Rialto

558.4

 

   

Raimon de Cornet

 

 

 

 

   

I.

   

Anc no cugie vezer

   

del noble rey franses

   

que·l passatge promes

4  

no volgues optener,

   

mas aras veg az uelh

   

que ses dreg, per orguelh,

   

l’es mudatz sos talens,

8  

que no·y val sagramens,

   

ni fes de cavalier,

   

ni de rey vertadier,

   

que tot certas o franh.

12  

Per que la gens se planh

   

quar el no vol passar

   

la mort de Dieu venjar,

   

si cum fora razos

16  

si franx e leyals fos.

   

 

   

II.

   

Tan cobes es d’aver

   

nostre reys malapres

   

que leyaltatz ni fes

20  

no pot en el caber.

   

Ges no vey son capduelh

   

franc ni leyal cum suelh,

   

don soy fels e dolens,

24  

quar may pilha fortmens

   

que no fan renoyer.

   

Passatge fay costier,

   

lo qual tenh per estranh,

28  

quar ab lo rey que·l tanh

   

d’Anglaterra vol far

   

guerra, ses dreg gardar,

   

e·ls payas orgolhos

32  

layssa viure joyos.

   

 

   

III.

   

Lo reys feyra dever

   

si layshes los angles

   

e passes als turques,

36  

don pogra may valer.

   

Regarde be son fuelh

   

del tezaur que recuelh

   

si·l despen sanctamens,

40  

que·ls a[n]gles veramens

   

no·l fan mal destorbier.

   

Ja de rey trafeguier,

   

cuy bos volers sofranh,

44  

no poyra far gazanh

   

Santa Gleyza, so·m par,

   

e si·l papa·l vol dar

   

descimas o grans dos,

48  

paux er lo gazerdos.

   

 

   

IV.

   

Reys que no vol plazer

   

als sieus humils sosmes,

   

so·m par, fora merses

52  

que n’agues malsaber,

   

quar d’avol fruytier cuelh

   

fruyta d’avol escuelh

   

sel que rauba sas gens.

56  

Mas qui·l mostres las dens

   

a for de mal lebrier,

   

preyra ne castiguier

   

mot leu d’aquel reganh,

60  

si qu’om n’agra cumpanh

   

si l’auzes contrastar.

   

D’aysso no cal parlar,

   

qu’el nos er orgolhos

64  

quar n[os ve] temoros.

   

 

   

V.

   

Dessay vol remaner

   

cassan lo rey franses

   

e requier nostres bes

68  

als payas conquer[er].

   

De luy parlar me duelh

   

e quar yeu no m’en tuelh

   

soy de gaugz no calens,

72  

mas leyals pessamens

   

d’aysso me fay parlier,

   

quar el la crotz no quier,

   

cum ligem de Galvanh,

76  

que trobava refranh

   

el san grazal sercar,

   

mas el vol may pessar

   

cum tenga los baros

80  

a Paris bezonhos.

   

 

   

VI.

   

Tot jorn vol decazer

   

comtes, dux e marque[s],

   

vilas, clers e borgues

84  

lo reys ab son poder.

   

Massa nos dezacuelh,

   

mays qu’ieu dire no vuelh,

   

ab d’autres falhimens,

88  

mas pauzar s’a lo vens

   

del sieu fag esquerrier

   

e prendra ne loguier

   

de Dieu, mas no say quanh.

92  

El vol, so·m cug, el banh

   

de cobeytat negar

   

e vol dezeretar

   

humils crestias bos

96  

mays que pay[a]s felos.

   

 

   

VII.

   

Del rey mot sobransier,

   

de coratge leugier,

   

temi fort que·ns gavanh,

100  

quar el nos ven estanh

   

per fin argen mot car.

   

E volgra li pregar

   

que s’emendes vas nos,

104  

mentre n’es poderos.

 

 

English translation [LP]

I. I never thought to see the noble king of France unwilling to carry out the promised crusade, but now I see with my own eyes that contrary to right, out of pride, he has changed his intention, so that neither oath, nor the faith of a knight or a true king is of any use, since in reality he breaks all of it. So the people complain since he does not wish go on crusade to avenge God’s death, as would be right were he noble and loyal.
II. Our boorish king is so greedy for riches that neither loyalty nor faith can be found in him. I do not see his leadership as noble or loyal, as it used to be; this makes me angry and sad, for he pillages more determinedly than usurers. He perverts the crusade (also: he leaves the crusade aside), which seems strange to me, because he wants to wage war illegally against his kinsman the king of England, and he leaves the arrogant pagans to live in happiness.
III. The king would do his duty if he left the English and went overseas to the Turks, which would bring him greater worth. Let him take a good look at his register of the treasure he is gathering, to see if he is spending it in a pious way, for the English are not really giving him serious trouble. It appears to me that the Holy Church cannot profit from a crooked king who lacks right intention, and if the pope wants to give him tithes or great donations, the reward will be minimal.
IV. It would be right for king who does not wish to please his humble subjects, in my opinion, to be faced with discontent, for a man who robs his people picks a rotten fruit from a rotten tree. But if anyone bared his teeth at him like a bad greyhound, he would be very quickly punished for snarling, so that he would find no companion if he dared to confront him. There is no point in speaking of this: he will be arrogant towards us, for he sees us as fearful.
V. The French king wants to stay here hunting, yet requisitions our goods for conquering the pagans. It grieves me to speak of him, but as I cannot refrain from doing so I neglect my own happiness. Yet loyal thoughts about the matter make me speak out, because he is not seeking the cross, as we read about Gawain who found consolation in seeking the holy grail, but prefers to think about keeping the barons in Paris in poverty.
VI. Through his power the king is always seeking to dispossess the counts, dukes and marquises, peasants, clergy and burghers. He wrongs us greatly, more than I wish to say, with other misdeeds; but the wind of his treachery will die down and God will take payment (vengeance) for it, though I know not when. In my opinion he wants to drown in the bath of greed and wants to disinherit good humble Christians more than treacherous pagans.
VII. I am most fearful that the overweening, superficial king is ruining us, for he is selling us tin as if it were most precious refined silver. And I should like to beg him to amend his behaviour towards us while he is still capable of doing so.

 

Italian translation [lb]

I. Non avrei mai pensato di vedere il nobile re di Francia non voler fare la crociata promessa, ma ora vedo con i miei occhi che senza ragioni, per orgoglio, ha cambiato idea, cosicché non hanno (alcun) valore né il giuramento né la lealtà di un cavaliere e di un vero re, dal momento che davvero egli infrange tutto. Perciò la gente protesta perché egli non vuole andare in crociata a vendicare la morte di Dio, come sarebbe giusto se fosse nobile e leale.
II. Il nostro re indegno è così avido di ricchezza che in lui non c’è spazio per la lealtà né per la fede. La sua autorità non mi pare nobile e leale com’era un tempo e questo mi rende triste e dolente, perché [ci] taglieggia peggio degli usurai. Egli svilisce lo scopo della crociata (anche: accantona la crociata) e questo mi sembra orribile, perché senza rispettare il diritto vuole fare la guerra contro il re d’Inghilterra suo parente, e lascia vivere felici e contenti i pagani arroganti.
III. Il re farebbe il suo dovere se lasciasse in pace gli inglesi e attaccasse i turchi oltremare, perché questo potrebbe dargli più prestigio. Guardi bene il registro del tesoro che sta ammassando, per vedere se lo sta spendendo in modo pio, perché gli inglesi in realtà non gli danno alcun fastidio. Mi sembra che la Santa Chiesa non abbia nulla da guadagnare da un re corrotto, privo di buona volontà, e se il papa vuole dargli decime o grandi doni avrà poco da guadagnarci.
IV. A mio parere, un re che non vuole compiacere i suoi umili sudditi dovrebbe giustamente suscitare disapprovazione, perché un uomo che ruba al suo popolo sceglie un frutto marcio da un albero marcio. Ma se qualcuno gli mostrasse i denti come un levriero rabbioso, sarebbe subito punito per il suo ringhiare, e così nessuno troverebbe compagnia se osasse affrontarlo. Ma è inutile parlare di questo: egli sarà (sempre) arrogante verso di noi finché ci vedrà pavidi.
V. Il re francese vuole rimanere a cacciare qui, ma requisisce i nostri beni per combattere i pagani. Mi fa male parlare di lui, ma siccome non posso trattenermi dal farlo, rinuncio alla felicità. E i (miei) pensieri leali mi spingono a parlarne, perché non sta cercando la croce, come si legge di Galvano che ha trovato conforto nella ricerca del Sacro Graal, ma preferisce invece pensare a mantenere i nobili di Parigi nella miseria.
VI. Con il suo potere il re cerca sempre di sottrarre beni a conti, duchi e marchesi, contadini, chierici e borghesi. Egli ci provoca un gran danno, più di quanto vorrei dire, con altre malefatte; ma il vento del suo tradimento si placherà e Dio otterrà il suo prezzo (la sua vendetta), anche se non so quando. Mi sembra che desideri annegare nella vasca dell’avidità e voglia diseredare i poveri buoni cristiani più che i perfidi pagani.
VII. Ho molta paura che questo re arrogante e frivolo ci stia rovinando, perché ci vende lo stagno come se fosse l’argento più puro e prezioso. E vorrei pregarlo di cambiare la sua condotta verso di noi, finché è ancora in tempo.

 

Catalan translation [MN]

I. Mai no hagués pensat veure que el noble rei francès no volgués dur a terme la croada promesa, però ara veig clarament que, sense tenir-hi dret i per orgull, li ha canviat la intenció, de manera que ja no val ni sagrament, ni fe de cavaller ni de rei vertader, perquè en realitat tot ho incompleix. Per això la gent es plany, ja que ell no vol fer una croada per venjar la mort de Déu, com seria just si fos franc i lleial.
II. El nostre rei grosser és tan cobejós de riquesa que en ell no hi tenen cabuda ni la fe ni la lleialtat. No veig el seu comanament gens franc ni lleial com solia, per la qual cosa sento dolor i tristesa, car pilla amb més força que no fan els usurers. Desvia l’objectiu de la seva croada [o també: deixa la seva croada de costat], cosa que em sembla estranya, perquè sense ajustar-se a la llei vol fer la guerra contra el rei d’Anglaterra, que li és parent, i deixa que els pagans orgullosos visquin alegres.
III. El rei compliria amb el seu deure si deixés els anglesos i ataqués els turcs, perquè hi podria guanyar en valor. Que miri bé el registre del seu tresor si el gasta santament, que els anglesos en realitat no el destorben tant. D’un rei trampós, del qual s’allunya la bona intenció, crec que la Santa Església ja no en podrà treure profit, i si el papa li vol donar delmes o grans dons, n’obtindrà una recompensa ben minsa.
IV. Un rei que no vol plaure als seus humils súbdits crec que fóra bo que n’obtingués descontentament, ja que aquell que roba la seva gent cull fruita de mala llei del fruiter equivocat. Però si algú li ensenyés les dents a mode de mal llebrer, ràpidament seria castigat d’aquest regany, de manera que no trobaria cap company que gosés enfrontar-s’hi. No cal parlar d’això, que ell se’ns mostrarà arrogant si ens veu temorosos.
V. El rei francès vol quedar-se aquí caçant, però reclama els nostres béns per anar a conquerir els pagans. Em dol parlar d’ell, però com que no me’n puc estar no n’estic gens content, però el lleial pensament em fa parlar d’això, perquè ell no cerca la creu, com llegim de Galvany que trobava consol en cercar el sant Grial, sinó que prefereix pensar com tenir els barons a París en la misèria.
VI. El rei, amb el seu poder, sempre vol desposseir els comtes, els ducs i els marquesos, els vilans, els clergues i els burgesos. Ens falla massa, i amb més faltes que ja no vull dir, però s’acabarà calmant el vent de la seva traïció i de Déu tindrà la seva venjança, però no sé quan. Ell vol, em penso, ofegar-se al bany de la cobejança i vol desheretar els bons cristians humils, més que no pas els pagans traïdors.
VII. Tinc molta por que aquest rei tan altiu i de cor lleuger ens arruïni perquè ens ven molt car l’estany com si fos argent fi. I li voldria pregar que corregeixi el seu tracte cap a nosaltres, mentre encara hi sigui a temps.

 

 

 

Text: Marina Navàs, Rialto 25.vii.2016.


Ms.: t2 44r (p. 123) (Cirventes).

Critical edition: Jean-Baptiste Noulet, Camille Chabaneau, Deux ms. provençaux du XIVe siècle contenant des poésies de Raimon de Cornet, de Peire Ladils et d’autres poètes de l’École Toulousaine, Montpelier-Paris 1888 (Genève-Marseille 1973), pp. 137-140, n. B, VI.

Other editions: Jean-Baptiste Noulet, «Recherches sur l’état des lettres romanes, dans le Midi de la France, au XIVe siècle, suivies d’un choix de poésies inédites de cette époque», Mémoires de l’Académie royale (impériale, nationale) des sciences, inscripctions et belles-lettres de Toulouse, 5, 1860, pp. 1-48, on pp. 25-28; René Nelli, Écrivains anticonformistes du moyen-âge occitan, 2 voll., Paris 1977, vol. II, p. 356.

Versification: 6a 6b 6b 6a 6c 6c 6d 6d 6e 6e 6f 6f 6g 6g 6h 6h (Frank 600:n.); -er, -es, -uelh, -ens, -ier, -anh, -ar, -os; six coblas desguizadas unissonans of 16 6-syllable lines and one 8-line tornada. The piece is a contrafactum of Raimbaut de Vaqueiras’s Ja no cugie vezer (BdT 392.20): the first line is a direct imitation and uses the same rhymes. The only extant MS presents the present poem as formed by coblas of 9 lines with internal rhyme [12 (=6+6) 12 6 12 12 12 12 12 6]. Nevetheless, we propose an hexasyllabical arrangement, following Noulet-Chabaneau, also in accordance with editions of Raimbaut de Vaqueiras.

Notes: The sirventes was written after the summer of 1336, when king Philip VI of France moved his fleet from Marseille to the Channel, in preparation for the Hundred Years War, and abandoned definitively his croisade project. Jeanroy (Alfred Jeanroy, La Poésie lyrique des troubadours, 2 voll., Toulouse-Paris 1934, vol. II, pp. 211 and 320) dates it to 1332 and Olivella (Pilar Olivella Madrid, «Raimon de Cornet, una mostra de poesia tolosana a Catalunya», Toulouse à la croisée des cultures. Actes du Ve Congres International de l’AEIO, ed. Jacques Gourc et François Pic, 2 voll., Pau 1998, vol. I, pp. 167-174, on p. 170) to 1336-37, while Noulet-Chabaneau proposed 1336. The moderate enthusiasm of the sirventesPer tot lo mon” (BPP 558.31) has here turned into blatant disappointment over, and indignation against, the king of France. – Line 17: costier ‘qui passe à côté: faux’ (PD); see also Levy’s comments in PSW, I, 390, 2. – Lines 17-20: compare the attack against Philip Augustus in Peire Vidal’s Per pauc de chanter (BdT 364.35), 17-24: «E mou de Fransa totz l’esglais, / d’els qui solon esser melhor, / que·l reis non es fis ni verais / vas pretz ni vas Nostre Senhor. / Que·l Sepulcr’a dezamparat / e compr’e vent e fai mercat / atressi cum sers o borzes: / per que son aunit siei Frances» (Peire Vidal, Poesie, ed. d’Arco Silvio Avalle, 2 voll. Milano-Napoli 1960, vol. I, p. 66). – Line 25: fuelh literally ‘register, account’, but probably meaning ‘conscience’ (‘let him examine his conscience’), cf. PSW, III, 522, 2.– Lines 42-48: Philip intended to use the crusade tithe in his campaign against Edward, but Benedict XII explicitly rejected this purpose in 1337, see Jules Viard, «Les projets de croisade de Philippe VI de Valois», Bibliothèque de l’École des Chartes, 97, 1936, pp. 305-316, on. p. 316, note 4. – Line 60: This would appear to offer a rare case of ne < nen < non. Jensen observes that this «occurs with some frequency in Girart de Roussillon, but is extremely rare outside of this text» (Frede Jensen, The Syntax of Medieval Occitan, Tübingen 1986, § 898). There may be in cumpanh a simple scribal error for cumplanh (literally ‘so that he would receive a complaint from him’). – Line 64: the emendation n[os ve] was proposed by Noulet-Chabaneau. – Line 68: the ms. has conquer which renders the line hypometric, but it is simple to correct. – Line 75: Compare Las Leys d’Amors, ed. Joseph Anglade, 4 voll., Toulouse 1920, vol. I, p. 12: «Quar novas escrichas en comtans can que sian noblas e bonas, ayssi col romans del sant Grazal».

[MN, LP, lb]


BdT    Raimon de Cornet

Songs referring to the crusades