Vidas del ms. B

 

 

 

 

Perdigon

 

1 Perdigons si fo ioglars e saup trobar e viular. 2 E fo de l’evescat de Gavaudan, d’un castel que a nom Lesperon. 3 E fo fills d’un paubre pescador. 4 E per son sen e per son trobar poiet en gran pretz et en gran honor, tant qe·l Dalfins d’Alvernge lo retenc per son cavallier e·l vestic ab si lonc temps, e·il donet terra e renda. 5 E tuich li baron e il prince li faziant trop grand honor. 6 Et ac lonc temps de bonas aventuras. 7 Mas mout li camieron las bonas e vengron li las malas, car el perdet l’onor e·ls amics. 8 E pois se rendet en l’orden de Cistel, e lai el moric.

 

 

 

Testo: Ornella Damiano, Rialto 15.iv.2005.


Ms.: B 96v.

Note:  Biografia di cui la tradizione manoscritta fornisce due versioni: ad una base comune, ABIKaa1 aggiungono una breve conclusione, mentre ER proseguono con una porzione di testo piuttosto estesa.

[OD]


Vidas di B    Vidas     Perd