Vidas del ms. B

 

 

 

 

Lo Vescoms de Saint Antonin

 

1 Lo vescoms de Saint Antonin si fo de l’evescat de Caortz, seigner de Saint Antonin e vescoms. 2 Et amava una gentil dompna q’era moiller del seignor de Pena d’Albiges, d’un ric castel e fort. 3 La dompna gentils e bella e valens e mout prezada e mout honrada; et el mout valens et enseignatz e larcs e cortes e bos d’armas e bels et avinens e bons trobaire, et avia nom Raimon Iordan. 4 La dompna era apellada la vescomtessa de Pena. 5 L’amors dels dos si fo ses tota mesura, tant se volgren de ben l’us a l’autre. 6 Et avenc si qe·l vescoms si anet una vetz en garnimen e si fo una batailla grans, e·l vescoms si fo nafratz a mort. 7 E fo dich per sos enemics q’el era mortz; e venc a dompna la novella q’el era mortz; et ela, de gran dolor que n’ac, si s’en anet ades e sis rendet en l’orden dels eretges. 8 E si cum Dieus volc, lo vescoms garic de la nafra e meilloret. 9 E negus no·il volc dire q’ela·is fos renduda. 10 E qan fo ben garitz, el s’en venc a Saint Antonin, e fon li dich cum la dompna s’era renduda per la tristessa q’il ac de lui qand ill auzi q’el era mortz. 11 Dond el perdet solatz e ris e alegressa e cobret plains e plors et esmais, ni non cavalguet ni anet d’entre bona gen. 12 Et enaissi estet plus d’un an, don totas las bonas gens d’aqellas encontradas n’aviant gran marrimen; don ma dompna Elis de Monfort, q’era moiller d’En Guillem de Gordon, filla del vescomte de Torena, on era iovens e beutatz e cortesia, li mandet pregan mout avinenmens q’el per la soa amor se degnes alegrar «Q’ieu vos fatz de mon cors e d’amor presen del mal qe vos avetz pres, e prec vos e·us clam merce qe vos me vengatz vezer». 13 Qan lo vescoms entendet los honratz plazers qe la dompna li mandava, si·ll comensset una grans doussors d’amor venir al cor; et adoncs el se comensset alegrar et esgauzir e venir entre las bonas gens, e vestir se et sos compaignos. 14 Et appareillet ben et honradamen et anet a ma dompna Elis de Monfort; et ella lo receup ab gran plazer et ab gran honor q’el li fetz. 15 Et el fon gais et alegres de l’onor e dels plazers q’ela·ill fetz e·ill dis, et ella mout alegra de la bontat e de la valor qu’ill trobet en lui; ni non fo pas enpentida dels plazers ni de las amors qu’ill l’avia mandadas. 16 Et la saup ben grazir, e preguet la q’ela·ill fezes tant d’amor per que el saubes que per dreich cor l’avia mandatz los plazers plazens, dizen q’el portava en son cor totz iorns escritz. 17 E la dompna o fetz ben q’ella lo pres per son cavallier e receup son homenatge, et ella se det a lui abrassan e baisan, e·il det l’anel de son det per fermansa e per segurtat. 18 Et enassi se parti lo vescoms da la dompna gais e ioios e tornet en chantar et en alegresa. 19 E fetz adoncs la chanson que dis: «Vas vos sopler en cui ai mes m’entenssa». 20 Et enans q’el fezes la chansson, una nuoich, qand el dormia, li fon veiaire qe Amors l’asaillis d’una cobla que dis: «Raimon Iordan, de vos eis voill aprendre Co·us etz laissatz de solatz ni de chan. Ia soliatz en dompneiar entendremout leialmen, so faziatz semblan, e·us feigniatz, e·us en faziatz gais; mas aras vei q’avetz fenit lo lais: encolpatz etz, si non es qe·i responda».

 

 

 

Testo: Ornella Damiano, Rialto 15.iv.2005.


Ms.: B 78v.

[OD]

Vidas di B    Vidas