cab si deignacuillir
45 lo pro comte ses bistenza
e que nos don en Proenza
segnor leial, franc e de paz amaire
  e qi am Dieu e gleiza, ses cor vaire,
caissi sera onratz e car tengutz
50   e per los seus e pels autres tenzutz.
     
Aiatz bona sovinenza,
pros contessa de Proenza,
damar, donrar los bos e de ben faire,
  e membre vos del comte vostre paire,
55 e castiatz los granz faitz e·ls menutz
    quan los aures per veritat saubutz.
     
Ben fai cel qi ben comenza,
mas ieu aug dir en Proenza
que bos comenz non pot profechar gaire
60 ses bona fin, queu aug a totz retraire
que bos fagz es per avol fin perdutz
    e per bona lauzatz e car tengutz.

 

 

 

Testo: Bertoni presso Anglade 1920 (Appendice I).


Ms.: a1 426.

Edizioni critiche: Giulio Bertoni, «Un “pianto” inedito per la morte del conte di Provenza (1209)», in Studi letterari e linguistici dedicati a Pio Rajna nel quarantesimo anno del suo insegnamento, Firenze 1911, pp. 593-604; Giulio Bertoni presso Camille Chabaneau - Joseph Anglade, Les chansons du troubadour Rigaut de Barbezieux, Montpellier 1919, p. 88; Giulio Bertoni presso Joseph Anglade, «Les chansons du troubadour Rigaut de Barbezieux», Revue des langues romanes, 60, 1920, pp. 201-310, a p. 286 (Appendice I).

Metrica: a8 b8 b8 a8 c7’c7’ d10’ d10’ e10 e10 (Frank 592:39). Cinque coblas unissonans e due tornadas di sei versi ciascuna; mot-refrain «Pro(v)enza» al sesto verso di ogni strofa (e al secondo delle tornadas).

Note: Compianto funebre (planh) per il conte di Provenza Raimondo Berengario V, morto il 19 agosto 1245 (l’identificazione è dovuta ad Alfred Jeanroy, «Sur quelques textes provençaux récemment publiés», Romania, 41, 1912, pp. 108-113). – Dopo aver esaminato il sistema attributivo dell’unico ms. latore (a + a1), Alberto Varvaro ha emesso il pertinente giudizio che la poesia «è di fatto e di diritto anonima» (Rigaut de Berbezilh, Liriche, a cura di Alberto Varvaro, Bari 1960, pp. 265-267). Anche secondo Mauro Braccini «è facile pensare a una attrazione verso il nucleo più cospicuo di elementi contigui già adespoti o sotto altro nome nell’antigrafo» (Rigaut de Barbezieux, Le canzoni. Testi e commento, a cura di Mario Braccini, Firenze 1960, p. 8).

[fc]


BdT    Rigaut de Berbezilh