Rialto

Vidas dalle edizioni critiche

 

Vida di Peire Rogier

 

 

 

 

 

Peire Rogiers si fo d’Alverne e fo canorgues de Clarmon. E fo gentils hom e bels et avinenz, e savis de letras e de sen natural; e cantava e trobava ben. E laisset la canorga e fetz se joglars et anet per cortz e foron grasit li sieu cantar. E venc s’en a Narbona, en la cort de ma domna Ermengarda, qu’era adoncs de gran valor e de gran pretz. Et ella l’acuilli fort e ill fetz grans bens. E s’enamoret d’ella e fetz sos vers e sas cansos d’ella. Et ella los pres en grat. E la clamava Tort-n’avez. Lonc temps estet ab ela en cort e si fo crezut qu’el agues joi d’amor d’ella; don ella·n fo blasmada per la gen d’aqella encontrada. E per temor del dit de la gen si·l det comjat e·l parti de se. Et el s’en anet dolenz e pensius e consiros e marritz a·n Rambaut d’Aurenga, si cum el dis e·l sirventes que fetz de lui:

 

Seingner Raimbaut, per vezer

de vos lo conort e·l solatz

son sai vengutz tost e viatz,

mas que non sui per vostr’aver;

que saber voill, quant m’en partrai,

s’es tals lo caps com hom lo fai,

E se n’es plus o meinz o mai

Qu’om aug dir ni comtar de vos.

 

Tant ai de sen e de saber

e tant sui savis e membratz,

Quant aurai vostres faiz gardatz,

Qu’al partir eu sabrai lo ver,

S’es tals lo caps com hom retrai,

Qu’enqueron m’en lai entre nos.

 

lonc tems estet ab En Raimbaut. Et estet en Espanha ab lo bon rei N’Anfos de Castela et ab lo bon rei N’Anfos d’Arago, et ab lo bon comte Raimon de Toloza. Gran honor ac e·l mon tan com el hi estet, mas pueis se rendet a l’orde de Granmon e lai el definet.

 

 

 

Testo: Nicholson 1976. – Rialto 12.viii.2007.


Mss.: A 107v; B 107v; E 189r; I 12v; K 2v; N2 23r; R 3r.

Edizioni critiche: Carl Appel, Das leben und die lieder des trobadors Peire Rogier, Berlin 1882; Guido Favati, Le biografie trovadoriche. Testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna 1961, p. 214; Jean Boutière e Alexander H. Schutz, Biographies des troubadours, Paris 19733, p. 267; Derek E. T. Nicholson, The Poems of the Troubadour Peire Rogier, Manchester 1976, p. 35.

Altre edizioni:  Camille Chabaneau, Les biographies des troubadours en langue provençale, Toulouse 1885, p. 261; Alfredo Cavaliere, Cento liriche provenzali, Bologna 1938, p. 429; Francesco Piccolo, Primavera e fiore della lirica provenzale, Città di Castello 1948, p. 96; Martin de Riquer, La lírica de los trovadores, Barcelona 1948, p. 219; Martín de Riquer, Los trovadores, Barcelona 1975, I, p. 265; Pierre Bec, Anthologie des troubadours, Paris 1979, p. 109; Martín de Riquer, Vidas y retratos de trovadores, Barcelona 1995, p. 141.

Note: Non è possibile avvalorare tramite testimonianze documentarie le informazioni fornite dall’anonimo biografo sull’origine e sullo status sociale del trovatore, che sembrano desunte dalla cobla dedicata a Peire in Cantarai d’aquestz trobadors di Peire d’Alvernhe. Storici sono invece i personaggi menzionati: in Ermengarda è da riconoscere la figlia di Amerigo IV di Narbona, una donna cantata da molti trovatori tra cui Bernart de Ventadorn e Peire d’Alvernhe; Raimbaut d’Aurenga è identificabile con il noto signore e trovatore; Alfonso VIII di Castiglia, Raimondo V di Tolosa e Alfonso II d’Aragona sono ben noti come grandi signori mecenati. Il senhal Tort n’avez appare in quattro canzoni di Peire.

[LMrl]


Vidas dalle edizioni critiche    Vidas di B