Vidas del ms. B

 

 

 

 

Peire d’Alvernge

 

1 Peire d’Alvernge si fo de l’evescat de Clarmon. 2 Savis hom fo e ben letratz, e fo fills d’un borzes. 3 Bels et avinens fo de la persona. 4 E trobet ben e cantet ben, e fo lo primiers bons trobaire que fo outra mon et aqel qui fetz los meillors sons de vers que anc fosso faich, el vers que ditz: Deiosta·ls breus iorns e·ls loncs sers, qan la blanca aura brunezis. 5 Cansson non fez neguna que non era adoncs neguns chantars apellatz canssons, mas vers. 6 Mout fo honratz e grazitz per totz los valens homes e per totz los valens barons e per totas las valens dompnas que adoncs eran, et era tengutz per lo meillor trobador del mon entro qe venc Girautz de Borneill. 7 Mout se lauzava en sos chantars e blasmava los autres trobadors, si q’el dis de si: «Peire d’Arvernge a tal votz q’el chanta de sobre e de sotz, ab q’un pauc esclarzis sos motz, e·il so sunt doutz e plazen; e pois es maestre de totz». 8 Longamen estet e visqet el mon ab la bona gen, segon qe·m dis lo Dalfins d’Alvernge, en cui terra el nasqet. 9 E pois et el fetz penedenssa.

 

 

 

Testo: Ornella Damiano, Rialto 15.iv.2005.


Ms.: B 33r.

Note:  1 fo AEIKN2] om. B.

[OD]


Vidas di B    Vidas