Vidas del ms. B

 

 

 

 

Richart de Berbesiu

 

1 Richartz de Berbesiu si fo us cavalliers del castel de Berbe de Saintonge de l’evescat de Saintas, paubres vavassors. 2 Bons cavalliers d’armas fo e bels de la persona; e saup mieills trobar que entendre ni que dire. 3 Mout fo paubres dizens entre la bona gen, et on plus vezia de bons homes plus s’esperdia. 4 Mas ben cantava e dizia sons, e trobava avinens motz e sons. 5 E enamoret se d’una valen dompna q’era moiller d’En Iaufre de Taunai, d’un valen baron d’aqella encontrada. 6 E la dompna era gentils e bella, e gaia e plazens, et era mout enveiosa de pretz e d’onor. 7 E qand ella conoc q’el era enamoratz d’ella, fetz li doutz semblan d’amor; tant q’el acuilli ardimen de lieis preiar. 8 Et ella, ab douz semblans amoros, retenc sos precs, e los receup e los auzi, si cum dompna que avia gran volontat d’aver un trobador que trobes d’ella. 9 Et aqest comensset a far sas chanssons d’ella, et apellava la en totz sos chantars «Mieills-de-Dompna». 10 En Richartz sia aqesta costuma et aqesta usanssa q’el se deleitava fort de dire en sas chanssos similitudines de bestias et d’auzels, e del soleill e de las estelas, per dires plus novellas razos c’autre non agues ditas ni trobadas. 11 Mout longamen chantet e trobet de lieis; mas anc mais non fo crezut q’ella·ill fezes plazer d’amor.

 

 

 

Testo: Ornella Damiano, Rialto 15.iv.2005.


Ms.: B 102v.

[OD]

Vidas di B    Vidas