Rialto

401.5

 

 

 

Raimon Gaucelm de Beziers

 

 

 

 

 

 

Dieus m’a dada febre tersana dobla

 

 

que vol que ieu sia d’Elh remembratz.

 

 

E pus que·l plai, en la primeira cobla

4

 

li pregarai que·m perdo mos peccatz,

 

 

e que·m do la sia bevolensa,

 

 

e que·m garde de far falhensa

 

 

et a la fi, m’arma de marrimen,

8

 

qu’en negun loc non sufieira turmen.

 

 

 

 

 

D’aisso prec Dieus senes voluntat dobla.

 

 

Qu’ar be·u deg far: tan fort sui turmentatz

 

 

que no mi val tenso, dansa, ni cobla,

12

 

qu’a pauc no m’es aquest mon oblidatz.

 

 

Mar Jhezu Crist me fa suffrensa

 

 

per tal qu’aja d’El sovinensa,

 

 

e per amor qu’aja remembramen

16

 

si anc lunh temps fi negun fallimen.

 

 

 

 

 

Quascun jorn vei que aquest segle dobla

 

 

e malvestatz, en tortz et en foldatz,

 

 

que quascus homs vol de Dieu far sa cobla,

20

 

e sos esquerns e sos malvais dechatz.

 

 

E non an de re conoissensa

 

 

ni lur fa nulla res temensa

 

 

ans se tenon tot quant es a nien

24

 

sol que ajon d’aver abastamen.

 

 

 

 

 

Et es mout folhs qui sa paraula dobla

 

 

encontra Dieu, e mot malazuratz,

 

 

quar selh que·u fa n’auzira mala cobla

28

 

per Jhezu Crist! lo jorn quez er jutjatz,

 

 

quar Dieus li dira ses fallensa:

 

 

«Tu iest vengutz en dechazensa

 

 

qu’ades iras el fuoc d’ifern arden,

32

 

on ja de mal non auras guerimen!».

 

 

 

 

 

Bel Senher Dieus, ta fort ma lengua·s dobla

 

 

qu’om no m’enten, tan sui afrevolatz.

 

 

Don prec a vos qu’entendatz esta cobla:

36

 

si anc falhi, prec vos, merce m’ajatz!

 

 

Merce nais en vos e·i comensa,

 

 

de merce etz frugz e semensa,

 

 

per que merce vos queri humilmen.

40

 

Doncx ajatz la·m, francx reis omnipoten!

 

 

 

 

 

Jhezu Crist, vostra bevolensa

 

 

me datz, si·us platz, que tant m’agensa

 

 

que tot quant es als teni a nien.

44

 

E deg o far, tals ert sertanamen.

 

 

 

Testo: Radaelli 1997 (II). – Rialto 10.xii.2005.


Ms.: C 333v.

Edizioni critiche: Gabriel Azaïs, Les troubadours de Béziers, Béziers 1869, III, p. 14; Anna Radaelli, Raimon Gaucelm de Béziers. Poesie, Firenze 1997, p. 112.

Altre edizioni: François Just-Marie Raynouard, Choix de poésies originales des troubadours, 6 voll., Paris 1816-1821, vol. V, p. 430; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846-1853, vol. III, p. 162, (solo la I cobla); Francisco J. Oroz Arizcuren, La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua, Pamplona 1972, p. 404.

Metrica: a10’ b10 a10’ b10 c8’ c8’ d10 d10 (Frank: 382:68). Canzone religiosa di cinque coblas unissonans di otto versi e una tornada di quattro versi. Mots refranhs dobla : cobla ai versi 1 e 3 di ogni strofa.

Nota: Secondo l’intitolazione trascritta nel manoscritto C, questo sirventese d’ispirazione religiosa (definito cobla dal rubricatore) fu composto in occasione di una particolare condizione del poeta: «So son coblas que fes .R. Gaucelm quan fo mal[a]utes». Questo ha fatto pensare al primo editore, Azaïs, che potesse trattarsi di una sorta di canto d’addio all’approssimarsi della morte, che gli autori dell’Histoire Littéraire de la France fanno risalire al 1285. Il testo tuttavia non offre alcun appiglio per una qualsiasi datazione. Uno stato di inquietudine psicologica e spirituale, determinato dalla febre tersana dobla, ispira dunque questo secondo canto di pentimento che presenta un’impostazione parallela al primo (A Dieu done m’arma de bon’amor, BdT 401.2), sorta di quaresimale con i consueti motivi della preghiera per il perdono dei peccati e dell’invocazione a Dio; della lamentazione sulla decadenza dei costumi e la degenerazione dei valori etici. Precipuo delle canzoni di ispirazione religiosa e morale di Raimon Gaucelm è dunque un tono severamente predicatorio, che egli assume facendo copioso ricorso all’immaginario escatologico reperibile nei passi scritturali, e alla tradizione vetero-testamentaria dei Salmi penitenziali.

[sr]


BdT    Raimon Gaucelm de Beziers