421.8 |
Rigaut de Berbezilh (?)
|
||
Pois q’en midonsz es tan d’onor e sen |
||
– caps e fis es de presz e de valors –, |
||
be degra haver temench’e paors |
||
de faillir ne dir cho qe no foss gen. |
||
5 |
Mais ieu per aicho de re non m’esmai, |
|
ansz·s taing q’ieu sia adess plus fis e gai, |
||
q’insz en mo cor hai tals esseinhamentz |
||
qi·m ve vas lei, on es prez e ioventz, |
||
perq’ieu no puosc ges nuilla re faillir. |
||
10 |
Be dei haver bon cor e fi talen, |
|
pois mon Treszor m’esseinha ez Amors. |
||
Ia dansz no·m po tener losengadors |
||
de lei no diga cho q’er avenen. |
||
Tan m’abellis midonz e tan mi plai |
||
15 |
sa benenancha q’es, aicho sapchai, |
|
de totas soberaina e plasentz; |
||
ez am trop mais sos dolz captenementz |
||
de nuilla autra qi·m poges enriqir. |
||
Valentz domna de grantz esseignhamen, |
||
20 |
cui Dieus ha datz tan gratz e tant honors |
|
qe de sa man no fesz tan grantz luszors, |
||
– luna ne sol no par tan resplanden –, |
||
qan meillz es scurs, plus clar q’al tenps de mai |
||
resplend on es, qan par lo sol ne·l rai; |
||
25 |
ieu clam merce midon tan dolchamentz |
|
de mo maltraich aissi del grantz tormentz |
||
q’ieu hai soffert per lei, cui tan deszir. |
||
Ar sai eu be qe dit ai faillimen, |
||
qar no·l pessei qan diss tan grantz folors. |
||
30 |
A lei mi ren merce per sas dolchors, |
|
q’ades de cel q’ieu dis ieu me repen. |
||
No voill ia dir q’ar ieu per lei mal trai, |
||
ansz creis adess lo grantz deszirs q’ieu hai |
||
de lei onrar, qe totz mos pessamentz |
||
35 |
i ai mes; ia n’er de cho faillimentz |
|
qe·m retraia d’amar lei e servir. |
||
Meillz de domna, tan vos am finamen |
||
no·m puosc astrair de dir vostras lauszors. |
||
Be sai qe trop plus senatz lauszadors |
||
40 |
no poirian retrair tot eissamen |
|
lo presz e·l sen e·l gai solasz qe·m fai |
||
amar; e ia da lei no·m partrai |
||
mentre qe viu: serai so bevolentz |
||
e totz aclis aissi enteiramentz |
||
45 |
per la meillor q’el mond poges chiausir. |
|
Ves tramontana va tost e corren |
||
a mon Treszaur e di, se no·m secors, |
||
dan cobrara del sieu fis amadors, |
||
e se lui perd no i er pros de nien, |
||
50 |
ansz li er dansz, qan sos amicx deschai. |
|
Merce li clam tan mais q’ieu dir no·l sai. |
||
Dieus, qant veirai son bel cors tan iausentz? |
||
Q’ieu tan deszir con lei star solamentz, |
||
tan q’ieu en ver no·l sai retrair ne dir. |
||
55 |
Midonsz sa be mo cor senes qerer: |
|
tan ha de sen e tan es conoissentz |
||
q’en lei es totz lo maltraig e·l garir. |
Testo: Varvaro 1960 (D. IV). – Rialto 5.v.2004.
Ms.: L 41r.
Edizioni: Camille Chabaneau - Joseph Anglade, Les chansons du troubadour Rigaut de Barbezieux, Montpellier 1919, p. 79 (cf. Joseph Anglade, «Les chansons du troubadour Rigaut de Barbezieux», Revue des langues romanes, 60, 1920, pp. 201-310, a p. 277); Rigaut de Berbezilh, Liriche, a cura di Alberto Varvaro, Bari 1960, p. 239 (D. IV).
Metrica: a10 b10 b10 a10 c10 c10 d10 d10 e10 (Frank 589:2). Sei coblas unissonans e una tornada di tre versi.
Nota: L’attribuzione a «Richaut de Berbezil» del correttore di L, probabilmente indotta dal senhal «Meillz de domna» 37, è stata respinta sia da Varvaro, pp. 239-240, che da Mauro Braccini (Rigaut de Barbezieux, Le canzoni. Testi e commento, a cura di M. B., Firenze 1960, p. 8), sulla base di solidi argomenti linguistici. La canzone sarebbe opera di un «ignoto autore, assai probabilmente dell’Italia settentrionale» (Varvaro, p. 240).
[fc]