|
|
Ricau
de Tarascon · Cabrit
|
|
|
Cabrit, al mieu vejaire,
|
|
|
vos fatz ves mi
|
|
|
que fals e que bauzaire,
|
4
|
|
segon qu’hom di.
|
|
|
Tro que mon cor n’esclaire
|
|
|
non aures fi
|
|
|
d’uells o de lenga traire.
|
8
|
|
Ar vos desfi
|
|
|
et er greu s’ieu piegz no·us adesc
|
|
|
que vos mi: e d’aital no·us mesc!
|
|
|
E totz jorns trobaretz mi fresc
|
12
|
|
al vostre dan, on qu’an ni tresc.
|
|
|
|
|
|
Pus en Ricau m’apella
|
|
|
qu’ieu fall ves lui,
|
|
|
l’esdig, na Peironella,
|
16
|
|
farai ses brui.
|
|
|
Fassa·m bon’escudella:
|
|
|
s’ieu dejus suy
|
|
|
e s’ieu sotz la maissella
|
20
|
|
ben non l’estui,
|
|
|
autr’assag farai bel e bon.
|
|
|
Fassa·m raustir un gras capon:
|
|
|
s’ieu no·l mange ses companhon,
|
24
|
|
vas lui ai faita trassion.
|
|
|
|
|
|
Cabrit, en joglaria
|
|
|
vei que tornatz
|
|
|
l’enjan e la bauzia
|
28
|
|
que vas mi fatz;
|
|
|
e non es cortezia,
|
|
|
que que·us digatz.
|
|
|
Qui·us repta de bauzia,
|
32
|
|
vos en chantatz;
|
|
|
mas anatz pojar en destrier,
|
|
|
armatz a lei de cavallier,
|
|
|
et er greu, s’ieu tal colp no·us fier
|
36
|
|
que·us farai dir so que·us enquier.
|
|
|
|
|
|
Ricau, ja per batalla
|
|
|
no m’esdirai,
|
|
|
ni ja agurs de gralla
|
40
|
|
non gardarai,
|
|
|
qu’om sans o ten a falla,
|
|
|
segon qu’ieu sai;
|
|
|
mas esdig ses baralla
|
44
|
|
vos en farai.
|
|
|
Fatz m’adur’un bel caval bag,
|
|
|
autre ros, doloiros, mal fag:
|
|
|
si·l bag lais e del ros m’empag,
|
48
|
|
saber poiretz qu’ie·us ai forfag.
|
|
|
|
|
|
Cabrit, el poder n’Eudiart
|
|
|
vos n’apell: no·us vei tan gallart
|
|
|
que vas mi etz de pejor art
|
52
|
|
no fon ves n’Ezengrin Rainart?
|
|
|
|
|
|
Ricau, no tengas ad erguell
|
|
|
s’ieu vostra batalla non vuell;
|
|
|
mas s’ab vostra dona·m despuell,
|
56
|
|
penhoratz n’en Pons de Capduell!
|
Testo: Guida
1989. – Rialto 24.iii.2003.
Mss.: C 387, D 200, E 219, I 154, K 140.
Edizioni
critiche: Adolf Kolsen, Dichtungen der Trobadors, Halle 1916-1919, pp.
209-210; Saverio Guida, «La tenzone fra Ricau de Tarascon e “Cabrit”», Miscellanea di studi in onore di Aurelio Roncaglia a
cinquant’anni dalla sua laurea, Modena 1989, pp. 637-661, a p. 650. Metrica:
a6’ b4 a6’ b4 a6’ b4 a6’ b4 c8 c8 c8 c8 (Frank 245:1). Quattro coblas singulars di dodici versi ciascuna più due
tornadas di quattro ottonari. Lo schema è stato giudicato
«as a species of exception» da P. Hagan (The Medieval Provençal Tenson: Contribution to the Study of the Dialogue
Genre, Yale University, Ph.D. dissertation, 1975, p. 104).
Nota:
Cabrit è da identificare con Gui de Cavaillon e la tenzone è databile
intorno al 1215-16. Vedi la Premessa.
[SG]
Premessa
BdT
Ricau
de Tarascon
Cabrit
|