Rialto

411.2

 

   

Raimon Vidal (?)

 

 

 

 

    I.
    Belh m’es quan l’erba reverdis
    e·lh vergier son vestit de flors
    e la fontaina s’esclarzis
    e·lh ram son vermelh de colors:
5   ladoncx m’es pres novels talans
    cum si’ amoros e prezans,
    l’estiu e l’ivern atressi.
     
    II.
    Tan suy enves ma dona fis
    quar fina la trobei, senhors;
10   mas ara falh, si·m brunezis,
    per qu’ieu m’en vau mudan alhors,
    e suy me partitz dels engans
    per autr’amor cui sui comans,
    per cuy totz mos cors chanta e ri.
     
    III.
15   Aquest’amors m’alegrezis
    e·m dona joy e·m tolh dolors,
    e·m reviu e·m rejovenis,
    e·m reconta manhtas valors:
    sesta m’es conortz et enans,
20   e·m restaura perdas e dans
    quant yeu la vey et elha mi.
     
    IV.
    Enans fuy sieus qu’eu anc la vis,
    e·lh portey en mon cor honors;
    mas quan la vey, totz m’esbays,
25   que·l joy m’en tolh pura paors,
    e remanh en aital duptans,
    quar no·lh puesc esser gen parlans
    d’aquo que pes ni·l cor me di.
     
    V.
    Al comjat cugey·s repentis,
30   quar mos digz no l’ay faitz gensors:
    mar, quar no puesc, m’en penedis,
    e prenc lo pas e lays lo cors,
    e vauc cum folla res pensans,
    las vias e·ls camps traversans
35   de say en lay, tot enaissi.
     
    VI.
    Que·m val, pus elha no·m grazis,
    digz o faitz, o sens o follors,
    o qualsque res no m’esclarzis
    per qu’ieu no fos en tals errors?
40   Lonc temps n’ay estat fadians;
    e s’elha·s vol, fassa·s enans,
    qu’en la soa merce m’en fi.
     
    VII.
    C’al plazer midons me suy mis,
    per so quar en lieys es m’amors;
45   e pus elha m’a tot conquis
    be·m degra far semblans melhors.
    Pus sos pretz es ricx e grans,
    hom non sia meravellans
    s’ieu sui totz sieus, lay o aissi.
     
    VIII.
50   Pus sos pretz es ricx e montans,
    hom non sia meravellans
    s’ieu sui totz sieus, lay o aissi.

 

 

 

I. 2 e·lh vergier son vestit] els vergiers son vestitz E    4 e·lh ram son vermelh] els rams son vermeils E    6 cum] queu E    7 ivern] yverns C, iver E

II. 8 fis] fis amis E    9 quar] que E    10 ara] a mi E    12 me manca in E    13 per autr’amor cui sui comans] per un’autr’amor cui sui amans E

III. 15 amors] amor

IV. 24 manca in E    26 remanh] rema C, remanc E    27 no·lh puesc] no puesc C, no ill puesc E    28 que] qu’ieu   

V. 29 cugey·s repentis] pensei sen pentis E    30 no l’ay] non a E    31 mar] mas E    33 vauc] vau E; pensans] pensan E    34 e·ls camps traversans] el camp atraversans C, els cams traversan E

VI. 38 m’esclarzis] me servis E    41 e s’elha·s vol, fassa·s enans] e serai si las vol truans E

VII. 43 mis] mes C    47 pus sos pretz es ricx e grans] quel ben de lies es ricx e grans E    49 o] et E

VIII. 50-52 mancano in E

 

 

Testo: Scarpati 2013. – Rialto 10.x.2013.


Mss.: C 341r, E 70.

Edizioni critiche: Carl Appel, Provenzalische Inedita aus Pariser Handschriften, Leipzig 1890, p. 294; Jean Mouzat, Le troubadour Arnaut de Tintinhac, Tulle 1956, p. 30; Giuseppe Tavani, Raimon Vidal.Il “Castia-Gilos” e i testi lirici, Milano-Trento 1999, p. 133; Giuseppe Tavani, Restauri testuali, Roma 2001, p. 161; Oriana Scarpati, Rialto 10.x.2013.

Metrica: a8 b8 a8 b8 c8 c8 d8. Sette coblas unissonans di sette versi e una tornada di tre versi. Rima equivoca ai vv. 3 e 38.

Nota: Il componimento è attribuito da C a Raimon Vidal e da E ad Arnaut de Tintinhac. Si rimanda a Tavani, Restauri, che propende per l’assegnazione del testo al trovatore di Besalù, per uno status quaestionis sui problemi attributivi di questa canzone (ma si veda anche Saverio Guida, «Il Limosino di Briva», Cultura neolatina, 57, 1997, pp. 167-197 che, come l’editore Mouzat, assegna la paternità ad Arnaut de Tintinhac).

[OS]


BdT    Raimon Vidal

Canzoni di disamore